Presa de Boadella / Darnius

Panoràmica de la Muga des de central dels Pilans

Riu Muga

La Muga és un riu pirinenc d'orientació oest-est (ponent-llevant) i de règim pluvial, que desemboca a la Mediterrània. Neix al puig de la Llibertat, al Pla de la Muga, situat entre els termes d'Albanyà i Serrallonga, i desemboca al golf de Roses a la urbanització d'Empuriabrava, després d'haver travessat les poblacions d'Albanyà, Sant Llorenç de la Muga, Pont de Molins, Vilanova de la Muga i Castelló d'Empúries. A l'antiguitat, el riu apareix documentat solament pel geògraf grec Claudi Ptolemeu, sota la forma Sambuca. L'origen del topònim és desconegut, de manera que cal pensar que prové d'alguna llengua preromana. A partir del segle ix, torna a aparèixer documentat, ara sí amb la forma inequívoca de Sambuca, i ja cap al segle x apareixen les primeres formes amb 'g': Sambuga. Més tard, la forma apareix simplificada com a Samuga, i llavors fou interpretat com a sa Muga, amb l'article salat que aquella època encara devia ser comú a la zona; amb la substitució del dit article per l'article literari a la parla popular, l'article del riu també mudà i així esdevingué la Muga. Hom ha proposat que el riu Anystus que cita Aviè fes referència a la Muga; no obstant això, no hi ha prou indicis per jutjar si aquesta interpretació és encertada o no. Recorregut Neix sota el Pla de la Muga (1186 m d'altitud), a migjorn de la muntanya de Montnegre (1425 m), al límit entre el Vallespir i l'Alt Empordà, i a partir de l'Hostal de la Muga (a banda i banda de riu) constitueix durant uns 5,5 km el límit fronterer francoespanyol. Rep principalment les aigües de la zona axial dels Pirineus (roc de Frausa, serra de les Salines, serra de l'Albera), travessa per profundes valls els sediments subpirinencs, força tectonitzats, i surt per Pont de Molins a l'ampla plana de l'Alt Empordà. Prop de Darnius, en un engorjat epigènic, ha estat embassat (pantà de Boadella). Prop de Peralada rep el Llobregat d'Empordà, més cabalós que ell mateix, i després de Vilanova de la Muga, el Manol. Desemboca al golf de Roses, al terme municipal de Castelló d'Empúries, entre els aiguamolls de l'Empordà i Empuriabrava, després de 58 km de curs. Els aterraments n'han destruït l'antic estuari i el grau medieval, dit el grau de la Muga, al nord de l'actual desembocadura de la Mugueta, antic braç del riu. El seu cabal mig a la desembocadura és de 3,34 m³/s. Durant un segment, a la capçalera, fa de límit municipal o comunal, comarcal i estatal. Les fites de la 523 a la 534 estan situades al llarg de la davallada de la línia termenal des de dalt de la carena principal dels Pirineus fins a la Muga. La fita 534 és a la confluència del Còrrec del Solà amb la Muga; és una creu gravada i pintada en una roca vertical. La frontera segueix aigües avall el riu, fins a prop del Molí de la Frau, on l'abandona per trencar cap al nord-est i, passant pel Puig d'en Roger, va a buscar el riu Major, on aquest riu esdevé termenal. Les fites 535 a 542 marquen aquest tram: al riu Major es troben la fita 543, al lloc on el termenal gira cap al nord, ja abandonant definitivament la Muga. A l'octubre del 1940 va provocar una terrible inundació a la plana empordanesa. Afluents En són afluents principals l'Àlguema, l'Anyet, l'Arnera, el Llobregat d'Empordà, el Manol, l'Orlina i el Ricardell. Travessa les poblacions d'Albanyà, Costoja, Sant Llorenç de la Muga, Boadella d'Empordà, Les Escaules, Pont de Molins, Cabanes, Vilanova de la Muga, Castelló d'Empúries i Empuriabrava.

