PELS VOLTANTS DE SANTA MARIA DE MERLÈS

Una passejada per gaudir de la Riera de Merlès després d'un bon esmorzar al restaurant de Sant Cristòfol. La ruta es pot allargar fàcilment pel sud riera avall. No hi ha cap pas complicat i és accessible per a tothom llevat del pont de Sant Martí. Cal portar aigua i no es necessita GPS.

Sortim de davant de l'Ajuntament de Santa Maria de Merlès, on deixem el cotxe i en direcció a la casa de pagès colindant anem a buscar el camí que ens portarà fins a la riera. L'arribada ala riera és fantàstica: un xic més vall de la resclosa de la Fàbrica i davant del Pont de Sant Martí, un pont amb un arc central enorme i elegant però amb un pas estret i únicament peatonal (per els frares?). Els esqueis i roques per on l'aigua passa és d'una gran bellesa, ens hi parem estona a badar, però segurament a l'estiu més d'un s'hi banyarà.

Seguim riera avall fins arribar al pont de la fàbrica, que no creuem, sinó que seguim per la mateixa riba dretafins agafar la pista asfaltada que ens portarà fins a la preciosa resclosa del Molí del Mas. No podem deixar d'admirar el pas ecològic i el canal que porta l'aigua fins a la Fàbrica nova.

Nosaltres canviem de riba passant la palanca i ens enfilem cap a la casa del Mas, una casa amb moltes transofrmacions segons resulta de les parets: arcades antigues, tàpia al cim, etc. No hi ha rés com caminar amb un arquitecte com percebre tots aquests detalls.

Seguim la pista de manera paral·lela a la riera fins que arribem a SAnt Martí de Merlès, una església barroca a la qual només hi resta el campanar del seu estil romànic, església que curiosament va ser vestida pel Bisbat de Vic per afirmar el seu domini sobre la part lluçanesa del terme, mentre que l'altre cantó del riu era influència de Berga. Total que Santa Maria i Sant Martí estan separades per 500 metres de disputes eclesiàstiques.

De Sant Martí agafem la carretera del camping fins arribar a la riera de Merlès on fem les fotos de rigor i ens queda la recança de no haver visitat el molí d'Escrigues, totalment tancat per fils elèctrics. Per tant, seguim fins a la carretera on hi trobem l'oratori de Santa Magdalena que també ha resultat tota una sorpresa. Una senzilla construcció de l'any 1552 refeta l'any 1896 amb una única decoració a la façana però molt sorprenent: un lleó de pedra a cada banda de la porta.

Des d'aquí, pe la carretara i enmig dels grans pollancres arribem fins el cementiri de Merlès a banda dreta i a l'esglèsia de Santa Maria a banda esquerra, on hi tenim el cotxe. Una passejada preciosa.