Passejada pels camps de cirerers
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 3.6 mi
- Elevation gain
- 551 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 551 ft
- Max elevation
- 907 ft
- TrailRank
-
59
3.7
- Min elevation
- 426 ft
- Trail type
- Loop
- Coordinates
- 253
- Uploaded
- June 3, 2020
near Torrelles de Llobregat, Catalunya (España)
Viewed 2056 times, downloaded 76 times
Trail photos
Itinerary description
Sortim de la Plaça de l'Ajuntament i comencem amb una forta pujada, per la costa del Padró.
Som-hi!!!
Waypoints
Information point
570 ft
1- Costa del Padró
Parem-nos un moment, recuperem l’alè i aprofitem per veure una perspectiva aèria del poble. El nom de Torrelles apareix escrit per primer cop en un document de l'any 964. No era un poble com el podem entendre avui dia sinó simplement uns quants masos escampats, disseminats, potser fortificats i autosuficients que pertanyien al Senyor del Castell de Cervelló (que desprès veurem). Al 1089 ja hi havia una església i ja estava dedicada a Sant Martí de Tours, com ara. Aquí a primer terme, als nostres peus, podem veure l’església actual, d'estil neogòtic, que es va començar a construir el dia de Sant Martí del 1895 per subscripció popular, per substituir l’antiga malmesa i petita, i que es va inaugurar 5 anys més tard, al 1900, per la vigília del sant patró. Al museu de Ca la Cinta es pot veure una maqueta, obra d’en Miquel Casas (Forneret), que reprodueix com era l'església anterior. L’actual té un campanar de 37 metres d'alçada i un total de 6 campanes imponents i que encara toquen, no només per marcar les hores sinó també per anunciar altres aconteixements. Algunes de les campanes ja hi eren a l’església anterior i tenen noms i tot: Santa Maria i Santa Caterina. Val la pena poder fer una visita a l'interior del temple per poder contemplar entre altres coses els seus vitralls, que han estat recentment restaurats. Ja que hi som, també farem esment al primer torrellenc que surt en papers: en Geofred Tassio, del segle X, i que ara te un carrer i tot amb el seu nom. Des de una mica més endevant també podem veure l'ermita de Sant Antoni a dalt del Montpedrós, on s’han trobat restes de muralles i d'una torre del que va ser el Castellnou de Cervelló, del segle XIII. Si mirem al sud-oest, veiem un triangle blanc que sobresurt de la massa boscosa, pertany a la Font del Porro. A la Font del Porro es va construir una planta embotelladora que en va comercialitzar l’aigua com a mineromedicinal i carbònica fins els anys seixanta del segle passat amb el nom de "agua del Porro" de Torrelles de Llobregat. També podem veure les muntanyes sota el turó de la Creu de Can Cartró i del Tabor, amb zones construïdes, envoltades de bosc i amb forts pendents naturals. Son les urbanitzacions que es van crear als anys 70 i que van canviar en força mesura la fesomia del paisatge torrellenc. Aquí veiem Cesalpina i Can Guey. De tornada també veurem Can Güell. Son zones que avui en la seva majoria han deixat de ser segones residències i ara formen part dels 6.000 habitants de Torrelles. Finalment podem també veure el Parc Temàtic de Catalunya en Miniatura, inaugurat al 1983, i en el que podem distingir des d'aquí les muntanyes nevades del Pirineu. Si el visitem podrem veure la mateixa església de Torrelles, en miniatura.
Information point
728 ft
2- Vinyes verdes...
“Vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no remuga, us feu més verdes i encar teniu la fulla poruga, vinyes verdes vora el mar...” Des d’aquí mateix, a mitjans del segle XIX, tot el que veuríem, com diu el poema d’en Josep Maria de Sagarra, eren vinyes. Si veieu les fotografies antigues de Torrelles ens mostren muntanyes sense cap pi, només terrasses, murs de pedra seca i barraques, tot per treure el màxim profit de la terra. Una feina dura, de sol a sol. Torrelles vivia de la vinya, bé, del comerç del vi i de l'aiguardent que s'exportava majoritàriament a Amèrica, i de la llenya i algun bestiar. Però al 1863 hi va haver una pandèmia, la plaga de la fil•loxera, que venia d’Amèrica i que va anar matant tots els ceps que hi havia a Catalunya i va acabar arribant, també, a Torrelles.