Panoràmica La Presa

El pantà de Darnius-Boadella és un embassament que pertany al riu la Muga, creat per una presa situada al municipi de Darnius, que s'estén pels termes de Sant Llorenç de la Muga, Terrades i Maçanet de Cabrenys, a la comarca de l'Alt Empordà. El seu nom oficial fou pantà de Boadella fins que la Comissió de Toponímia de la Generalitat de Catalunya va decidir de canviar-lo, el 9 de gener de 2014 per pantà de Darnius-Boadella, donant la raó a la petició en aquest sentit de l'ajuntament de Darnius. Malgrat tot la denominació definitiva resta pendent de Resolució per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 10 de febrer del 2015, el govern de la Generalitat va aprovar la denominació “embassament de Darnius Boadella”. La major part de la seva superfície s'inclou dins del terme municipal de Darnius tot i que fins al 2014 es va acordar amb l'ajuntament de Darnius que el nom oficial fos el d'embassament de Boadella, ja que el municipi més afectat en cas que les preses s'obrin seria aquest. Així, dels 3,6 km² de superfície que té la làmina d'aigua quan el nivell és màxim, prop de 2,4 km² s'inclouen dins d'aquest terme. En menor mesura també comprèn part del sector més oriental del municipi de Sant Llorenç de la Muga. Finalment, i de manera gairebé simbòlica, comprèn una minúscula extensió dels termes de Terrades i Maçanet de Cabrenys. En canvi, i malgrat el que es pugui pensar, no res al de Boadella d'Empordà. Inicialment el pantà s'anomenava (i així ho indicaven els plànols oficials de la seva construcció) pantà de Boadella, ja que el pantà seria construït a la població de Boadella. Abans de l'inici de les obres de construcció, es va decidir canviar la seva ubicació i traslladar-lo fins a la seva posició actual. Com que ja s'havia difós la idea d'un pantà a la comarca anomenat pantà de Boadella, al fer el canvi, se'l continuava anomenant de Boadella. L'objectiu de la presa és garantir el proveïment d'aigua per a usos agraris i urbans de la comarca, prevenir els efectes d'avingudes ocasionades pel riu la Muga (popularment conegudes com a mugades) i produir energia hidroelèctrica. Va ser inaugurada l'any 1969. El pantà de Darnius-Boadella proveeix d'aigua a Figueres, a les principals poblacions costaneres de la comarca (les pertanyents a la Zona Nord del Consorci de la Costa Brava: Cadaqués, Llançà, Roses, Empuriabrava, Pau, Palau-saverdera, Vilajuïga i Garriguella) i a unes 4.200 ha de regadiu, de les quals 2.800 situades al marge esquerre de la Muga i 1.400 al dret. Per a fer la presa s'utilitzà formigó que conté còdols de diverses mides i, per alguns acabats, s'utilitzà formigó armat. S'hi pot practicar esquí nàutic, rem i pesca.

