Paseo a pie Fuente de la Budellera 2016-06-13 10:21

Paseo con niños. Subimos con el funicular hasta Vallvidrera Superior, unos 800m de calles y llegamos a la fuente de la Budellera. Un paseo por el entorno de la fuente. Cogemos luego la pista que lleva al centro de información. Un paseo por el paseo de los plátanos y las numerosas fuentes de la zona. Y tren para casa.
--
- Agafem el METRO fins a Diagonal-Provença, els FFCC fins a Peu del funicular (podem agafar les línies S1-Terrassa o S2-Sabadell) i d’aquí agafem el funicular fins Vallvidrera superior .
- Sortint de l’estació, agafem el carrer de les Algarves (comença amb unes escales) en direcció cap la Torre de Collserola. Fem uns 250m i arribem al carrer de les Alberes. Seguim uns 250m i agafem a l’esquerra seguint l'indicació de Font de la Budellera .
- Es pot baixar per un camí o unes escales fins la Font de la Budellera. Pel camí són uns 150m. En aquest espai esmorcem i gaudim de l’entorn una bona estona.
- Sortim pel camí, durant uns 300m, que porta a la pista principal.
- Seguim la pista principal cap l’esquerra (pocs metres després, a la dreta, hi ha l’accés cap la Font d’en Canet que no visitarem en aquesta ocasió). Seguim fins arribar al camí del Salze on tirem cap avall fins l’escola els Xiprers i el centre d’informació del Parc on podem estar una estona (hi ha servei de bar i tenen una exposició permanent).
- Finalment podem baixar pel passeig dels plàtans per arribar a l’estació Baixador de Vallvidrera on iniciem el camí de tornada.
--
Font de la Budellera
L'indret resulta de gran interès naturalístic, tenint en compte la proximitat de la ciutat, ja que se situa en un esplendorós alzinar.
El projecte d'aquesta font fou encarregada a l'arquitecte paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier. L'obra va ser realitzada el 1918. El 1988 va ser restaurada i la tardor del 2007 va ser arranjada degut a greus desperfectes per culpa de les pluges de la tardor anterior.
L’aigua surt per la boca del relleu d’una cara encastada a una gran paret de pedra vista. El frontal de la font i la bassa estan sota unes grans voltes recobertes de vegetació. L’entorn està format per tres terrasses molt amples, comunicades per escales de pedra vista. Hi ha una part amb bancs sota els arbres. Destaca la terrassa inferior amb una renglera d’escales amples i ben conservades on l’aigua canalitzada circula pel mig.
El nom de la font podria ser degut al fet que les seves aigües eren beneficioses per guarir problemes estomacals (budells). També hi ha qui diu que, anys enrere, hi havia una casa al peu de la font on es fabricaven cordes per guitarres que estaven fetes de budells d'animals.
--
Vil•la Joana
La Vil•la Joana és una antiga masia de Vallvidrera (districte de Sarrià - Sant Gervasi, Barcelona) situada dins del Parc de Collserola Es tracta d'un edifici de planta baixa i dos pisos amb coberta a dues vessants. El corona una torre mirador i presenta galeries laterals afegides. Un element molt característic n'és el rellotge que presideix la façana principal Actualment és un centre museístic depenent del Museu d'Història de Barcelona. Des de començaments de 2014 es troba en procés de remodelació. Es preveu que el 2016 esdevingui la Casa Verdaguer de la literatura
Història
La Vil•la Joana fou una de les masies més importants de Vallvidrera. Documentada des del segle XVI, va ser adquirida al segle XIX per la família Miralles, que la reformà completament i li donà caràcter residencial i el nom de Vil•la Joana pel qual és coneguda. Al maig de 1902, Ramon Miralles va convidar-hi el poeta Jacint Verdaguer quan els metges van recomanar-li aire de muntanya per pal•liar els efectes de la seva avançada tuberculosi. El poeta va morir en aquesta finca el dia 10 de juny d'aquell any.
Les Escoles Vilajoana
Dins de l'acció escolar de l'Ajuntament de Barcelona empresa a les primeres dècades del segle XX, el 1917 es plantejà la reforma dels ensenyaments especials, que a partir de 1920 es van instal•lar a Vil•la Joana, aprofitant els grans avantatges que des del punt de vista higienista oferia el seu entorn natural. L'any 1920, l'Ajuntament va endegar la compra de la casa a la família Miralles i va habilitar-la com a escola d'educació especial.
