PLA DE SAVASSONA i Sant Feliuet, Pedra dels Sacrificis, El Dau (Tavèrnoles)

PLA DE SAVASSONA fins l'Ermita de Sant Feliuet, passant pel Dau, la Pedra dels Sacrificis, la Pedra de les Bruixes, i la Pedra de l'Home, en el municipi de Tavèrnoles (Espai Natural Les Guilleries - Savassona).

RECORREGUT:
Revolt - aparcament
El Dau
Esplanada Pla de Savassona
Pedra amb gravats (sol)
Pedra de les Bruixes
Pedra de l'Home
Ermita de sant feliuet
Vistes
Canal1
Balma- finestra a la canal dreta
Canal de baixada. Al capdamunt, vies d'escalada equipades per Miquel Saborit Serrallonga
Segimundeta cova bruixa
Pedra dels Sacrificis

Hi ha fins a 6 canals per a baixar des de l'altiplà de Sant Feliuet.

****

ACCÉS: Aparquem passat el Km 4 de la Ctra. BV-5213 que va de Tavèrnoles al Parador de Sau.

El Pla de Savassona és una esplanada herbada sota una pineda de pi roig, lloc ideal pels practicants de boulder, i per anar en família, doncs tens racons de sol i obaga.

Aquest indret posseeix un aire especial i màgic; si mires al teu voltant, trobes blocs de pedra impressionants i curulls d'història, amb gravats, creus, signes… Es tractaria d’una cultura neolítica de la qual se’n troben relativament poques a Osona:

* EL DAU, enorme pedra de gres en forma de dau, on s'hi han realitzat excavacions i actualment lloc ideal per fer pràctiques d'escalada en bloc.

* LA PEDRA DE LES BRUIXES, on hi ha gravades moltes creus i representacions esquemàtiques.

* LA PEDRA DEL NEN o DE L'HOME, amb una gran representació antropomorfa (home, dona o nen).

* LA PEDRA DEL SACRIFICI: és el jaciment de més renom de Savassona. Excavacions del 1960 i 1976 sota aquest gran bloc de gres deduïren al menys dues etapes d'ocupació humana. Descobriren dos enterraments que contenen esquelets encongits en forma de fetus i nombrosos restes de ceràmiques, que junt amb la bona situació geogràfica, indiquen l’existència d’un poblat ibèric pels voltants. Per tradició oral es coneix com "Pedra del Sacrifici", per la creença que en aquest indret s’hi celebraven rituals de sacrifici, on la sang s’escolava pels talls de la roca, d’aquí el nom. http://parcs.diba.cat/documents/185992/5243448/LaPedradelSacrifici.pdf

Els gravats de la zona estan datats des del Neolític fins a l'època medieval. També hi ha alguna pintura, que es diu pot estar relacionada amb bruixeria o missa negra. Les pedres gravades han estat restaurades el 2012 per un equip d'arqueòlegs i professionals, per tal de conservar aquest patrimoni.

Després de voltar pel Pla de Savassona, enfilem per uns tram empedrat -graons molt antics- que ens porten cap a l'ermita pre-romànica de Sant Feliu de la Roca o Sant Feliuet de Savassona, rectangular i d'una sola nau, construïda sobre la roca al segle X-XI i reformada el segle XVI.

Avui l'ermita estava oberta gràcies a l'altruïsme d'algú que ha vingut amb la clau: "en Miquel Saborit i Serrallonga és un personatge increïble. ... En Saborit és un gran escalador" com es publicà al diari l'11 juny del 2012 · El Dia de la Memòria on es repiquen campanes per Verdaguer"

Hem pogut gaudir de tot el què hi ha a dins! Fins i tot repicar la campana! El què més m'ha cridat l'atenció és la pintura de Crist PANTOCRÀTOR al sostre de l'altar, amb tons verds, vermell i taronja. És preciosa.

El PUIG DE SANT FELIUET conserva vestigis que van del neolític a l'època medieval, com tombes antropomorfes (sepultures antropomòrfiques), basses medievals i cassoletes excavades a la roca. També hi ha una senyera i bancs de fusta per seure i contemplar el paisatge. A l'altra banda, una immensa panoràmica al Pantà de Sau, on el riu Ter forma un bonic meandre.

Davallem per canal amagada a l'altra punta d'on es troba l'ermita (una de les 6 canals per on es pot baixar), i passem per sota el cingle de Sant Feliuet.

CURIOSITATS:
* "El Pla de Savassona, de propietat privada, presenta diversos jaciments arqueològics, amb elements que van des del Neolític fins a l'època ibèrica, i també s'hi troben restes medievals. Es desconeix la datació d'aquests senyals però, segons els estudis, poden datar-se entre l'època del Bronze i i l'edat mitjana. S’hi troben elements esquemàtics, cruciformes, conjunts de figures i representacions antropomorfes, com el nen o home de la pedra del mateix nom."

Jacint Verdaguer va realitzar diverses excursions d'interès literari pels engorgats del Ter, Savassona i Casserres. Aquí serà un bon indret per llegir un dels seus fragments autobiogràfic, en què narra com es perd pels boscos de les Guilleries. Hi surt referenciat el gorg dels Llitons, i la seva mare, que el va a salvar, en un clímax de misteri i de por.

http://www.descobrir.cat/ca/notices/2012/08/restauren-les-pedres-gravades-del-pla-de-savassona-1180.php; http:/

✴✴✴✴
Per ampliar la ruta:

Des de l'aparcament, pel camí oposat també podem apropar-nos fins la BALMA DE LA BARONESSA, on hi ha una font amb aixeta, passant vora el Castell de Savassona, de propietat privada (declarat Bé d'Interès Nacional el 1949).