Panoràmica

Photo ofCollada - Barracons i Santa Maria del mar

Collada - Barracons i Santa Maria del mar

Mirant direcció Santa Magdalena al punt més alt hi ha L’ermita. Però als nostres peus trobem les restes dels barracons a dia d’avui en ruïnes dels barracons i Santa Maria del mar. On residien part dels treballadors que varen treballar en la construcció de l’Embassament de Boadella - Darnius https://youtu.be/Hy5ZGfyzK08 Fa 98 anys del primer referent del topònim Pantà de Boadella El cronista de Boadella i les Escaules rebat la petició de canvi de nom feta per Darnius. Un nou alcalde d´un nou ajuntament del poble de Darnius vol que es canviï el topònim de "Pantà de Boadella" documentat des de fa 98 anys. Corria l´any 1915 quan la premsa comarcal i concretament L´Empordà Federal publicava un extens article de dues pàgines sobre la construcció del pantà de Boadella. Es tractava de la construcció d´una presa al riu la Muga, en els límits entre els municipis de Boadella i Darnius, en l´anomenat Gorg de la Mort, per conduir les aigües al canal de la central dels Pilans de cal Manso de Boadella. Aquesta central pertanyia a l´empresari figuerenc de l´electricitat Pau Pagès i Lloveres que necessitava la força elèctrica de la turbina d´aquesta central i altres de Les Escaules per les seves fàbriques de silicat de magnesi o "savonet" de Pont de Molins. En la construcció d´aquella presa hi participaren molts veïns de Boadella i encara es conserven algunes fotografies de l´acabament de les obres. Sens dubte va ser fins aquell moment la presa més important de la Muga i la quantitat d´aigua que retenia va fer que el llac artificial resultant fos anomenat ben aviat per la gent de la contrada "Pantà de Boadella". De fet per arribar a la central dels Pilans el camí millor era partint de Boadella, en canvi la comunicació des de Darnius era molt difícil. Per això Pau Pagès va apostar fort per aquesta central situada en el municipi de Boadella i vinculada a aquest poble per ser de més fàcil accés. Uns metres aigües amunt de la presa de Pilans, ja en el municipi de Darnius, hi havia la central de la Farga que l´any 1896 donava electricitat, juntament amb la fàbrica de llum La Arnerense a Darnius i Agullana. Cap als anys 40 del s.XX la construcció d´un gran embassament per on hi havia la presa dels Pilans va agafar força. Ja l´any 1892 s´havien fet estudis per part del ministeri d´Obres Públiques per canalitzar la Muga i evitar els danys de les seves crescudes, aigües amunt de Boadella, prop del mas Joer. També hi havia un projecte de l´any 1931 que es titulava Pantà de la Muga. Un dia uns tècnics del ministeri foren acompanyats pel veí de Boadella Joan de can Pla fins el lloc anomenat popularment Estret de Gibraltar que és on hi havia la presa de Pilans on es va pensar de construir-hi el nou embassament. L´any 1956 es van fer els afloraments i els estudis preliminars a la conca del riu, primerament al lloc de la central dels Pilans, dins el terme de Boadella, redactant-se tots els projectes amb el nom de Pantà de Boadella i recordant també el nom que ja s´utilitzava des de l´any 1915. Més tard per raons tècniques es va determinar alçar el mur de la presa més al nord, a l´engorjat natural anomenat Muga Torta, ja dins el municipi de Darnius. Tot