Information point
803 ft
3- Barraca
Aquí podem veure una barraca de pedra seca d'aprop, ara envoltada de bosc. En altres temps, aquí hi havia una vinya. La barraca era molt útil per guardar eines o protegir-se en cas de tempesta. En aquests tipus de construccions calia tenir una gran habilitat per aprofitar la pedra i col•locar-la adequadament de forma que sense cap tipus de ciment la construcció aguantés anys i anys. També podem veure diferents fileres de murs que permetien aterrassar el terreny i així aconseguir més espai de cultiu. S’aprofitava millor la terra i s’evitava també l'erosió. Amb la intenció de no perdre aquest patrimoni hi ha una web: la wikipedra, on es recull un extens catàleg de diferents construccions de pedra seca de tot Catalunya. En molts pobles estan recuperant-les i aquí el Forneret n’ha recollit l'existència d'unes quantes de Torrelles en dos llibres que, a més de fotos, inclouen anècdotes o històries vinculades a cada una, origen familiar, nom, etc... Al 2018 van ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco en una candidatura conjunta de països com: Xipre, Grècia, Croàcia, Eslovènia, Suïssa, Itàlia, França i Espanya que ens permet adonar-nos de la importància d'aquestes construccions i ens obliga a respectar-les.
Information point
827 ft
4- Creu de Sant Pau
La creu de Sant Pau va se erigida al 1886. Al 1986 es va celebrar el seu centenari i es va col•locar una placa que podem veure aquí. La fil•loxera va arribar a Catalunya al 1863, podem imaginar-nos l’angoixa de la gent d’aquella època quan veien que ho perdien tot. En aquells temps era normal la interrelació entre el que era mundà i el que era diví i d'aquí el sentit d'organitzar una comitiva, presidida pel mossèn, per demanar la intervenció divina que els salvés la butxaca tot col•locant una creu. Però com també és normal, les coses poques vegades s'arreglen amb miracles i el que va passar es que les pregàries no van poder evitar-ho. A Torrelles, com a molts altres llocs, es va produir una migració de gent a les ciutats i a les colònies tèxtils, per exemple a la Colònia Güell...
Information point
856 ft
5- Peu de mur
El pagesos que tenien terres van continuar lluitant, sobretot buscant nous ceps d'origen americà o francès que fossin resistents a la fil•loxera (és el que va passar per exemple al Penedès), però aquí les dificultats d'espai —ja veieu l'amplada de les terrasses i la mida petita dels camps—, va fer que la vinya deixés de ser rentable i es busquessin altres alternatives. Va ser aleshores quan algú va provar el cultiu d'arbres fruiters, entre ells els cirerers. Primer es van plantar cirerers directament, però no va tenir gaire èxit. Després es va provar la tècnica de l’empelt, es a dir, es planta un altre arbre anomenat "peu" —aquí a Torrelles es fa servir majoritàriament l’anomena’t "sant llúcia" o llúcia, que és un arbre bord que pertany a la família del cirerers—, i desprès se li adapten (s’empelten) les branques de cirerer de la varietat que interessi. Així les branques donen cireres i s’alimenten de la saba del tronc tot i que no sigui un cirerer. Aquesta tècnica te com avantatge que es poden fer servir diferents varietats de fruits i així tenir diferents períodes de maduració i característiques (cireres primerenques, toves, dures, dolces, etc) i aconseguint una temporada més llarga, reduint el risc de mala collita per qüestions climatològiques. Heu de pensar que en aquella època no hi havia tanta facilitat de transport com ara i quan arribaven les primeres cireres al mercat, eren molt apreciades i tenien un preu més alt. Al voltant dels anys 80 va ser quan va créixer més el cultiu de cireres. La collita, els mesos de maig i juny, implicava tota la família; els nens deixaven d'anar a escola per passar el dia al camp: ajudant als pares a collir, o vigilant els germans petits; es cridava a parents d'altres llocs per que hi vinguessin a ajudar i inclús es contractava gent de Sant Vicenç i pobles veïns, a qui recollien a primera hora del matí a la parada del bus i tornaven a deixar al mateix lloc a última hora de la tarda i fins el dia següent... Era una bona injecció de diners que calia administrar per a la resta de l'any... Tot i el canvi de cultiu de la vinya als cirerers, potser en un intent de no oblidar els orígens o de tradició, n’ha quedat l’expressió curiosa i pròpia: “d’anar a la vinya”, que és el que diuen els pagesos i les seves famílies quan van a collir cireres o van a fer el dinar per Pasqua, per fer la mona.
