Salt: deveses + remullada al riu

Recorregut circular per les Deveses de Salt entre el barri Vell i el Ter.

Fotos i punts d'interès:

1) Església de St Cugat
Un noi que es deia Cugat va arribar de l’Àfrica a finals del segle III. Es veu que cap a l’any 303 o 304 va ser torturat fins a la mort, se suposa que per haver predicat la fe cristiana. Amb el pas dels segles la truita es va girar i els que manaven, que llavors eren cristians, li van dedicar una església en aquest mateix lloc. L’església apareix documentada l’any 882 però l’edifici actual és de 1635, tot i que el 1913 se li va fer una reforma i ampliació considerable.

2) EMBA
L’ Escola Municipal de Belles Arts (EMBA) es troba instal·lada en aquest edifici del barri vell, el Mas Llorens.

3) Mas Llorens
Se sap del cert que aquest mas fortificat ja existia al segle XIV i hi ha raons per suposar que llavors ja tenia força més d’un segle de vida. L’element més emblemàtic n’és la torre, de planta rectangular, tres pisos d’alçada i espitlleres, que tot primer eren de ballesta i després d’armes de foc.
En el segle XV, quan el príncep Ferran, el futur rei Ferran el Catòlic, va visitar la ciutat de Girona, va fer nit en aquest mas. A la dècada de 1990 va ser la seu del Museu de l’Aigua i actualment hi ha ubicada l'Escola Municipal de Belles Arts i una sala de reunions per entitats.

4) La barrera de l’autopista
Avui, quan l’autopista ens impedeix avançar girem a la dreta però al novembre de 2019 vam saltar la tanca i vam cantar mil vegades «ni un pas enrere»; ho tornarem a fer.
a) moltes coses en pocs metres quadrats.
b) aquesta cistellaire que ens observa mig amagada rere les branques és una de les moltes siluetes que l’Oriol Granyé ens ha regalat i ha escampat per les parets del poble. "Ruta dels cistells" a https://totsalt.cat/traginant-cistells-una-ruta-alternativa/ i també a instagram: https://www.instagram.com/explore/tags/traginantcistells/
c) a vegades necessitem algun recordatori; aquest n'és un.
d) a la dreta, els pisos "de la Gassol".

5) A l’esquerra, l’autopista.
L’estat espanyol va cedir la construcció de l’AP-7 a una empresa privada que la va posar en servei a partir de 1970. Aquest tram va ser inaugurat el 1971 i estarà en mans privades al menys fins al 31 d’agost de 2021, data en què s’acaba la concessió a la concessionària Abertis.

A la dreta, la Gassol.
El recinte del que ara es coneix com «la Gassol» ha tingut diversos noms des de 1845, any en què va entrar al món de la indústria tèxtil. Actualment ocupa uns 60.000 metres quadrats en els quals ja no es fabrica res, tot i que al llarg de la seva història va donar feina a milers de saltencs i saltenques. M’agradaria que algun dia passés a mans públiques i que es reconvertissin les construccions ara buides per a usos socials o culturals.
a) A l’esquerra, l’autopista, i a la dreta, els terrenys de la Gassol.
b) El camí ens porta cap a sota l’autopista.
c) les parets del túnel són una galeria d’art popular

06) la riera Maçana
Qui conegui Salt coneixerà el Centre d’Educació Especial La Maçana, el barri de la Maçana o l’escola d’educació primària La Maçana, i és que fins 1972 la riera que es veu en aquest punt baixava dels turons de Vilablareix i travessava el Pla de Salt fins a desembocar al riu Güell, afluent del Ter. Com que de vegades la riera sortia de mare i inundava terres que es van acabar edificant (una inundació sonada va ser al 1953) es va aprofitar la construcció de l’autopista per desviar-la cap aquí.
Més endavant la tornarem a trobar.

07) Hípica
Un dels clubs hípics de Salt, el Centaure.