i això es mantingué a tota la documentació oficial el nom de Pantà de Boadella i amb aquest nom fou inaugurat l´any 1969. Es té coneixement que durant les obres del pantà i fins que s´acabaren els enginyers de l´embassament tenien bona relació amb l´alcalde i regidors de l´ajuntament de Darnius, inclús havien fet dinars plegats, assistit a mises a la capella de Santa Maria del Mar i visites a les obres del pantà. Mai l´ajuntament de Darnius protestà durant aquells anys sobre el topònim d´un pantà que ocupava el 90% del seu terme municipal i que la presa també era dins del seu terme. Tothom acceptava que històricament aquell projecte fet realitat s´anomenava i s'anomenaria oficialment Pantà de Boadella i així ha estat fins avui tenint en compte que Darnius reivindica el canvi des de l´any 1981. Ara l´ajuntament de Darnius torna a insistir sobre el canvi de nom i jo torno a fer algunes reflexions com sempre. Primerament si algun dia, Déu no ho vulgui, rebentés la presa el primer poble més afectat per l´embastida de les aigües seria Boadella i segurament el més perjudicat. L´aigua no aniria cap a Darnius. De fet de sempre la construcció de l´embassament ha beneficiat a Darnius que n´ha tret profit turístic: Urbanitzacions, un club nàutic que ha fet créixer aquest poble. En canvi a Boadella l´ha perjudicat. El sol fet de trobar-se aigües avall de la presa del pantà ha frenat la venta o construcció de cases, abans podia banyar-se al riu i ara no, hi havia sorrals i les pedres eren blanques i ara no, una aigua gelada fa que el riu no sigui l´original i natural que era abans, és un riu artificial o canal per donar aigua als recs dels camps de la plana. Quan es construïren les canonades per portar l´aigua a Figueres l´ajuntament de Boadella va demanar permís per fer una conducció d´aquestes canonades per donar aigua corrent als pobles de Boadella i Les Escaules però el govern no li concedí. Tot i això les canonades creuaren i creuen tot el terme municipal destrossant horts i camps molts dels quals, al ser remogudes les terres, ja no tornaren a ser treballats o en perjudicaren la seva fertilitat. A part d´això d´estrossaren un sistema de recs de les Deus de can Benet que servien per regar molts horts i inclús portaven aigua a algunes cases del poble. Aquests recs es creu que eren d´origen medieval o potser romà. També es practicà una gran esvoranc per fer passar les canonades per dins del pou del glaç de can Bartolí, una construcció d´arquitectura popular del s.XVIII i que finalment fa pocs anys s´ha derruït totalment, tot hi haver-se demanat ajudes a Fisersa. Tenint en compte tots aquests greuges per Boadella la construcció del pantà només ens ha portat perjudicis, l´únic benefici potser és el nom mateix que ens ajuda a ser coneguts i a projectar-nos turísticament quan surt el nom del poble en els mitjans de comunicació. Això és precisament el que intenta manllevar-nos Darnius, el poble beneficiat pel pantà. Tot i que tenen tota la legitimitat per demanar el canvi de nom que pensin que si oficialment, pels organismes competents, es reconeix aquest canvi acabaran amb un topònim de gairebé 100 anys d´història, reconegut per tota Catalunya, però mai podran borrar-lo de tota la documentació i premsa escrita generada al llarg d´un segle.