Information point
897 ft
6- Cruïlla
Parem un moment en aquesta cruïlla. Si avancem pel trencall de la dreta una desena de metres i ens fiquem a mà dreta ens trobarem amb una nova cabana de pedra seca. Feien servir les pedres que tenien més a mà i aprofitaven les característiques del terreny, no n’hi ha dues d'iguals, com si cada una tingués un mestre constructor... Aquí podem veure a banda i banda alguns arbres abandonats. Son cirerers. Bé! No!, Son peus de llúcia que van ser empeltats de cirerers i que, amb el pas del temps, han retornat al seu origen i han deixat de donar cireres per tornar a produir un petit fruit bord, el que els és natural, el seu. Cada any que passa el cultiu de cirerers va minvant, s’abandonen camps o es substitueix per altres cultius. Els pagesos es fan grans, no tenen relleu i no es rentable... penseu que la cirera és un fruit molt delicat, qualsevol inclemència meteorològica l'afecta; que l'hivern no hagi estat prou fred, que no hagi fet sol quan toca, que hagi plogut massa o massa poc... A més, cal recollir-la a mà, en el seu moment correcte de maduració, una vegada recollida cal portar-la a mercat sense possibilitat de guardar-la al magatzem o en càmeres frigorífiques uns dies i, a sobre, si la portes a Mercabarna dependrà de com estigui de saturat el mercat de cireres que potser venen de milers de quilòmetres o d'altres països i et pots trobar que et diguin: “sí, deixa-les allà i si surten ja te les pagarem i si no et va bé, te les emportes”. Per això la producció de cireres ha quedat restringida a un àmbit més local i alguns camps de cirerers han estat substituïts per oliveres, que son més resistents i no tenen tanta dificultat de comercialització. Ara és d'esperar que no arribi aquí la mosca de l'olivera, la Bactrocera oleae, una nova fil•loxera moderna... Al camp, els problemes, mai venen d’un en un...
Information point
889 ft
7- Final filat
Hem passat un enorme dipòsit d'aigua que permet el reg de totes aquestes extensions de camps. En el seu dia, des de l'Ajuntament es va apostar per donar suport a la pagesia intentant cobrir el risc de sequera mitjançant la instal•lació d’un sistema de regadiu. Si veniu de l'autopista cap a Torrelles, en arribar a la rotonda de les ovelles, podeu veure el dipòsit des d’el cotxe. Des d'aquí també tenim un magnifica vista de la masia de Can Riera, una imatge molt coneguda a Torrelles tot i que no pertany a Torrelles sinó al terme de Cervelló. A la construcció podem distingir-hi les arcades de les golfes que servien per deixar passar l'aire i assecar el gra que s'hagués recol•lectat. Una construcció molt semblant a altres masies de l'època, de quan es comercialitzava amb el vi i l’aiguardent, com la de Can Mas, que veurem una mica més endavant. Per últim, des d'aquí, des de l'últim pal de la tanca metàl•lica a mà dreta del camí podem veure, una mica a l'esquerra de Can Riera, l'ermita de Santa Maria de Cervelló i, a sobre del penyal, les restes del Castell de Cervelló, sí, d'on eren els senyors a qui pertanyia Torrelles en el seu inici.