El projecte de les Escoles Vilajoana incloïa una part pedagògica (escola de deficients, escola de cecs i escola de sordmuts) i una part científica: un laboratori general d'estudis i investigacions (amb branques dedicades a l'antropologia, la psiquiatria, la psicologia, la fonologia, l'òptica i l'otorinolaringologia) que actuava com a centre director del conjunt de la institució. Les Escoles Vilajoana comptaren amb professionals de gran prestigi com el doctor Jesús Maria Bellido i Golferichs, el psiquiatre Joan Alzina i Melis, el fonetista Pere Barnils i Giol (primer director de l'escola de sordmuts), o Joan Llongueres (responsable de l'educació musical pel ritme), podent-se considerar una institució modèlica en l'àmbit dels ensenyaments especials. Es crearen, dins de l'escola, tallers de fusteria, impremta, cistelleria i fotografia, entre altres. L'escola de sordmuts romangué a Vil•la Joana fins al 1925 i la de cecs fins al 1954, de manera que a partir d'aquesta data Vil•la Joana va passar a ser, exclusivament, un centre per a deficients.
Casa Museu
El 1962 l'Ajuntament acordà convertir-la en museu dedicat a la memòria de Jacint Verdaguer com a centre vinculat al Museu d'Història de Barcelona. El 1973 la institució Vil•la Joana es va traslladar a un altre edifici de nova construcció, més adequat a les seves noves necessitats, fet que va facilitar el ple desenvolupament del museu verdaguerià. Aquests eren alguns dels elements patrimonials destacats:
• Inscripció fundacional de la casa Ferrer, antecedent de Vil•la Joana (1743)
• Cuina de l'escola Vil•la Joana, marca “José Cañameras” (1967)
• Medalló de guix amb el perfil de Jacint Verdaguer, obra d'Eusebi Arnau (1902)
• Bust de Jacint Verdaguer, en guix, de l'escultor Manuel Fuxà i Leal (1903)
• Bust de Jacint Verdaguer, en guix, de Miquel i Llucià Oslé (cap a 1950)
• Cambra on va morir Jacint Verdaguer el dia 10 de juny de 1902. El mobiliari Thonet i el parament són els originals.
• Catorze dibuixos de Josep Maria Xiró per a una edició il•lustrada de L'Atlàntida (1906). Llegat de Francesc Matheu.
• Cinc xilografies d'Antoni Ollé Pinell inspirades en L'Atlàntida (1930)
• Edició especial de l'oda "A Barcelona” de Jacint Verdaguer, amb dedicatòria de l'autor a l'Ajuntament de Barcelona (1883). Coberta amb l'escut de la ciutat.
• Fonògraf que va servir per a enregistrar la veu de Jacint Verdaguer l'any 1897. Es conserva el cilindre de cera amb l'enregistrament original on Verdaguer hi llegeix els poemes “la Cegueta” i “Amor de mare”.
• Englantina d'or guanyada per Francesc Matheu als Jocs Florals de l'any 1888 pel poema "Festa".
• Gravats d'Andreu Solà i Vidal, il•lustracions del "Dietari d'un pelegrí a Terra Santa", de J. Verdaguer.
Escola d'escriptors
L'Agost de 2014 van començar les obres per adaptar l'edifici com a casa per a creadors literaris, on escriptors puguin fer estades temporals. El projecte té un pressupost inicial de 3,7 milions d'euros, assumit pel consistori municipal mitjançant fons de la Diputació de Barcelona. Es preveu que les obres s'allarguin fins a finals de 2015.
--
Centre d’informació
Amb un emplaçament idoni, envoltat de natura, cèntric i ben comunicat, aquest edifici, inaugurat en 1990, és la seu del Consorci del Parc Natural de la serra de Collserola. A la planta inferior hi ha el Centre d’Informació i en la superior els serveis tècnics

És el punt d’acollida i de referència del visitant. Ofereix una informació general bàsica i pràctica: llocs, possibilitats, transports, serveis, etc., Suggereix activitats dirigides al coneixement del Parc i dels seus valors i promou un ús educatiu i respectuós.

Trobarem
- Punt d’atenció personalitzada
- Una exposició permanent Pensada per fer pensar
- Sala de projeccions de vídeos
- Venda de mapes i publicacions relacionades amb la serra
- Exposicions temporals
--

Nombre: 2016-06-13 10:21

Hora Inicio: 06/13/2016 10:22

Hora Fin: 06/13/2016 14:06

Distancia recorrida: 9, 7km (03:44)

Tiempo en movimiento: 02:33

Velocidad media: 2, 6km/h

Vel. en Mov.: 3, 8 km/h

Velocidad Máxima: 51, 7km/h

Altura Mínima: 14m

Altura Máxima: 396m

Velocidad Ascenso: 420, 6m/h

Velocidad Descenso: -374, 4m/h

Ganancia Altitud: 377m

Pérdida Altitud: -725m

Tiempo Ascenso: 00:53

Tiempo Descenso: 01:56