Muiños da Freixa i Mosteiro de Poio
near Combarro, Galicia (España)
Viewed 702 times, downloaded 26 times
Trail photos
Itinerary description
Als voltants del començament d'aquest itinerari hi ha la desembocadura del rierol, que varia molt depenent de la marea, l'àrea esportiva de La Seca, on els gronxadors i altres atraccions infantils poden suposar un merescut premi per als més petits, i el Parque da Memoria, obra del Premi Nobel de la Pau, Pérez Esquivel.
Remuntant el rierol, als voltants d'un quilòmetre de la fi de l'itinerari, ens arribem al monestir, situat just al costat de la Casa Consistorial, situats en un punt patrimonial privilegiat. La visita al monestir (1,5€ per adult, els nens no paguen) és molt interessant, i disposa de l'hórreo més gran de Galícia, un alicient afegit.
Índex IBP: 15.
Waypoints
Muiño do Medio
Molí del segle XVI restaurat exteriorment. Forma un conjunt amb els muiños de Abaixo, Arriba i da Outra Banda. Un bonica cascada completa el conjunt.
Muiño da Outra Banda
Molí del segle XVI restaurat exteriorment. Forma un conjunt amb els muiños de Abaixo, Medio i Arriba. Un bonica cascada completa el conjunt.
Muiño da Gramalla
Molí del segle XVI restaurat exteriorment. Es pot veure la canalització que li subministrava l'aigua i per on aquesta sortia del molí. A l'interior es pot veure una pedra de molí.
Muiño de Abaixo
Molí del segle XVI restaurat exteriorment. Forma un conjunt amb els muiños da Outra Banda, Medio i Arriba. Un bonica cascada completa el conjunt.
Muiño de Arriba
Molí del segle XVI restaurat exteriorment. Forma un conjunt amb els muiños de Abaixo, Medio i da Outra Banda. Un bonica cascada completa el conjunt.
Muiño da Bufa
Molí del segle XVI restaurat exteriorment. Es pot veure la canalització que li subministrava l'aigua i per on aquesta sortia del molí. A l'interior es pot veure una pedra de molí. Aigües amunt, encara es veu la petita resclosa que servia per desviar aigües cap al molí.
Muiño do Casanova
Molí del segle XVI restaurat exteriorment. A l'interior es pot veure una pedra de molí. És el darrer molí de l'itinerari, aquí cal prendre el camí que s'enfila d'una manera forta però molt breu enfront de la porta del molí, que ens porta a zones urbanitzades i a la carretera, que hem de seguir a l'esquerra. Cal anar amb compte, ja que hi ha algun tram on és realment estreta i no hi ha voral.
Mosteiro de San Xoán de Poio
Es tracta d’un antic monestir benedictí ara ocupat per una comunitat mercedària. Els seus orígens són una mica confusos, el primer document que el menciona data del 942. A finals del segle XV l’establiment es trobava en decadència, una visita de l’any 1494 el troba en una situació caòtica. Més tard les circumstàncies van canviar i es va redreçar, l’any 1548 s’hi va fundar un prestigiós col·legi de teologia. Va mantenir la seva activitat com a comunitat benedictina fins el 1835, quan la desamortització va clausurar l’establiment. A partir del 1890 el lloc va passar a estar ocupat pels mercedaris, que encara es mantenen en aquest lloc. Disposa de dos claustres, dependències monacals, una bonica església, una interessant biblioteca i de l'hórreo, el més gran de Galícia de la seva tipologia.
Parque da Memoria
Parc dissenyat pel Premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel. Són quatre conjunts escultòrics, que es troben situats sobre una rosa dels vents, i un total de sis monòlits, dos al nord, dos al sud, un a l'est i un a l'oest. Completa el parc sis bancs de pedra amb frases en gallec, castellà i anglès dels sis Premi Nobel de la Pau que van col·laborar amb Pérez Esquivel en el projecte.
Pazo
El pazo és un tipus de casa pairal tradicional gallega, de caràcter senyorial, normalment situada en el camp, que era residència de persones importants de la comunitat. Van ser d'importància crucial als segles XVII a XIX, relacionats amb l'arquitectura rural i monàstica i amb el sistema d'organització feudal, ja que constituïen una espècie d'unitat de gestió local al voltant dels quals transcorria la vida dels vilatans. Com a categoria arquitectònica palatina floreix una vegada concloses les refregues senyorials del segle XV, perquè fins llavors els gentilhomes habitaven en torres, construccions més apropiades per a l'activitat bèl·lica. Així, el pazo (o els pazos) van ser convertint-se en la marca social i refugi de la classe hidalga. Solen constar d'un edifici principal envoltat de jardí, un colomar i sovint inclouen edificacions annexes com petites capelles per a celebracions religioses.
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Bonita ruta, sencilla, fácil pero muy interesante.