SALT DEL MOLÍ DE CASANCOTS

Avui hem descobert la riera de Clarà a Avià. Un racó encantador amb la quantitat d'aigua que tenim aquests dies. Nosaltres hem començat a prop de Cal Santandreu, al costat del Km- 141 de la C-26, però es pot deixar el cotxe a Avià i fer la ruta des del poble perfectament, doncs ja podeu veure que la ruta que hem penjat nosaltres té molts pocs quilòmetres. Tot i que ens ha sortit molt cara doncs un ha perdut les ulleres i l'altre un bastó.

Comencem doncs a Cal Santandreu i seguim l'ample pista que ens porta en lleugera baixada cap al sud fins a trobar un camí a ma dreta que està tancat amb un fil elèctric però que es pot passar fàcilment per sota (atenció que no hi ha porta).

Des d'aqui, anirem baixant pel mig del bosc fins arribar a poca distància de la riera de Clarà, vaja que sentireu el soroll de l'aigua molt prop , però no la veureu fins arribar al pont que només creuarem de tornada.

No gaire més enllà trobarem una bifurcació: per un cantó el camí porta al molí de Casancots i per l'altre el camí va directe a sobre el salt. ATENCIÓ heu d'agafar el que porta al Molí, doncs des d'aquí baixar al Salt és molt fàcil; en canvi si feu com nosaltres que hem anar de dret cap a sobre el salt per baixar per l'altre cantó resulta que el camí de baixada és molt brut i dolent. Per tant, no us compliqueu i aneu pel cantó del Molí on hi trobareu un home gran, d'edat, molt amable que no us posarà cap pega si li dieu que aneu a veure el salt del molí, inclús us farà una mica d'explicació on hi ha la font, on hi tenia ell una palanca que se li va emportar l'aigua, la bauma, etc.

Quan torneu enrere no deixeu d'apropar-vos a dalt del salt i mirar riu amunt doncs, a part de les vistes del salt, hi ha una petita resclosa dins un entorn preciós que no us podeu perdre.

Des d'aquí anirem per la mateixa pista on hem vingut fins el pont que hem vist abans, per atravessar la riera i just passat enfilar-nos al marge per agafar el camí que remunta la riera de Clarà. No badeu que si no us enfileu al marge us passareu de llarg.

Hi ha diferents punts on es pot veure l'aigua fins que de cop s'aparta i s'enfila pel mig del bosc fins a trobar una pista que us portarà al Molí de la Riereta. La resclosa queda al fons en un racó molt humbrívol i estranyament bonic. I no diguem de la casa del Molí aquí si que està totalment reformada i és molt ferma.

Seguirem la pista que ens portarà a la Rieretea, que potser li haurien de canviar el nom per Rierassa perquè és un llamp de casa, la creuarem i arrivarem fins el camí que ens portarà a Sant Serní de Clarà.

L'impacte visual avui era increïble: el cel blau amb núvols blancs, el terra verd (el blat encara no esta rostit) les montanyes del fons també verdes i una ermita al mig. Quina una passada!!!!!.

Sant Serní de Clarà és una esglèsia barroca de 1630 que va ser destruida durant la guerra civil del 36. La reconstrucció ha portat que no tingui massa elements ornamentals a l'exterior, sorprén no obstant, la porta adintellada i amb motllura.

Des d'aquí iniciem la tornada al cotxe passant pel costat de la carretera, que no per dins, sinó pel camí que al costat permet caminar segur i tranquil fins a cal Santandreu.