PRATS DE LLUÇANÈS-FONT DE LES COVES-ROC FORADAT-ERMITA DE SANT SEBASTIÀ

Avui després de les nevades, teniem ganes d'estirar les cames per un lloc que no estigués enfangat o nevat i què millor que el LLuçanès!!!!

La ruta comença i acaba a Prats de Lluçanès i segueix un bon tram del camí de petit recorregut C-44, concretament des de la Font de Les Coves fins a l'ermita de Sant Sebastià.

Nosaltres hem deixat el cotxe a la carretera de Sant Feliu per anar directament cap a les Tres Fonts: la del Cel, del Purgatori i de l'Infern. Curiós que a cada boc d'una mateixa font li atorguin un nom diferent i més curiós resulta haver llegit en la web de l'Ajuntament que en el seu dia la gent de Prats només agafava l'aigua del Cel encara que hagués de fer cua.

Molt ràpidament arribarem al Safareig públic, construit el 1911. Es tracta d'una construcció per anar a rentar la roba aprofitant l'aigua del torrent de Merdinyol. Nosaltres no hi entenem gaire d'això però hem trobat a faltar una segona cisterna doncs haviem vist en altres llocs que una primera servia per ensabonar i la segona per esclarir. Aquí no és així però tant se val, hem gaudit de la construcció que és bonica i molt cuidada.

En sortir agafarem un corriol entremig dels horts que ens portarà fins a la Plaça Vella si be abans passarem per davant de l'ermita de La Bona Sort, que nomès pel nom ja obliga a fer-hi una aturada. Resulta ser l'antiga esglèsia parroquial de Prats, coneguda ja a l'any 968 si be l'edificació actual és del segle XVI. Mlauradament està tancada i no s'hi pot entrar.

Continuarem el carrer Major amunt i passarem per davant l'actual esglèsia parroquial que ostenta un bonic retaule barroc del segle XVII, perdut durant la Guerra Civil diuen. Anem continuant pel carrer Major fins que sortima la carretera de Gironella que creuarem en direcció cap a la zona esportiva per atravessar la C-62 per un pont que ens portarà a la Font de Les Coves: un racó curiós amb una baume molt llarga, tranquil, ben equipat per fer barbacoes i que a nosaltres ens ha anat de perles per esmorzar.

D'aquí ja seguint el PR -44 marcat de color groc i blanc, hem anat circunvalejar el Serrat d'en Miquel i fins a la carretera de Lluçà que hem seguit un petit tram fins arribar ala pedra dreta o senyal de transhumància.

Aquí hem atravessat novament la C-62 per un nou pont i hem enfilat el camí cap a la casa del Grau però no hem entrat a l'ermita de Sant Pere del Grau, doncs hi havia molta activitat i hem tingut la impresió que feiem nosa. Poca estona més i hem trobat la cadira d'en Galceran: una curiosa roca que sembla talment una butaca i la llegenda diu que des d'aquí en Galceran controlava les tropes carlistes en la seva lliuta contra els borbons.

Seguint la costa de les Borrelleres hem arribat al Rocforadat, un indret on diuen la bruixa Napa hi feia els seus brevatges. La Bruixa Napa diuen que va ser la darrera dona executada a la forca a Catalunya per la seva condició de bruixa; parlem de l'any 1767 i la legenda té les seves curiositats. Quan hi passeu per aquí un cartell us ho explicarà.

Pocs metres més enllà hem arribat al Serrat de les Arnes, on hi ha un dipòsit d'aigua i des d'on una preciosa vista de Prats de Lluánès ens deixa bocabadats. Un glop d'aigua i cap a l'ermita de Sant Sebastià, una altra ermita reconstruida el segle XVIII donat que l'anterior va ser destruida per les guerres de primers d'aquest segle. Impacte la seva estructura i la calma que regeix en la placeta del davant. Dieun que aquest ambient canvia radicalment per sant Eloi degut a les curses de bestiar i balls.

Noslatres hem deixat l'ermita i plai avall hem seguit la pista que ens ha portat fins a l'entrada del poble per la carretera de Sant Feliu on teniem el cotxe.

Una caminada que ha estat un gran plaer per quuin motiu repetirem PR però per la vessant sud.