222 BCN Muralles romanes de Barcino

Download

Trail photos

Photo of222 BCN Muralles romanes de Barcino

Author

algon

512 125 1311

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 2.46 mi
Elevation gain: 98 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 43 ft
Max elevation: 119 ft
TrailRank: 45
Min elevation: 56 ft
Trail type: One Way

Moving time: 33 minutes
Time: one hour 18 minutes
Coordinates: 544
Uploaded: March 25, 2023
Recorded: March 2023

Be the first to clap

near Barri Gòtic, Catalunya (España)

Viewed 4 times, downloaded 1 times

Trail photos

Itinerary description

La Ciutat romana de Barcino va ser dotada des de la seva fundació, al s.I en época d'August, d'un recinte emmurallat. Es la que es denomina com a muralla Alt imperial. Hi havia quatre portes que es comunicàven per dos eixos: el Cardus i el Decumanus, que es trovàben en l'esplanada del Fórum, on es situava el temple. Era el traçat típico d'un castrum o campament militar, que devia ser l'origen de la seva construcció.

Al s. III es va reforçar amb una segona muralla més alta i gruixuda, la anomenada muralla Baix imperial, que es va aixecar adossada a la primera (que quedaria mimetitzada), i dotada con un seguit de grans torres, la mayoría rectangulars, que permitíen defensar-se bé de les noves amenaces que representàven els bàrbars del nord.

Al llarg del s. XX s'han fet tot un seguit d'estudis i en l'actualitat es consideren que hi havia 76 torres, - segons J. O. Granados (1993) i A. Ravotto (2017)- , que les numeren partint des de la porta N.O. i en sentit de les agulles del rellotge mirant al plànol.

A diferència de les muralles medievals, enderrocades gairabé en la seva totalitat al s. XIX, les romanes van quedar oblidades i integrades en la major part del traçat com a estructures de suport en els edificis posteriors. A finals del s.XIX les muralles s'han anat revaloritzant com a patrimoni històric i s'han anat redescobrint a partir de l'enderroc de vells edificis que les amagaven.

Waypoints

1. Necròpolis. Plaça Vila de Madrid

En l'urbanització de la plaça Vila de Madrid el 1965 es va localitzar una necròpolis romana del s. III situada en el que era un dels camins d'accés a Barcino per la porta Nord-oest. És el més ben conservat a la ciutat. Els enterraments, prohibits dins del recinte de la ciutat, es feien als camins de fòra muralla. En aquest cas es tracta d'una via sepulcral secundària on s'enterràven esclaus o lliberts (classe mitjana-baixa).

2. Aqueducte. Plaça 8 de Maig

A Barcino li suministràven d'aigua dos aqueductes que venint de les fonts del Besos, travessàven la plana i es juntàven a la façana del portal nord-oest de la muralla romana, on entràven a la ciutat. A la plaça 8 de Maig es van trobar quatre voltes de l'aqueducte romà integradas dins d'una façana mitjera descoberta en enderrocar el 1988 els habitatatges adosats. Baixant pel c. Capellans, en direcció a la plaça Nova, podem visualitzar la que era l'entrada de la ciutat per la porta decumana o N.O., emmarcada per les torres rodones 1 i 76.

3. Torres 76-1-2-3 i Av. de la Catedral

A la zona de la plaça de la Catedral trobem un tram de muralla romana restaurada amb les torres 76, 1, 2 i 3 en peu. Es van quedar al descobert als anys 50 del s. XX en enderrocar cases afectades pels bombardejos de la Guerra Civil i obrir la plaça actual, deixant a vistes el tram de muralla. Des del s. XV ja no existien el tram de les torres 4 i 5, al ser enderrocades per l’obertura del Pla de la Seu, l'esplanada i escales que acceden a la- en aquel moment - recent estrenada Catedral medieval, i situada entre els edificis de la Canonja i la Casa de l’Ardiaca.

