Paseo a pie Vila romana de Centcelles y parte de la ruta del agua de Constanti

En esta ocasión vistamos la Vila Romana de Constanti con su bóveda y mosaico. Para visitar el mosaico hay que comprar entrada, el resto (Baños, taller es gratuito y está al aire libre. Se puede visitar todo el conjunto en menos de dos horas.
Completamos la visita con el paso por el Molino papelero, el Molino de Reus y el Molino de Constantí que forman parte de la ruta del agua de Constantí.
--
La Cúpula Paleocristiana de Centcelles
La vil·la romana de Centcelles té una importància excepcional; el monument és declarat
“Patrimoni de la Humanitat” per ser l’única cúpula paleocristiana amb mosaic d’aquesta
antiguitat que ha arribat fins a nosaltres.
La vil·la va patir fortes transformacions a mitjans del segle iv i la sala central es reconvertí en un mausoleu. La hipòtesi més estesa situa com a destinatari Constant, fill de Constantí el Gran, tot i que la incògnita sobre la seva funcionalitat i destinatari
continuen sent objecte de debat entre els especialistes, doncs, si bé existeix una cripta,
no s’ha trobat cap sepultura i la interpretació de la simbologia dels mosaics, a causa del
seu estat, no permet resoldre l’enigma del destinatari.
Els mosaics també tenen referències a l’aigua; en concret una escena on el profeta Jonàs
cau al mar des d’un vaixell i és engolit per una balena (una imatge de la qual només se’n
conserva el vaixell) i l’Arca de Noè, amb una representació atípica per nosaltres però
comuna a l’època paleocristiana, ja que es tracta d’un símbol del Diluvi Universal i de la
visió cristiana de l’aigua com a element de condemna divina.
La Vil·la Romana de Centcelles
La vil·la de Centcelles és una de les nombroses vil·les romanes que s’escampaven pel terme, properes a la gran capital, Tàrraco. Conserva les canalitzacions de l’aigua i restes dels seus banys i altres dependències que conformaven una típica explotació agrícola romana, amb els seus estables pel bestiar, els dipòsits pel gra i l’oli i les habitacions pel servei i pel dominus o senyor de la vil·la.
Les termes, o per dir-ho amb més propietat, els banys romans de la vil·la de Centcelles, eren un espai d’higiene però també un espai lúdic d’esbargiment, de relaxament i trobada, del que gaudien, cap a darrera hora de la tarda, el senyor de la vil·la, la seva família i els seus convidats.
Des d’un forn (praefurnium) s’escalfava l’aire que circulava per un doble paviment,
anomenat hipocaust, que permetia mantenir un circuit d’aigua calenta que escalfava
una petita bassa o piscina, el caldarium. La finalitat era la d’aconseguir la sudoració
corporal de la persona, que després gaudia d’un relaxant bany calent. Prèviament, hi
podia haver un bany d’aclimatació en una bassa o piscinae d’aigua tèbia, el tepidarium.
Finalment, hom se submergia en una sala amb una piscina d’aigua freda, el frigidarium.
Annexades a aquest conjunt termal hi trobem les latrines, amb un sistema de clavegueram emprat també per l’aigua de les piscines dels banys. Al segle iv es transforma la sala central de la vil·la afegint-li una cúpula amb mosaics i una cripta subterrània. En època medieval s’hi establiria un petit poblat, un nucli de població
independent i paral·lel a Constantí, i la sala central amb la cúpula de mosaics esdevindria
l’ermita de Sant Bartomeu.
Gaudiria fins i tot d’institucions pròpies (Consell de Centcelles), però la població s’estancaria i aniria emigrant cap al veí Constantí que, amb les seves muralles
i castell, oferia una millor protecció. A partir del segle xv, Centcelles figura ja com a part
del terme de la Universitat de Constantí i no com a vila independent. Després es reconvertiria en una masia fins que la tasca de l’Institut Arqueològic Alemany va consolidar aquesta vil·la com un referent històric i arqueològic de primer ordre.