Information point
886 ft
8- Penyes de Can Riera
Avui dia, dir Penyes de Can Riera és dir Coves de Can Riera. Les xarxes socials han publicitat unes fotos espectaculars d'alguns influencers d'un racó extremadament delicat que ha obligat, amb seny i raó, a prohibir el seu accés fins que no es pugui protegir adequadament. Des d'aquí podem distingir perfectament tres tipus de terreny, totalment diferents i que també donen característiques diferents, als cultius i al paisatge. El primer, el que estem trepitjant ara mateix, és un terra de llicorella, pissarra. Es tracta d'una pedra metamòrfica sedimentaria obtinguda per pressió i altes temperatures, a molts metres de fondària, i que per acció dels plegaments ha sortit a la superfície. Genera un sol dur i difícil de treballar, tot i que té com a característica que es desfà en làmines. El segon, el podem veure davant nostre, tota aquesta massa rocosa, les pedres vermelles, plenes de forats. Són conglomerats d'argila, sorra i còdols amb abundància de ferro, que és el que dona aquest color vermell tant característic. És una roca d'origen sedimentari i pateix fàcilment l'efecte l'erosió de l’aigua, però sobretot del vent. Un simple granet que es deixi anat fa que els dels seu costat també es debilitin i també caiguin i així es va ampliant el forat a la paret, una erosió que no acaba mai i que farà que els nostres descendents algun dia les vegin diferents a com els que podeu veure ara. El tercer, el trobem per sobre d'aquesta massa rogenca, la pedra calcària de color blanc. És un sol d'origen sedimentari amb força presencia de carbonats, molt més permeable. L’acció de l'aigua en aquest terreny dissol els carbonats presents a la pedra i crea avencs (com l'avenc del vermell, prop de la penya del Moro) i coves. Aquest tipus d’erosió és habitual a tot el massís del Garraf. A més, d'aquesta pedra s'extreu la calç, com us explicarem més endavant.
Information point
792 ft
9- Camps de cirerers
Parem i mirem enrere, i així veurem el cim del Puigvicenç, de 467 metres d’alçària, és vèrtex geodèsic compartit per Torrelles, Vallirana i Cervelló i recordeu que pertany al terreny calcari. Si mirem els camps de cirerers que tenim a banda i banda del camí veurem que els camps estan tancats. Això es degut a un altre problema que tenen els pagesos, els senglars. Aquests animals no tenen depredadors, n’hi ha molts i s'ho mengen tot; entre altres coses s'agafen a les branques més baixes dels arbres i les trenquen per menjar-se els brots tendres. També passa alguna cosa semblant amb els conills. Quan els pagesos planten un plançó ,encara que el protegeixin, els animalons pugen sobre el protector i es mengen els brots.
Information point
648 ft
10- Can Mas
Arribem a Can Mas. Una masia que data de l’any 1420. Ara és una casa de colònies per fer estades nens i nenes d'escoles, esplais o sortides familiars. La seva època més esplendorosa va ser cap al 1850, d’aquest any data el seu rellotge de sol que podeu veure a la façana. Llavors, donava feina a molta de la gent de Torrelles en règim de parcers, és a dir, pagesos que treballaven la terra i a canvi donaven una part del que en treien a la propietat. La masia tenia una bòbila on es fabricaven els maons (els totxos) que es van fer servir per a la construcció de l’església actual, us en recordeu? la que es va començar a construir el 1895... De més a prop podem veure l’estructura de la casa, similar a la de Can Riera. A les golfes també hi ha els arcs que permetien la ventilació de l'estança per poder assecar el gra. Ara tenen altres usos, es clar!. La majoria de les masies de Torrelles solien tenir cubs folrats de ceràmica vitrificada que els permetia emmagatzemar raïm o vi, una vegada premsat. A l'altra banda del camí que porta a can Mas podem veure, mig amagat entre la vegetació, un forn de calç. No és l’únic que hi ha en aquesta zona. La fabricació de calç era una altra forma de subsistència que tenien a l'època. Era un treball dur, ja que calia estar 15 o 20 dies vigilant el forn per fer la feina. Torrelles era un bon lloc per produir calç perquè hi havia llenya, hi havia pedra calcària i hi havia mercat on vendre el producte, a Barcelona, on anava la major part de la producció. Com veieu, la construcció del forn es feia aprofitant el desnivell de la muntanya, així era més fàcil carregar-lo per dalt, i a prop del camí, per traginar la llenya i poder treure la pedra una vegada cuita. Calia vigilar que el foc estigués sempre a una temperatura determinada, al voltant dels 900 graus; si es passava es feia malbé la pedra. El procés era el següent: anaven introduint la llenya per una obertura inferior, a sobre posaven unes pedres i a sobre la pedra calcària. Els calciners, que era com es coneixien els experts en l’ofici, solien fer-se unes cabanes de fusta i vivien al costat del forn mentre durava la cocció. La calç així obtinguda era calç viva, que actuava com desinfectant per tractar aigües estancades, cadàvers de persones o animals, fems d’estables o pous secs. Una vegada la calç viva es barrejava amb aigua es convertia en calç morta i es feia servir per emblanquir parets i en la construcció, barrejada amb sorra, per fer morter. També es feia servir en la indústria de la pell.