08) Mas Ribot (cal marquès de Camps)
El que veiem de la casa que fou la del cacic més important del poble és el resultat de la restauració efectuada durant la segona meitat del segle XIX al costat d'una antiga masia, visible des de la façana posterior. El conjunt també presenta una torre de planta quadrada i una capella adossada. La primitiva edificació del Mas Ribot és actualment la casa dels masovers.

09) El rec (la sèquia Monar)
«El rec», o la sèquia Monar, ja consta a l'any 823 en el primer document conegut del poble de Salt, i és per tant la construcció més antiga que actualment tenim al poble. Comença a la resclosa de la Pilastra, a Montfullà, ressegueix el límit nord del nucli urbà de Salt i després de Santa Eugènia desguassa a l'Onyar. Actualment hi ha cinc salts d’aigua al llarg del rec, tots els quals s’aprofiten per produir energia hidroelèctrica. Ja des del seu origen la utilitat de la sèquia va ser sobretot industrial i les seves aigües han fet moure tant molins paperers com fàbriques tèxtils.
a) mirant cap a Montfullà
b) mirant cap a Girona

10) Hortes del marquès de Camps
La família de Camps va arribar a posseir el 40% de les terres de Salt, a més d’altres terrenys a la resta de la comarca i també a l'AIt i Baix Empordà, l'AIt Penedès i l'Anoia. El títol de marquès els va arribar el 1876 per l’agraïment del Papa de Roma (Pius IX) pel treball i defensa deis interessos de l'Església que havia fet Pelagi de Camps.

11) Trencant
Cap a la dreta es va a cal Cigarro, i cap a l'esquerra es pot triar entre una altra hípica o la via verda sentit Olot.
a) Cap a la dreta, a cal Cigarro
b) Cap a l'esquerra, o una altra hípica o la via verda cap a la Pilastra, Bescanó i Olot.
c) Una càmera delata la matrícula dels vehicles que entren i surten de les deveses

12) Via verda
Seguim tot recte i entrem a la ruta del Carrilet. Continuem endavant en direcció al riu. Al primer tram tenim deveses a l'esquerra i hortes a la dreta

13) Plantacions i pastures
Fa molts anys a les deveses pasturava molt de bestiar però la ramaderia va anar deixant pas a altres activitats. Fa pocs anys hi han tornat algunes vaques.
a) tot el llarg del riu, sobretot del curs mitjà, és territori silvicultor
b) si no són vaques són cavalls.

14) Trencant
a) la via verda ve de la dreta; cal seguir tot recte (pel camí de l'esquerra) per arribar al Ter
b) la "barraca del Secretari" s'amaga darrere aquests bancs entre les bardisses

15) Plantació
La major part de les plantacions en aquest tram de riu són de plàtans i pollancres
a) plàtans a l'esquerra i pollancres a la dreta

16) Girem a l'esquerra
a) no és pas estrany veure petjades de senglars a prop de les basses d'aquesta zona

17) Girem a la dreta cap al Pas d’en Prats
a) un dels itineraris municipals per les deveses ens guiava per aquí cal al Pas d’en Prats
b) ens acostem a un dels indrets de les deveses que ha canviat més a resultes del Glòria (gener 2020)

18) Gairebé en el Pas d’en Prats
a) al camí del Pas d’en Prats acaba en una mena de plaça o punt de trobada o cruïlla de camins a un pas del riu
b) la restauració de les ribes del Ter després del temporal Glòria ha estat, en tots els sentits de la paraula, bastant destralera.

19ab) el Ter
19c) alguns sectors han quedat amb molts de còdols a la vista, que a Salt es diuen rierencs

20) La gent i el riu
a) qui és que no somia una banyera com aquesta?
b) feia temps que no veia mainada jugant a fer cabanes al costat del riu

21) Platgeta i remullada
a) el Glòria ens va portar moltes platgetes al llarg del riu, també
b) remullada a finals d'estiu

22) camí pel bosc
a) els treballs per "restaurar" les ribes del riu no l'han pas deixat com era abans sinó que, entre altres coses, han obert nous camins pel mig del bosc de ribera.