El Molí Paperer
També conegut amb els noms de Molí d’Scala Dei i Molí de Rodolat. Al 1412 hi ha notícia
de quelcom relacionat amb la producció de paper en terres de Centcelles; en aquesta data fou cedit a Antoni Codina un molí on s’esfilagarsen i molen draps. Durant tres-cents anys es documenta la presència de diversos moliners que hi resideixen amb les seves famílies i tiren endavant l’explotació del molí. Al segle xvii és conegut com a Molí de Rodolat, en referència a Jaume Rodolat, qui consta com a moliner el 1694. Sembla ser que va voler potenciar la producció del molí portant Jaume Font, un paperer de Capellades. Llavors, aquesta població de l’Anoia era capdavantera en la indústria paperera, fet que subratlla la importància del molí. Al segle xviii passa a mans de la Cartoixa d’Scala Dei, que reivindica els drets sobre la séquia. L’escut del monestir cartoixà i la inscripció de l’any 1732 encara són a l’arc de la porta principal, tot i que probablement era una possessió cartoixana abans de 1725. Al segle xix, amb la desamortització
de Madoz, passa a mans municipals i segueix funcionant com a molí paperer, encara que
a principis del xx s’abandona. Tot i el seu estat de ruïna, es poden observar les finestres de la sala superior on s’assecava el paper. Al primer pis queden restes d’un forn de pa i part de la cuina, mentre que del segon pis, on s’ubicaven segurament les dependències del moliner i la seva família, no en queda res. Al costat de la séquia resten els
orificis de la maquinària que feia moure les moles.
El Molí de Reus
També se’l coneix amb els noms de Molí de Centcelles, Molí de Sant Bartomeu i Molí
de Maduell. La documentació més antiga és del 1471, però els historiadors suposen que
es va construir cap al 1463, ja que apareix documentat com a primer propietari un tal
Bernat de Saportella, que es podria correspondre amb un diputat de la Generalitat amb
el mateix nom que l’any 1463, durant la guerra civil catalana, fugí de Barcelona i canvià al
bàndol de Joan II. Així, aquest any podria ser el de la seva arribada a Constantí i de la
construcció del molí. L’any 1563 passa a ser propietat de Reus, que va explotar-lo fins al 1859, en què la desamortització de Madoz el subhasta i passa a propietat particular. Passa per diverses mans, però tothom el fa servir per moldre blat fins a principis de segle xx, en què es passa a moldre sofre. Als anys vint es reconverteix en fàbrica tèxtil però no arriba a funcionar. Després de la Guerra Civil s’adapta l’edifici com a habitatge, i als anys seixanta l’empresa “Jerseis Constantino” torna a intentar, també sense èxit, tirar endavant una altra fàbrica tèxtil. Les dues empreses tèxtils varen aprofitar la màquina de vapor incorporada a finals del segle xix, dins la nau que encara es pot observar avui, amb
una xemeneia de maons de 30 metres d’alçada. A l’altra banda del camí hi ha l’edifici del molí.
En el soterrani s’hi trobava la maquinària d’origen medieval; a sobre, la planta baixa i
el primer pis conformen segurament l’estructura inicial del segle xv, per sobre i al voltant
de la qual s’ampliaran successivament les altres construccions al llarg del temps. Finalment, cal advertir que aquest molí es troba en una finca de propietat privada i no és obert al públic
El Molí de Constantí
El més ben conservat de tota la Séquia dels Molins. A la façana s’hi observen tres escuts,
símbols de l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, qui va fer construir o reparar el molí a finals del segle xiv, tot i que la seva construcció podria ser anterior. L’any 1688 l’arquebisbat cedeix l’ús del Molí a Constantí i n’arrenda la seva explotació. L’any 1704 apareix registrat a nom del moliner Josep March, de Vila-rodona, amb la seva dona i els seus quatre fills, encara que no se sap si era l’arrendatari o treballava per encàrrec de la vila de Constantí. A partir del 1726 s’arrenda l’explotació a tercers. A causa de nombrosos plets i raons, el 1783 s’especifiquen les condicions concretes de l’arrendament. El 1831 encara funcionava com a molí fariner. Després de la desamortització de Madoz, l’any 1855, se subhasta i passa a ser propietat particular. Produïa farina però a finals del segle xix es transforma i amplia, afegint una mola d’oli, moguda per unes mules en lloc d’usar la força de l’aigua, per tal de moldre olives i, més tard, sofre. L’edifici presenta dos pisos: en
l’inferior hi havia la sala de les moles i al pis superior l’habitatge del moliner i la seva família. A la porta d’entrada d’aquest pis superior hi havia els corrals dels porcs, segurament de força antiguitat, ja que la cria de porcs per part dels moliners
és esmentada en nombrosos documents del molí. Finalment, cal advertir que aquest molí es troba en una finca de propietat privada i no està obert al públic.
--

Hora Inicio: 09/04/1999 10:27
Hora Fin: 09/04/1999 11:55
Distancia recorrida: 2,7 km (01:27)
Tiempo en movimiento: 00:39
Velocidad media: 1,18 km/h
Vel. en Mov.: 2,63 km/h
Velocidad Máxima: 21,86 km/h
Altura Mínima: 35 m
Altura Máxima: 86 m
Velocidad Ascenso: 19,9 m/h
Velocidad Descenso: -82 m/h
Ganancia Altitud: 19 m
Pérdida Altitud: -27 m
Tiempo Ascenso: 01:00
Tiempo Descenso: 00:19