Puig de l'Àliga 100 cims

Més informació a "Veure més" i a https://els100cims.blogspot.com/2014/10/puig-de-laliga.html

Comencem a caminar en sentit N.E. seguint les indicacions del rètol que ens indica com anar a cal Simó, residència casa pagès. Seguint per la pista en poc temps arribem davant de la casa. Per no emprenyar a ningú seguim per la pista per anar a voltar l'edifici principal. Quan som, la pista de terra esdevé de ciment i iniciem una curta pujada. Es deixa a l'esquerra una antiga pista i arribem a un encreuament de camins, senyalitzat. Fins aquí es pot arribar en cotxe normal, per si algú necessita aquesta informació. El cartell que ens trobem ens indica que per la dreta, en sentit N.E. ens anem a Cubelles. Recte, en sentit N.O. trobem una tanca que ens barra el pas però que es pot seguir a peu si volguéssim anar a la Facu, zona d'escalada molt apreciada per aquest col·lectiu. Tan sol ens resta la pista de l'esquerra. El cartell ens diu que iniciem una pujada sostinguda en direcció al puig de l'Àliga. Prenem doncs aquesta pista en sentit S.O. Quan som a cal Muntaner la pista s'esvaeix i es converteix en sender molt poc evident. Tres o quatre metres més endavant s'aclareix força i s'endinsa en una zona de vegetació molt densa. Molts pins, petits i prims, a més a més d'altres espècies que no sé dir quines són ja que no entenc d'això. No tindrem dificultat en seguir el camí (any 2014) ja que està molt bé conservat, suposo que pel trànsit de tota la gent que fem aquest cim. A poc a poc anem fem pujada trepitjant molta pedra fins que a mitja vessant la vegetació desapareix i el camí es fa més dificultós degut a la composició del terreny però per a quan ens volem adonar ja veiem la torre de guaita a tocar. Acabem de fer els últims metres i sortim a la pista apta per a vehicles que puja des de Canyelles fins al cim. Seguim aquesta pista en sentit ascendent, en orientació O. o podem pujar al vèrtex geodèsic directament per un espai obert, sense camí, entre els matolls. El vèrtex es troba situat en una cota una mica més alta que la Creu, més al N.E. i al darrera de la torre de guaita, així que entenc que el cim correspon al primer. Tot i així anem també a la creu, que és a tocar. Vistes de 360º, des del mar fins no se on. Si el dia és l'adequat gaudireu jugant a enumerar tot allò que es veu.
El descens ho fem en direcció S.O. seguint la carena en busca del turó de les Tres Partions. Anem seguint un PR i un tros del GR-92-3 així que trobarem senyals. Quan som al coll de l'Àliga (toponímia ICC) abandonem el GR i seguim pel PR fins al turó de les Tres Partions, identificable per la caseta i antena que el coronen. Si teniu ganes d'aventura o de posar una mica més d'emoció al recorregut, del turó es pot provar de fer un descens directe, sembla que sense excessives dificultats, fins la pista que ens ha de portar al final del recorregut. Si no es volen histories seguirem pel PR, que continua pel costat O. de la caseta. Aquest sender molt pedregós ens baixa de forma ràpida al coll de cal Deus, punt el qual tornem a trobar un pal indicador. Seguirem per l'esquerra, en sentit E. dirigint-nos a Cubelles. Aquest sender és més una torrentera, però es de bon fer i ens baixa a trobar una antiga pista que connecta diverses torres de electricitat. Segons els mapes consultats (Piolet i ICC) no té continuïtat així que la seguim en descens, en sentit S.E. en direcció a les Palmeres. Unes desenes de metres per sota de la posició a la que ens trobem passa una altra pista que és la que hem de prendre. Podem seguir per la pista i fer una bona volta, que és ho més assenyat, o podem mirar de seguir el track i fer una drecera baixant directe. El track segueix quelcom semblant a un antic, molt i molt antic, camí. Tan antic que ja tan sol s'intueix per la vegetació trencada que anem deixant els pirats que ens emboliquem en histories rares. Aquesta opció és també una bona forma de veure quina és la sort que tenim a la muntanya. Bé, no és per a tant. El començament del camí està mig amagat entre la vegetació que ha crescut a la vora de la pista però una vegada localitzat, els primers metres es segueixen bé. Després toca això dit. Buscar la vegetació remoguda per aquells que hagin passat abans que nosaltres.
Torno a dir però que ni la distància a recórrer ni el cansament acumulat es veuran gens augmentats si fem el recorregut per la pista. Si fem aquesta opció arribarem a tocar el carrer de Moncayo, de la urbanització les Palmeres. D'aquí podem seguir l'avinguda Catalunya i travessar tota la urbanització fins el punt final del recorregut o ens podem incorporar a la pista que de forma planera i sense entrebancs ens portarà al carrer d'Albacete, de la mateixa urbanització. De fet, al mapa de l'ICC, aquesta pista figura també com carrer Albacete. Al final acabem també al ciment. Ens incorporem i seguim en pujada pel ciment fins que el carrer inicia el descens. Uns metres abans hem deixat un altre carrer a la nostre esquerra. Anem perdent altura fins que arribem a l'alçada de la primera casa que trobem. Podem seguir el camí pel ciment ja que connectaríem amb el carrer Cartagena, al final del qual hem aparcat, o podem tornar a complicar-nos la vida i mirar de localitzar un vell sender, avui per avui perdut al començament però molt maco i fressat una vegada l'hem trobat, similar al sender fet de pujada però sense pedres, que de forma plàcida ens deixa de nou al cotxe.