Photo of4. Interior torres. Casa de l'Ardiaca

4. Interior torres. Casa de l'Ardiaca

Si entrem a la Casa de l'Ardiaca, travessant el pati i entrant a l’edifici, adossat a la muralla, podem veure la cara interior de la muralla i de les torres 1, 2 i 3. També hi ha restes del pas de vianants esquerre de la porta N.O. i part de l’arcada i pilar dels dos aqüeductes que entraven a Bàrcino, al soterrani.

5. Tram de muralla a l'interior del Museu Diocesà.

Dins de l'edifici medieval de la Pia Almoina (actual Museu Diocesà), a la botiga, es pot veure part de la muralla romana i la torre 6.

6. Torre poligonal 6. Av. de la Catedral

Al 1952 s'enderroquen els habitatges adossats a l'edifici de la Pia Almoina, deixant al descobert la torre 6, que es restaura i s'enjardina l'espai de davant. Aquesta torre és poligonal i fa angle en el traçat de la muralla romana. En l'enderroc de la casa anterior dels canónigos i la construcció en el seu lloc d'aquest edifici del s. XV, juntament amb l'apertura del carrer Baixada de la Canonja, es va perdre la torre 7.

7. Torres 8 i 9. c. Tapineria - Museu Frederic Marés

Girant pel c. de la Tapineria podem veure la base de les torres romana 8 (Torre de Diana) i 9 unides per una arcada, i al damunt l'actual Museu Frederic Marès, situat des del 1946 en l'edifici medieval que havia estat part del Palau Reial Major.

8. Torre 11. c. Tapineria

També està adossada a l'edifici medieval del Museu Frederic Marès.

9. Torre 12 - Pl. Berenguer IV

A sobre, el Palau petit, que forma part del conjunt medieval del Palau Reial major.

10. Torres 13 i 14 - pl. Berenguer IV

Forma part del llenç de muralla que es pot contemplar a la plaça Berenguer IV. En aquest cas a la torre le sobresurt la capella medieval de Sant Bertomeu, sostenida en una arcada medieval entre les torres 13 i 14, que sobresurten de la muralla. La construcció de la Via Laietana a principis del s. XX va comportar l'enderroc d'un gran nombre d'habitatges del trámat antic de la Ciutat, l'obertura de la plaça i l'enderroc dels edificis adossats a la muralla, deixant aquesta i la capella de Santa Àgeda al descobert.

11. Torre 15. Capella de Santa Ageda.

La torre 15 de la muralla romana va servir per aixecar el campanar octogonal de la capella de Santa Àgeda, edifici gòtic del 1302 adosat a la muralla romana i que formava part del Palau Reial Major. En l'actualitat es pot contemplar des de la plaça Berenguer IV.

Photo of12. Torre 16 i 17. Museu d'Història MUHBA

12. Torre 16 i 17. Museu d'Història MUHBA

Adossat a l'edifici del museu del MUHBA, la Casa Padellàs del s. XVI, hi ha un tram de muralla amb les bases de les torres 16 i 17, que es poden contemplar des d'un mirador del museu.

Photo of13. Torres 21, 22, 23 i 24. c. Sots-Tinent Navarro

13. Torres 21, 22, 23 i 24. c. Sots-Tinent Navarro

Perdudes les torres 18, 19 i 20 en l'enderroc del que era el portal N.E. per abrir la plaça de l'Àngel i el c. Jaume I, tornem a trobar un nou tram de torres al c. Sots-Tinent Navarro.

14. Torres 25-26. c. Sots-Tinent Navarro

Les següent torres d'aquest tram están en un estat més deteriorat.

15. Torres 27-28

El 2012 es van enderrocar els edificis del c. Sotstinent Navarro núm 14 i 16, construits el 1845 i adossats al tram extern de la muralla. Això va permetre deixar al descobert un tram de muralla amb les torres 27 i 28, amb un espai enrreixat al davant. Podem veure la part interior d'aquestes entrant al Mercer Hotel (c. Lledó 7) I visitant la zona de bar i restaurant. Les quatre següents torres, del 29 al 32, o el que resti, encara queden amagades entre els edificis existents.

