Puig de Millà

Més información a https://els100cims.blogspot.com/2014/04/puig-de-milla.html

El camí està totalment senyalitzat, tot i que els senyals de pintura son vells i de vegades es fa difícil veure'ls. Sort de les fites, que abunden.
Per començar a caminar ens situarem al davant de la porta de l'església de Sant Pere. Per la nostre dreta surt un carrer que ràpid comença a baixar en direcció a un pal indicador de la ruta que hem de seguir.
Caminarem per un vell sender que passa a tocar de cases enrunades i travessa antics camp de cultiu, sobresortint un d'oliveres, ara abandonat. Aquest sender ens porta a l'antic safareig, també avui en dia abandonat i sec, però que antigament segur que abastia d'aigua a tota la població. Passat el safareig el camí gira a mestral superant la clotada de Millà. A partir d'aquest punt cal estar atent al senyals de pintura i a les fites ja que haurem de deixar el sender clar pel qual caminem i prendre un desviament a l'esquerra que ens fa caminar per corriol poc clar al començament, però que s'aclareix a poc a poc.
Tot i així seguim caminant en sentit nord-oest, com sempre seguint els senyals i les fites i el camí comença a guanyar alçada ràpidament fent llaçades, ara en sentit sud-oest. Quan les llaçades, el primer tram, acaben, comença un llarg flanqueig que ens porta, en sentit nord-est, a una altra zona de llaçades. Així arribem gairebé a la zona alta de la serra de Millà, però encara ens restarà superar, per camí fàcil i còmode, el barranc de l'Horta. Just a la part alta del barranc el camí gira i agafa orientació nord-oest per dirigir-se a una antiga construcció, ara totalment enrunada. Es tracta de lo corral del Peraire. Superat aquest corral sortim a una esplanada, antiga zona de conreu. Seguim les fites per anar en busca de la cova del Biot del Peraire. Es troba uns metres apartada del camí principal i te l'entrada amagada per la vegetació. No donaré més pistes però si s'entén el track no serà molt difícil trobar l'entrada. L'interior de la cova és una petita meravella. No sabria dir si de quars o de travertí, visible “gracies” als picadors.
Visitada la cova cal continuar pel camí fitat, ja de forma planera, entre matolls i plantes baixes, passant primer per un fals puig de Millàs, segons el mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya de la zona, i finalment fins al vèrtex geodèsic que marca el veritable cim. No sé. Potser resulti més difícil trobar el vèrtex que la cova. El cas és que trepitjat el cim, lo millor és seguir uns quants centenars de metres més, en baixada i sentit oest per delectar-se una bona estona assegut al impressionant balcó que ens permet gaudir d'unes vistes immillorables i espectaculars al pantà de Canelles, el Congost de Mont-rebei, la serra de Savinos, les conclues de Millà, la Torre de les Conclues, voltors, Trencalossos, els Montsecs...Tot un espectacle per als ulls.
I és una llàstima però hem de tornar...Desfent el camí.