Platja d'Espolla - Salt de Martís - Sant Miquel de Centenys - Sant Iscle i Santa Victòria

Ruta circular des del Parc de la Salut de Fontcoberta passant per l' Estany D'Espolla, el Pont de Martís, el Salt de Martís, l'Ermita de Sant Miquel de Centenys i l'Església de Centenys.

Agradable passejada per un entorn agrícola molt particular: la Platja d'Espolla (o estanyol) és un sistema aquàtic que no reté l'aigua de forma permanent sinó que resta sec durant períodes de sequera i s'omple en el cas d'abundants pluges.

La Platja d’Espolla
"L’estanyol d’Espolla, conegut també com a platja o estany d’Espolla, és un sistema aquàtic singular a Catalunya. No té aigua de forma permanent, sinó que es tracta d’un estanyol temporani, és a dir, que resta sec un període més o menys llarg. L’aigua, a més, no hi arriba des d’un riu, per la superfície, sinó que ho fa des de corrents subterranis. Les llacunes temporànies són molt abundants en ambients eixuts, com és el cas dels mediterranis. De llacunes o fins i tot llacs d’alimentació subterrània n’hi ha d’altres a diferents llocs de Catalunya. En canvi, llacunes que combinin ambdós aspectes, temporalitat i aigua subterrània, ja són molt rares a casa nostra, la platja d’Espolla és el cas més conegut."
Més informació: https://fontcoberta.cat/turisme/la-platja-despolla/

ESTANYOL DE LA PLATJA D'ESPOLLA
L’Estanyol intermitent de la platja d'Espolla (Clot d'Espolla) és un paratge realment curiós que gran part del temps està sec, formant un prat humit, i de tant en tant segons les pluges s’omple d’aigua subterrània, formant un estany. Les aigües subterrànies que alimenten aquest estanyol formen part del mateix sistema lacustre de Banyoles, i la intermitència és deguda a la major altitud, de 50 m. respecte a l'Estany.

Diuen els experts que l'aigua desapareguda a l'Alta Garrotxa nodreix l'Estany de Banyoles. Però que en moments de molta afluència d'aigua aquesta busca altres camins de sortida, els quals posen en funcionament un complex sistema hídric que actua com a sobreixidor. És quan al pla de Martís, al pla de Melianta, al pla d'Espolla, al pla d'Usall i a la Bruguera - diferents parts d'una extensa planada d'uns vint quilòmetres quadrats situada entre 40 i 70 metres mes enlaire - comença a brollar aigua. De fet es tracta d’una zona de surgències que inunda uns prats que queden aplatjats (coberts per una capa poc profunda d’aigua), i unes zones enfonsades degut per l’extracció de pedra (travertí). També hi van a desembocar petits recs que desguassen l’aigua dels bullidors i surgències del Pla d’Usall. L'aigua brolla a la superfície per diferents surgències situades en el mateix estanyol (clot, pou, sortidor de Sorra i deu dels Joncs) o prop d'aquest (sortidors d'en Torra, l'Orella, deu de Quel Simó, pou Rodó, deu del Freixe, deu de Can Jepet, Ull de Porc, del del Canyer i la Crivillosa). L’emplenament complert de l’estanyol pot assolirse en menys de 12 hores i s’ha calculat un cabal surgent màxim de 4 m3/s i una taxa de renovació de l’aigua de fins a 15 vegades al dia.
Més inforamció: https://www.museusdebanyoles.cat/EL-TERRITORI/Patrimoni-natural/Hidrografia/Estanyol-o-platja-dEspolla