Montjuic, un espai poc conegut de Barcelona

Recordo que fa quasi 6 anys, quan vaig començar a caminar de manera regular, vaig anar a parar als Jardins de Laribal i al Jardí Botànic Históric i que la sorpresa va ser majúscula. No em podia creure que h8 haguessin espais com aquells a la ciutat i que aquests fossin tant poc promocionats. Mès tard la sorpresa me la vaig endur al visitar per primera vegada els Jardins de Joan Maragall on es troba el Palauet Albéniz. He anat ampliant l meu coneixement d’aquella zona fins al punt que avui hi pujo fins i tot a buscar espàrrecs. Em queda algún racó encara per descobrir però penso que ja son pocs els llocs que no conec. El que no ha canviat però en tots aquests anys es el fet de qe la majoria de persones que hi ha per Monjuic son turistes. Sembla com si als barcelonins no ens agradés anar-hi i no entenc perquè. Hi ha indrets magnífics i està molt ben comunicat, tothom hi pot pujar sense cap problema.
La ruta es essencialment urbana, el que vol dir que es fa majoritàriament sobre asfalt però això, al meu entendre, no la desmereix en absolut ni tant sols per aquells que estem acostumats a caminar per les muntanyes d’aquest petit, variat i bonic País.
He volgut que la ruta comenci i acabi a la Plaça d’Espanya donat que es un magnífic nus se comunicacions ( el track comença 100 metres més enllà, al carrer Lleida, però es un detall sense cap mena d’incidència sobre el recorregut). Va pujant pel carrer Lleida per seguir després pel Passeig de Santa Madrona fins trobar l’entrada als Jardins del Teatre Grec. Son uns jardins petis però que tenen un gran incentiu, el Teatre Grec, preciosa construcció. Deixat el Teatre Grec i només a unes desenes de metres ja s’entra als Jardins de Laribal i es fa trobant-se devant de les Escales del Generalife. Des d’aquestes escales vaig anar cap a la Cascada de la Font del Gat, un altre racó entranyable dintre dels Jardins de Laribal. No vaig anar a la Font del Gat tot i que la tenia molt a prop. Està indicat i qui s’hi vulgui acostar ho podrà fer sense cap mena de problema. Des de la Cascada vaig anar a l’entrada dels Jardins de Joan Maragall. No hi vaig entrar perquè només tenen obert els caps de setmana o dies festius. Recomano a qui vulgui fer aquesta ruta I no conegui aquests jardins, que la fassi un cap de setmana; xalarà amb aquest racó. Des d’aqui vaig dirigir-me cap als Jardins de Joan Brossa a on hi ha les escultures d’homenatge a Carmen Amaya, al pallaso Charlie Rivel i a la Sardana. Un cop passat el Monument a la Sardana ja s’arriba al Jardí del Mirador amb la seva bonica font i els Mirador de l’Alcalde que ofereix una amplísima visió del Port de Barcelona. Sortint d’aquest Mirador ja només calen uns metres de pujada per arribar al Castell de Montjuic. Es tracta d’un edifici al que es convenient accedir, pagant la seva corresponent entrada, des del que es gaudeixen vistes de tot Barcelona.
Passatel Castell es va seguint un cami de terra que té el port de mercaderies al seu costat esquerra i les parets dels castell a la seva dreta fins que s’arriba al Mirador del Migdia . De nou bones vistes des d’aquest punt. Des d’aqui es comença a baixar cap a l’Anella Olímpica; mentre baixem, a vegades per trams asfaltats i a vegades de terra veiem a la nostra esquerra el grandiós cementiri de Monjuic. Un cop a l’Anella un comença a babejar devant d’aquest extens i bonic espai, absolutament desaprofitat. Poca gent i silenci de manera que un pot gaudir de la bellesa del lloc. Sortint d’aquí a l’altura de l”Estadi Olimpic ja anirem cap al MNAC però abans podrem entrar al Jardi Botànic Històric, un altre bonic racò de Montjuic. Fora ja d’aquest jardí, arribem devant del Palau Nacional des d’on tindrem una pwrfecta panoràmica de l’Avinguda de la Reina Maria Cristina amb les seves fonts i cascades.

En resum, sempre segons el meu parer que no té perquè ser acceptat per tothom, un interessant passeig per una zona una mica oblidada.