Panoràmica Pantà Boadella - Darnius

https://youtu.be/Hy5ZGfyzK08 Fa 98 anys del primer referent del topònim Pantà de Boadella El cronista de Boadella i les Escaules rebat la petició de canvi de nom feta per Darnius. Un nou alcalde d´un nou ajuntament del poble de Darnius vol que es canviï el topònim de "Pantà de Boadella" documentat des de fa 98 anys. Corria l´any 1915 quan la premsa comarcal i concretament L´Empordà Federal publicava un extens article de dues pàgines sobre la construcció del pantà de Boadella. Es tractava de la construcció d´una presa al riu la Muga, en els límits entre els municipis de Boadella i Darnius, en l´anomenat Gorg de la Mort, per conduir les aigües al canal de la central dels Pilans de cal Manso de Boadella. Aquesta central pertanyia a l´empresari figuerenc de l´electricitat Pau Pagès i Lloveres que necessitava la força elèctrica de la turbina d´aquesta central i altres de Les Escaules per les seves fàbriques de silicat de magnesi o "savonet" de Pont de Molins. En la construcció d´aquella presa hi participaren molts veïns de Boadella i encara es conserven algunes fotografies de l´acabament de les obres. Sens dubte va ser fins aquell moment la presa més important de la Muga i la quantitat d´aigua que retenia va fer que el llac artificial resultant fos anomenat ben aviat per la gent de la contrada "Pantà de Boadella". De fet per arribar a la central dels Pilans el camí millor era partint de Boadella, en canvi la comunicació des de Darnius era molt difícil. Per això Pau Pagès va apostar fort per aquesta central situada en el municipi de Boadella i vinculada a aquest poble per ser de més fàcil accés. Uns metres aigües amunt de la presa de Pilans, ja en el municipi de Darnius, hi havia la central de la Farga que l´any 1896 donava electricitat, juntament amb la fàbrica de llum La Arnerense a Darnius i Agullana. Cap als anys 40 del s.XX la construcció d´un gran embassament per on hi havia la presa dels Pilans va agafar força. Ja l´any 1892 s´havien fet estudis per part del ministeri d´Obres Públiques per canalitzar la Muga i evitar els danys de les seves crescudes, aigües amunt de Boadella, prop del mas Joer. També hi havia un projecte de l´any 1931 que es titulava Pantà de la Muga. Un dia uns tècnics del ministeri foren acompanyats pel veí de Boadella Joan de can Pla fins el lloc anomenat popularment Estret de Gibraltar que és on hi havia la presa de Pilans on es va pensar de construir-hi el nou embassament. L´any 1956 es van fer els afloraments i els estudis preliminars a la conca del riu, primerament al lloc de la central dels Pilans, dins el terme de Boadella, redactant-se tots els projectes amb el nom de Pantà de Boadella i recordant també el nom que ja s´utilitzava des de l´any 1915. Més tard per raons tècniques es va determinar alçar el mur de la presa més al nord, a l´engorjat natural anomenat Muga Torta, ja dins el municipi de Darnius. Tot i això es mantingué a tota la documentació oficial el nom de Pantà de Boadella i amb aquest nom fou inaugurat l´any 1969. Es té coneixement que durant les obres del pantà i fins que s´acabaren els enginyers de l´embassament tenien bona relació amb l´alcalde i regidors de l´ajuntament de Darnius, inclús havien fet dinars plegats, assistit a mises a la capella de Santa Maria del Mar i visites a les obres del pantà. Mai l´ajuntament de Darnius protestà durant aquells anys sobre el topònim d´un pantà que ocupava el 90% del seu terme municipal i que la presa també era dins del seu terme. Tothom acceptava que històricament aquell projecte fet realitat s´anomenava i s'anomenaria oficialment Pantà de Boadella i així ha estat fins avui tenint en compte que Darnius reivindica el canvi des de l´any 1981. Ara l´ajuntament de Darnius torna a insistir sobre el canvi de nom i jo torno a fer algunes reflexions com sempre. Primerament si algun dia, Déu no ho vulgui, rebentés la presa el primer poble més afectat per l´embastida de les aigües seria Boadella i segurament el més perjudicat. L´aigua no aniria cap a Darnius. De fet de sempre la construcció de l´embassament ha beneficiat a Darnius que n´ha tret profit turístic: Urbanitzacions, un club nàutic que ha fet créixer aquest poble. En canvi a Boadella l´ha perjudicat. El sol fet de trobar-se aigües avall de la presa del pantà ha frenat la venta o construcció de cases, abans podia banyar-se al riu i ara no, hi havia sorrals i les pedres eren blanques i ara no, una aigua gelada fa que el riu no sigui l´original i natural que era abans, és un riu artificial o canal per donar aigua als recs dels camps de la plana. Quan es construïren les canonades per portar l´aigua a Figueres l´ajuntament de Boadella va demanar permís per fer una conducció d´aquestes canonades per donar aigua corrent als pobles de Boadella i Les Escaules però el govern no li concedí. Tot i això les canonades creuaren i creuen tot el terme municipal destrossant horts i camps molts dels quals, al ser remogudes les terres, ja no tornaren a ser treballats o en perjudicaren la seva fertilitat. A part d´això d´estrossaren un sistema de recs de les Deus de can Benet que servien per regar molts horts i inclús portaven aigua a algunes cases del poble. Aquests recs es creu que eren d´origen medieval o potser romà. També es practicà una gran esvoranc per fer passar les canonades per dins del pou del glaç de can Bartolí, una construcció d´arquitectura popular del s.XVIII i que finalment fa pocs anys s´ha derruït totalment, tot hi haver-se demanat ajudes a Fisersa. Tenint en compte tots aquests greuges per Boadella la construcció del pantà només ens ha portat perjudicis, l´únic benefici potser és el nom mateix que ens ajuda a ser coneguts i a projectar-nos turísticament quan surt el nom del poble en els mitjans de comunicació. Això és precisament el que intenta manllevar-nos Darnius, el poble beneficiat pel pantà. Tot i que tenen tota la legitimitat per demanar el canvi de nom que pensin que si oficialment, pels organismes competents, es reconeix aquest canvi acabaran amb un topònim de gairebé 100 anys d´història, reconegut per tota Catalunya, però mai podran borrar-lo de tota la documentació i premsa escrita generada al llarg d´un segle.