Montbarbat (328 m) poblat ibèric i dolmen

Avui pujarem al cim del Montbarbat (328 metres), un dels 100 CIMS de la FEEC, caracteritzat perquè al seu vessant nord-est s'hi troba un antic jaciment arqueològic: el poblat ibèric de Montbarbat, un assentament de més de 5.500 m² de superfície, ubicat a la part més alta del turó, i envoltat per una muralla amb uns 370 metres de perímetre, datada del segle IV aC. Aquesta excavació encara no ha estat museizada, i el seu accés és lliure, sense estar acotat per cap tanca. És un antic Fort (oppidum) situat en un lloc de pas estratègic. L'oppidum ibèric tingué el seu esplendor al segle III aC.

També ens aproparem al Dolmen o Pseudolmen de Montbarbat. (Comarca de la Selva).

ACCÉS: Aparquem al final del Carrer Sant Felip (asfalt), a la Urbanització de Montbarbat, propera a les localitats de Vidreres, Lloret de Mar i Tordera.

RECORREGUT: Inici camí de sorra - Pal indicador (cruïlla): esquerra al Poblat ibèric de Montbarbat: 0.5km i dreta a Lloret de Mar (centre): 9.9 km - Cadena - Restes de murs del poblat ibèric - cim de MONTBARBAT (328m), on està l'assentament de l'antic poblat ibèric de Montbarbat. Actualment hi ha instal.lada una torre guaita de fusta .

La tornada l'allarguem baixant per un corriol que surt al fons del poblat ibèric i que enllaça amb la pista ampla que va a Lloret i que, en sentit contrari, ens durà fins l'inici de la nostra ruta.

Abans d'acabar-la, però, anirem a visitar el DOLMEN DE MONTBARBAT, al que s'hi accedeix per un corriol força imperceptible perquè sembla que vaig a dins d'alguna finca, i que surt del costat de casa número 3.

CURIOSITATS: El Montbarbat es troba a la zona dels Tres Termes, el punt de confluència dels termes municipals de Maçanet de la Selva, Lloret de Mar i Vidreres. Excavacions i estudis en el poblat ibèric de Montbarbat s'han realitzat des de 1978 i ens han demostrat que aquesta ciutat, habitat abans l'arribada dels Romans el segle de l'any 218 aC tenia el seu apogeu en el segle III aC. En total té una superfície de 100 m x 55 m i el que es conserva són les parets (com per exemple als poblats ibèrics de Sant Sebastià de la Guarda, Puig Castellet o Ullastret). Els sentinelles podien controlar les diverses muntanyes des de les Guilleries, Collsacabra o del Montseny, així com la plana formada per la depressió de la comarca de la Selva fins a la desembocadura del riu Tordera. Entre les restes trobades hi ha ceràmica grisa pròpia de l'Empordà, però també la característica de negre de l'Àtica grega. "Ha estat el material arqueològic, en conjunt, el que ha permès datar el poblat ibèric de Montbarbat entre el segle IV aC i principis del III aC, tot i que no es descarta una ocupació anterior que es podria remuntar als segles VII-V aC" (Viquipèdia).