16. Torre rodona 33. Plaça Traginers

Finalitzat el c. Sots-tinent navarro, pel carretones del Pom d'Or s'arriba a la plaça Traginers on podem veure un tram de muralla i l'única torre rodona de Barcino, la 33, que feia de cantonera amb un canvi de direcció de la muralla cap al tram sud o marítim. Va quedar al descobert a l'enderrocar una casa medieval que l'ocultava a l'any 1967.

17. Torre 35. Pati Llimona

En la remodelació i ampliación del Centre Cívic Pati Llimona el 2012, es va quedar al descobert un trám de 17 m. de muralla i les torres 35 i 36. Es poden contemplar accedint al pati pel carreronet d'en Groc des del c. Correu Vell.

18. Torre 36. Pati Llimona

L'altre torre del pati Llimona. L'edifici que es va aixecar sobre la muralla era la casa dels Marc, familia del s. XIII, vinculada a la cúria reial, i que tenia la seva residència al costat del Castell de Regomir, Avui ja desaparegut.

19. Torre 37. Interior del centre Pati Llimona.

L’edifici del carrer del Regomir 7-9 era un bloc d’habitatges construït el segle XIX sobre construccions preexistents, i adossat a la muralla romana de l’antiga Barcino. En la remodelació del Centre Cívic Pati Llimona el 2012 ha quedat visible, a l'interior, la Torre 37, que era rodona i formava part de la porta de mar o Sud Est, i part d'unes termes que estaven tot just fòra muralles.

20. Portal de mar o S.E. - c. Regomir

Tornant al c. Correu Vell i girant per Regomir, veiem a la dreta les restes d'una de les dues portes peatonals del portal de Mar o Sud-est, sortida del Decumanus a l'exterior. Aquesta porta donava segurament a unes instal·lacions portuaries. Desprès tornarem enrere i seguirem pel c. d'en Gignàs i Després pel c. d'Avinyó, que segueix el traçat de les muralles, tot i que a partir d'aqui no son visibles des de l'exterior.

21. Torres 48-49 i tram muralla - El Borsí. c. Avinyó

L'edifici neoclàssic conegut com El Borsí, Casino mercantil i posteriorment Escola d'Arts i Oficis, aixecat el 1883 a la plaça Verònica amb el c. Avinyó, i que estava desocupat des del 2009, oculta un tram de muralla entre les torres 48 i 49, que han estat redescoberts en la rehabilitació enxegada per l'ajuntament de Barcelona el 2018. Encara està pendent d'acabar la rehabilitació per convertir l'edifici en biblioteca i que permeti viisitar-les.

22. Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore (AEEF) c. Avinyó, 19

Al num 19 del c. Avinyó hi ha la seu de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore (AEEF). En l'interior del local es pot veure un tram de muralla i les torres 52 i 53. Es va descobrir quan un membre de la AEEF affecionat a l'arqueologia va repicar les parets intuint el que es trovaba. El més interessant de la visita d'aquesta part de les muralles, és que és l'únic lloc on es poden contemplar simultàniament la primera muralla del s.I i la del s.III. La visita es realitza travessant un passadís entre les dues muralles, que antigament estava reomplerta de divers material de runa. Al bar del costat "La Muralla" (foto) podem veure també la muralla i torre 52. Dos portals més avant, al num. 15 on hi ha oficines de l'ajuntament, es pot visitar els restes d'un domus o vivenda romana, que es va descobrir al 2004 (segona foto).

23. Torre 62. Secció de la muralla romana. c. del Call 1-5

Al final del c. Avinyó, a poco metros, al c. del Call, 5, podem veure a la façana la seccio de la muralla romana que sobresurt una mica de la resta d'edificis. Tornant a la cantonada, al núm 1, dins la botiga de joieria i del local del copftat, podem veure part de la muralla i la torre 62.

