Sallent. (Bages) El Garrofí (100 cims) amb vistes. Circular a tres ermites.

Una ruta propera a Barcelona. Senzilla, fàcil, sense cap complicació, si exceptuem la curta baixada del Garrofí que és forta i de fàcil relliscada. Més val anar al cim per on hem anat i tornar pel mateix camí si no s'està habituat. Majoritàriament hem caminat per pistes i molt poc per senders, inclús el poc, ha estat perquè ho hem buscat, per poger-nos sentir una mica emboscats.
Avui era un dia núvol, rúfol, gris, fred, tapat, amb una escampada boira. És a dir, un dia perfecte.
Jo diria que a l'estiu, un dia d'aquells que li diuen de bon temps, fer aquesta caminada, pots quedar cuinat a foc lent i pansit com una fulla de bleda, ja que les pistes son amples i en cap moment es camina protegit pels arbres.

LA RUTA
BOSC de pins, moltes pistes obertes a cop de màquina, que de vegades ens han semblat poc necessàries i altres poc cuidades.
Hem fet més kms del necessaris pel simple gust d'endinsar-nos al bosc durant una estona. Del km 5 al 6 del nostre recorregut.
En algun moment, inclús hem anat bosc a través -Abans de l'ermita de Sant Sadurní i també després-.
PRATS verds amb fons de pins o oliveres que combinat amb el gris de la calitja d'avui resulta ser una pintura paisatgística de composició i colors interessants.

EL CIM DE GARROFÍ
La pujada al cim del Garrofí és també un curt tram de sender. Hem pujat per una banda i baixat per l'altre. Aquest baixada es traïdora, amb molta pendent i de fàcils relliscades. Qui no estigui habituat, pot ser sigui millor pujar i baixar pel camí que hem pujat nosaltres.
Això sí. Avui no era un gran dia per veure gaire lluny, però una taula amb indicacions ens diu que es pot veure des de el Pirineu a Sant Llorenç del Munt i Montseny. Nosaltre no ho hem vist massa bé però ens ho hem imaginat tot amb perfecte claredat darrera una extensa capa de suau boira.
LES TRES ERMITES.
És curiós, però de les tres ermites la que he trobat (és un parer molt personal) més interessant és la de Sant Sadurní. De 1784. Està mig enrunada. Sense sostre. Es pot veure el seu interior a través de la reixa de la porta.
És una barreja estranya d'adaptació del romànic al renaixement o neoclàssic. L'absis no és tal absis, ho sembla, però ja quasi és una cúpula. Queden restes de pintures originals.
No obstant les de Sant Pere de Serraïma i de Sant Martí de Fucimanya son d'origen romàniques, però tant alterades que únicament queden alguns aspectes o detalls originals. Millor Sant Pere que Sant Martí. Ja que aquest última va patir la intervenció d'algun adinerat de Cuba. Intervenció (també al meu parer) poc afortunada. Canviant inclús de banda l'entrada i eliminant l'absis.
La de Sant Pere, amb una patetica porta sota una finestreta original. Té no obstant encara, com per casualitat, alguns elements del romànic llombard.
LES MASIES.
Per contra, alguna de les masies encara en explotació son bastant admirables.