Oasi naturale di Torre Abate

Parcheggio

Chiesina dell'Oasi

Aguait

La zona pantanosa que hi ha al voltant de la Torre Abate, que s'estén per unes 10 hectàrees i està subjecta a obres de restauració mediambiental (antigament es va utilitzar com a abocador), està ocupada en part per un canyís (Phragmites australis) i acull alguns passerells. típiques d'aquest entorn, com el bigoti (Panurus biarmicus) i l'ester (Emberiza schoeniclus), juntament amb altres ocells com la gallina d'aigua (Gallinula chloropus) i el collverd (Anas platyrhynchos).

Torre Abate

Construïda els anys 1568-69 per l'enginyer Isippo Pontoni, la Torre dell'Abate és un artefacte hidràulic que es remunta a la Grande Bonificazione Estense realitzada pel duc Alfons II al segle XVI. Posteriorment es va incorporar com a torre, orientada al sud-est, als murs de la finca Mesola Estense i, cap al 1650, es va reconstruir des de la planta baixa.

Exemple notable d'arquitectura hidràulica fortificada, entre les poques que encara avui es conserven a la zona, la Torre estava situada al Po Morto dell'Abate i servia tant per drenar les aigües que arribaven de la Terra Baixa al mar, que arribaven fins a la torre mitjançant canals de drenatge Seminiato i Bentivoglio , tots dos bastits per a la defensa militar del lloc. Ja a principis del 1600 va perdre la seva funció de resclosa, a causa de l'abaixament del terreny i dels abocadors derivats de la tala de Porto Viro, emprant així com a pont i torre de vigilància, primer al Porto dell'Abate i després a les terres circumdants.

La tradició diu que la Torre, de la qual apareixen descripcions en nombroses històries de la zona de Ferrara, fou habitada per Garibaldi l'any 1849; aleshores es va convertir en el lloc d'una escola primària i ara s'utilitza per a ús públic.

Canale Bianco

El Canal Bianco és un canal utilitzat per al flux de les aigües de recuperació, que es coneix des de l'any 1287.

En el període comprès entre 1566 i 1580, per drenar la gran zona pantanosa que s'havia format entre Copparo, Codigoro i Mesola (Polesine di Ferrara o San Giovanni) i proporcionar terres per a l'agricultura, la família Este va implementar el projecte de recuperació conegut com a Grande Bonificazione Estense. Així, el canal va ser portat al mar, amb la construcció del prolongament anomenat Canale Alfonso que entrava, per la muralla, a la finca de Mesola per desembocar al Po Morto dell'Abate, just a llevant de la Torre Abate.

Aquest canal encara avui fa importants funcions de recuperació; les seves aigües, riques en nutrients, presenten una vegetació poc diversificada, caracteritzada per espècies flotants com l'ànec d'aigua (Lemna sp.) i espècies submergides com el ceratophyllum (Ceratophyllum demersum). Als marges predominen el canyissar (Phragmites australis) i el canyissar (Typha angustifolia), però als trams amb condicions més naturals també es troben el canyís (Alisma plantago-aquatica), la punta de fletxa (Sagittaria sagittifolia) i l'iris groc (Iris pseudacorus). La fauna present, força escassa, és pròpia de les planes d'aigua dolça.