Information point
514 ft
11-La Cooperativa agrícola
La Cooperativa agrícola de Torrelles es va fundar al 1985, en l'època de màxim esplendor de la cirera. En aquells anys, cada tarda sortien de Torrelles un o dos camions carregats de caixes de cireres, diumenges i tot. La Cooperativa actualment vol ser un punt de servei a la pagesia i a tothom qui treballa els camps o l’hort: amb terres, adobs, llavors, material, etc. I també, un punt de venda directa dels productors torrellencs, incidint en la vessant de la qualitat i la producció ecològica, això que ara es coneix com productes de quilòmetre "0". A la porta de la Cooperativa en Ramon Farreras, un dels últims coneixedors de la tècnica de la pedra seca, ajudat per altres voluntaris, va fer aquesta barraca, aquesta no té 100 anys, no, però es va fer amb la mateixa tècnica com a homenatge a la tradició i al coneixement constructiu dels nostres avantpassats i amb la voluntat que no es perdés. Mireu el detall del sostre on era costum plantar-hi alguna planta, com aquests lliris, per tal de subjectar la terra, mantenir-la al seu lloc, i fent-la impermeable a la pluja.
Information point
525 ft
12- Can Coll
Hem arribat a la darrera masia de la ruta, la masia de Can Coll. Imponent, amb les seves teulades a diferents aigües que harmoniosament sembla que ballin per sobre del verd dels cirerers del seu voltant. Actualment deshabitada, espera un futur millor en què pugui ser recuperada com a equipament públic per a guardar i mostrar la riquesa del nostre passat agrícola i forestal. Ara seguirem carrer major avall fins el punt d’on hem sortit i així tancarem la nostra ruta circular.
Information point
430 ft
13- Plaça Ajuntament
Aquí finalitza la nostra ruta. Ha estat una passejada pels cirerers i per la història de Torrelles, d’on venim i on anem. I encara podeu fer una volta pel carrer Joaquim Sostres, pel parc de Can Sostres o visitar el molí d'oli d’en Narcís o el museu de Ca la Cinta, segur que us agradarà. Deixeu, per acabar, que us recordem que les cireres són una bona font de vitamina C i A i un excel•lent antioxidant. També es consideren un aliment protector contra el càncer perquè te àcid el•làgic, una substància que inhibeix la reproducció de cèl•lules cancerígenes. Així mateix, les cireres contenen àcid fòlic en quantitats moderades, calci i fòsfor. Els seus valors nutricionals són molt equilibrats, sobresortint el contingut en potassi, un mineral necessari en la transmissió de l’impuls nerviós fins als músculs i en la regulació de l’aigua en l’organisme. El potassi, junt amb el contingut en fibra i aigua, concedeix a les cireres un poder depuratiu important. I a més, són boníssimes...
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
Aquí podeu veure el vídeo de la passejada: https://www.youtube.com/watch?v=6bjlI8xnVAo
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Molt recomanable! Camps de cirerers preciosos! Si és temps de collita potser en podreu comprar a les finques o al poble, on fan mercat.