Passejada dels tres parcs: Parc de les aigües, parc del Guinardó i parc Güell.

Parc de les aigües.

Per la seva ubicació, és una illa muntanyosa amb una estructura esglaonada amb terrasses independents que estan separades per murs de pedra i camins.  L’origen d’aquest parc, obert el 1978, són els jardins i vivers de la residència de la Companyia d’Aigües de Barcelona, construïda a finals del segle XIX. Va ser construït sobre la coberta de dos grans dipòsits d’aigües, juntament amb la residència de qui era el president de la companyia, que va voler un espai verd on convisquessin el jardí i l’agricultura. Precisament pel seu origen capritxós, conté una gran varietat d’arbres fruiters, com ara tarongers (Citrus aurantium) i figueres (Ficus carica), excepcionals per l’edat i textura dels troncs. També destaquen les agrupacions de xiprers (Cupressus sempervirens), xiprers de Lambert (Cupressus macrocarpa) i de iuques (Yucca elephantipes), a més de llorers (Laurus nobilis) i un dels exemplars més grans de Barcelona de bellaombra (Phytolacca dioica).

Esquerra pel carrer de Tous amunt.

Continuem pel carrer Francesc Alegre amunt.

Parc del Guinardó.

El parc del Guinardó, que ocupa uns terrenys que antigament s’havien destinat principalment a ús agrícola i s’enfila turó amunt, és un dels espais verds més grans de Barcelona. Amb tres zones ben diferenciades, la part inferior correspon a un parc urbà; la mitjana, a uns jardins històrics, i la superior, a un bosc forestal que sorprèn enmig de la ciutat. L’entrada del parc té com a protagonista l’escultura El nen de la rutlla, realitzada per Joaquim Ros i Bofarull l’any 1961. Des d’allà, un seguit de bancs, escales i zones de jocs infantils s’obren com a avantsala d’un espai natural sorprenent. Aigua i muntanya El parc històric es va dissenyar l’any 1918, amb un projecte a càrrec dels arquitectes paisatgistes Jean-Claude Nicolas Forestier i Nicolau M. Rubió i Tudurí, que van projectar uns jardins mediterranis i classicistes que donaven especial protagonisme a l’aigua, que corre per diferents fonts, canals i petites piscines. En destaca la popular Font del Cuento, a on des de temps antics acudien els veïns, especialment les parelles que buscaven un racó solitari. A dalt de tot, el paisatge està dominat per la vegetació forestal, amb pins, cedres i alzines. Els camins costeruts que s’entrecreuen condueixen al Mirador de la Mitja Lluna, des d’on es poden contemplar unes vistes privilegiades de la ciutat. El nom de Guinardó està vinculat a un antic mas proper al parc: el Mas Guinardó, actualment Casal d’Entitats del districte.

Mirador.

Cim del turó de la Rovira.

Primera torre de telefonia mòbil del país.

Carrer de Maria Labèrnia.

Espai patrimonial del Turó de la Rovira.

El març del 2011 es va inaugurar l'espai patrimonial del Turó de la Rovira, que va significar l’arranjament i l’actuació patrimonial en un indret de la ciutat, fins llavors força degradat, aïllat i desconegut, on es conservaven les restes d’una bateria antiaèria que va defensar Barcelona dels atacs de l’aviació durant la Guerra Civil, així com les traces del nucli barraquista del barri dels Canons, que va perdurar fins l’any 1990, i que formava part d’aquella ciutat informal de barraques que al final dels anys 50 aixoplugava el 7% de la població barcelonina. El Turó de la Rovira constitueix un mirador de Barcelona que ha estat un veritable eco de la trajectòria de la plana de la ciutat. Antic assentament ibèric abandonat, l’impuls de la Barcelona moderna i contemporània va anar transformant el paisatge del turó, que es va convertir en terreny de conreu de garrofers, ametllers i vinya. Més tard esdevingué un espai poblat de cases d’estiueig i de casetes amb jardí, en algunes zones del qual també s’explotaven materials de construcció (pedrera de Can Baró) i posteriorment s’emplaçaren serveis de ciutat, com el dipòsit d’Aigües de Barcelona o les actuals antenes de telecomunicacions. El Museu ha volgut posar en valor tots aquests pòsits històrics i patrimonials, d’una banda, mitjançant la instal·lació in situ de cinc plafons informatius que faciliten la visita autoguiada, l’edició de dues guies d’història urbana (Defensa/BCN, 1936-1939 i Barraques/BCN) i la programació de visites guiades. De l’altra, impulsant una reflexió metodològica que ha permès una intervenció patrimonial basada en criteris arqueològics adaptats a la conservació d’estructures fràgils i modernes. Els recents treballs arqueològics han generat una visió nova del turó, amb la recuperació del Pavelló d’Oficials, el Pavelló de la Tropa i el Lloc de Comandament de la Bateria. L’exposició «Barcelona al límit» mostra el seu paper en la ciutat sota les bombes de la guerra i en la ciutat informal de la postguerra, quan el barraquisme era per a molts l’única opció possible. Tot plegat dins d’una visió àmplia de l’impacte de la guerra aèria i del creixement accelerat a les ciutats del s. XX. 

Esquerra. Escales avall per darrera del dipòsit.

Mirador de Joan Sales.

Esquerra, direcció Parc Güell.

Esquerra, voregem per darrera el Parc Güell.

El Tibidabo, torre de Collserola i Observatori Fabra.

Coll del Portell.

Casa Jaqués.

A pocs metres del Park Güell, aquesta casa monumental és una bona mostra de les imponents torres d’estiueig de la burgesia barcelonina. Sobre el terrat, amb una barana d’un calat delicat, s’hi aixeca la torrassa amb coberta de piràmide truncada i envoltada per una galeria amb arcades de regust medievalista que destaca en un edifici de línies rectes i geometria perfecta. Edifici unifamiliar en cantonada, obra de l’any 1900 de Joan Marsans Solà, ampliada i reformada pel mateix autor l’any 1905.

Parc Güell.

L’extensa superfície verda del Park Güell presenta uns valors naturals i una diversitat d’espècies que fan molt atractiva la visita. Es tracta d'un gran jardí ambAixí, a més del turisme cultural i arquitectònic relacionat amb l’obra de Gaudí, al parc hi ha nombrosos racons i itineraris de descoberta de natura urbana i forestal. L'àrea formada pels turons de la Creueta del Coll (Parc de la Creueta del Coll), el Carmel (on hi ha el Park Güell i el Parc del Carmel) i la Rovira (Parc del Guinardó) constitueix un gran espai de verd urbà i forestal de Barcelona que tradicionalment ha estat considerat com una unitat geogràfica: el Parc dels Tres Turons. L'elevada densitat de població de Barcelona, i la dimensió modesta de la majoria de parcs i jardins, fan que els Tres Turons sigui un dels espais de natura i més importants –juntament amb Montjuïc i la Ciutadella–, ja que compleix funcions ecològiques fonamentals per a la qualitat ambiental de la ciutat. Es tracta d'un gran jardí amb elements arquitectònics de Barcelona, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984. Va ser dissenyat com a ciutat jardí per l'arquitecte Antoni Gaudí, construït entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926. Es troba al vessant que mira al mar del turó del Carmel i té una extensió de 17,18 hectàrees, cosa que el fa una de les obres arquitectòniques més grans del sud d'Europa.

Tiovivo.