Puig de la Palma (l'últim margalló), 29-OCT-17

El Museu de la Mediterrània, de la mà d'en Narcís Arbusé, proposa una ruta al voltant del Puig de la Palma, per veure l'únic enclau de margalló, una palma que pot ser és autòctona del Montgrí, protegida, que per desgràcia està en perill d'extinció. El Margalló, bargalló o palma (chamaerops humilis), és l'única palmàcia autoctona d'Europa. L' inici ho fem devant de l'antic camí del Mas Sec.

Pinzellades d'en Narcís:
-Mas Sec. En l'última reconstrucció, algunes parets es lliguen amb fang, degut a que els camins eren força impracticables i era molt complicat portar material. Era reconeguda l'aigua que es recollia a la seva cisterna.

Camí de la Rabassada a Raimeres, zona de jaces de pastors.

-Jaça d'en Bigarós. Les jaces eren tancats de pedra seca, que s'utilitzaven per tancar el bestiar, que feien la transhumància a l'hivern. Baixaven des de Queralbs fins a zones més templades, passant pel Montgrí. Les jaçes disposaven d'una petita estança pels pastors.
La majoria de jaces eren municipals, hi havia una persona que se li assignava la concessió i s'encarregava de gestionar-les.
-Pou d'en Bigarós. Al mig de la riera trobem una curiositat destacable, un pou excavat d'uns 8m de profunditat i 5m d'amplada, que pot ser perillós de caure.
-Jaces de Serra de Mitjana. Dues jaces juntes i força ben conservades. En una de les barraques , gairabé quadrada, al costat de la porta destaca un petit forat triangular que es feia servir per espiar a fora. Els gossos dormien amb els pastors, doncs en alguna ocasió havien provocat el pànic al ramat causant una gran mortaldad per asfíxia. Hi ha constància, de l'estada d'una pastora i la seva filla.
-Pedra d'aigua, aquesta en concret té una bona reserva d'aigua (amb una mica de lleixiu es podria sobreviure al Montgrí)

Enllacem amb la pista que porta a Sta Maria de Palau

-Bassis d'en Quintana. En aquesta zona es podia plantar, gràcies a un sistema de rec que podia mantenir aigua en tres bassis.
Esteri, unidad de medició que equival a un metre cúbic de fusta.
Un i mig, aquesta mesura, s'empleava per pesar cals.
El fruit del garric, es recol.lectava pre utilitzar-lo com a tint.

Al coll de les Sorres pugem pel camí dels Escalencs, tot sorrenc, que separa el Puig de les Sorres i el Puig de la Palma.

-Puig de la Palma (146m). Un dels últims exemplars de margalló ("palmito" ) que queda al Montgrí i és mascle, el que fa difícil la seva reproducció. És la més septentrional d'Europa (ara es veu que ha sortit un competidor a Marsella). Es diu que es podia haver utilizat les palmes en el passat , no que s'utilitzaren. A les rodalies ens ensenya una petita pedra d'aigua i les restes d'un refugui de pastors (no barraca de pastors, doncs els pastors no feien barraques) i un petit exemplar de margalló.
-Els Tancats. El nom prové d'unes pastures fèrtils que estaven rodejades per pedra seca, hi ha algún dipòsit de vinya i la Barraca d'en Xicu Mau, que és l'única que va reutilitzar un pastor permanentment.
El procés de la pedra seca, començava per la neteja de les parcel.les de les pedres més grans que s'utilitzaven per delimitar i pujar grans murs que evitaven que els animals poguéssin entrar. La resta de pedres s'anaven apilant en grans monticles que es deien clapers. Posteriorment es podien utilitzar per construïr una barraca o arribar a un acord amb els amos dels forns de cals, perquè se les emportéssin.