24. Pany de muralla. Bar La Granja. c. Banys Nous

Al num. 4 del c. Banys Nous, el bar La Granja, malauradament tancat, alberga dins del local un tram de muralla romana proper a la torre 63. Allotjat en un edifici modernista, els restes de muralla es van descobrir en una rehabilitació del 1977, quan es va tancat el que era una vaqueria per obrir el bar.

25. Torres 66-67. Centre ocupacional La Sínia. c. Banys Nous

En el centre ocupacional La Sínia, al núm 16 del c. Banys Nous, es pot veure en el seu interior un tram de muralla romana amb les restes de la torre 66 i 67.

26. Torres 73 i 74. Plaça Frederic Marès/ c. de la Palla

Ja en el c. de la Palla, trobem una reixa i una placeta tancada on hi ha un tram de muralla ben conservat amb les torres 73 i 74 a la vista.

27. Porta praetoria o nord-oest. Plaça Nova.

Tornant a la plaça Nova, veiem les torre 1 i 76, que tancàven la porta N.O o Porta Praetoria, que era l'entrada a Bàrcino pel carrer principal anomenat Decumanus (actual c. del Bisbe). La porta estava formada per una porta gran per a carruatges i dos laterals per a vianants. Aquesta torre també era per on es unien i entraven els dos aqüeductes que portaven l'aigua. Podem veure una arcada adossada a una de les torres que en realitat és una reconstrucció. No així la part basal, amagada al soterrani de l'edific de la Casa de l'Ardiaca a la que està recolçada (Punt 3).

28. Temple d'August

Si entrem al pati de la seu del Centre Excursionista de Catalunya, veurem les quatre columnes i part del fris que resten del temple romà. El temple d'August es situava al centre de la ciutat, a l'esplanada del fòrum, on confluien els dos eixos viaris principals: el Cardus I el Decumanus, I en el lloc més alt: el Mons Tàber. A partir del s. XI, el temple, abandonat, es degrada i "desapareix" amb les columnes integrades a les estructures dels edificis. No és fins al s. XIX. quan el desenvolupament de l'arqueologia s'interesa per recuperar aquest patrimoni, tot i que Jeroni Pujades al 1595 documenta 6 columnes. El 1836 Antoni Celles, Josep oriol i Oriol Mestres tenen l'encàrrec de fer un estudi del temple, descobrint en un edifici medieval del c. Paradís tres columnes al llarg dels tres pisos i una quarta a un pati d'un edifici annex. El 1876 es rescata la quarta columna d'un enderroc i es trasllada decorativament a la plaça del Rei. A finals de segle el Centre Excursionista de Catalunya adquereix el local i encarrega a l'arquitecte Lluis Domènec i Montaner la remodelació el 1903 per tal de que quedan visibles en toda l'alçada les 3 columnes. Finalment la quarta columna va ser incorporada el 1956 al conjunt que ara es pot visitar.

29. Botiga del MUHBA. Cardus romà

L'actual c. Ciutat segueix el traçat del que era el Cardus romà, que acababa als portals N.E i S.O. ja desapareguts totalment. A la cantonada amb el c. del Veguer, per on s'accedeix a la plaça del rei, està la llibreria del MUHBA, especialitzada en història i urbanisme.

30. Palau reial Major. MUHBA. Plaça del Rei

La plaça del rei es el centre neurálgic del que era el Palau Reial Major, i la seu de l'actual MUHBA (Museu d'Història de Barcelona), que ocupa l'edifici de la Casa Padellàs del s. XVI, traslladat aviat farà cent anys des del carrer dels Mercaders. També es poden visitar el saló del Tinell, la capella de Santa Àgueda, i als soterranis les restes arqeològiques de la Barcino romana del segle I aC, la Barchinona visigòtica del segle VII dC i la Barcelona medieval del segle XIII, tot això trobat en les excavacions de la plaça del rei dels anys 30 del s.XX. i que van ser el motiu de la creació del Museu el 1943.

Comments

You can add a comment or review this trail