23) Retrobem camí + Tres Pins
L’indret anomenat «tres pins» es deu dir així per alguna raó. Jo n’hi veig més de tres i em pregunto com és que es diu així. N’hi ha tres d’especials? N’hi havia hagut tres? «Tres» aquí vol dir «quatre» com si fos «un petit nombre indeterminat»? Si algú en sap la raó li agrairia que escrivís quatre ratlles (o tres).
a) retrobem el camí principal
b) els (tres?) pins

24) Mirador
La restauració paisatgística post-Glòria ens ha dut aquest mirador.
a) mirador del Ter

25) tot esperant plàtans o pollancres
a) un espai que ha quedat buit d’arbres des de l’última tala

26) restes de tala
a) molt bonic, tot plegat, però a les plantacions...
b) ...el destí és inexorable.

27) girem a l’esquerra
Si algun dia plou, en aquesta cruïlla sol quedar-hi una bassa que és de les últimes a eixugar-se. Un bon lloc per trobar-hi fang i, per tant, petjades.
Cap a l’esquerra anem al riu. Tot recte cap a la Maçana. Cap a la dreta a la via verda.
a) la cruïlla enfangada
b) seguim endavant per trobar el riu

28) Tornem al riu
Fins que va arribar el Glòria, aquest racó era un dels indrets que només coneixíem la gent de Salt, però a resultes del temporal i sobretot del desconfinament d’aquest 2020, més i més gent s’ha anat acostant a passejar i descobrir les deveses i la riba del Ter. Esperem poder gaudir-ne molt de temps.
Tot i això, cal dir que algú hi va fer un abocament (il·legal?) ja fa molts anys; potser durant la construcció de l’autopista...?
Just a l’altre costat del riu hi trobaríem el veïnat de les Cases Noves (per això el camí que ve de sota l’autopista fins aquí es diu... el camí de les Cases Noves).
a) mirant riu amunt
b) mirant riu avall
c) la prova del delicte
d) el Glòria va deixar al descobert més proves unes desenes de metres riu amunt

29) Acabats de plantar.

30) Camí vora el Ter cap a la Maçana
Abans hem vist una devesa ben cuidada i aquí s’ha deixat que la natura vagi fent fins que...
30ab)

31) Cruïlla. Anem a la dreta.
Si el Ter baixa amb poca aigua es pot seguir la Maçana cap a l’esquerra fins al seu final i inclús caminar o saltar a l’altra riba per reprendre el camí vora el Ter.
31a) Final d’aquest tram del camí «vora el Ter». Davant mateix hi ha la Maçana i l’autopista.
31b) Girant a l’esquerra se segueix la Maçana.
31c) Girem a la dreta i amb la Maçana a l’esquerra.

32) la Maçana, amb problemes d’eutrofització
Es veu que aquesta paraula indica un augment excessiu en la concentració de nutrients (per causes humanes o naturals), la qual cosa comporta un augment d’algunes espècies que creixen descontroladament a la superfície de l’aigua. Això provoca l’aparició d’una barrera biològica que no deixa passar la llum solar i, per tant, mentre la concentració d’oxigen a la superfície és bona, a les capes inferiors no es pot produir la fotosíntesi i disminueix dràsticament la concentració d’oxigen. Això provoca que l’aigua es quedi sense oxigen i en conseqüència morin les espècies que abans podien viure-hi.
32a) el camí ens porta entre la Maçana (+ l’autopista) a l’esquerra i la devesa a la dreta.
32b) no entenc res de biologia; potser algú pot opinar de si cal (si s’hi pot) fer alguna cosa
32c) la devesa de la nostra dreta

33) Girem a l’esquerra
Tornem a la via verda i girem a l’esquerra pel damunt de la Maçana.
33a) alerta amb les basses que es formen quan plou (a sota de l’autopista, sí!)
33b) l’acció de l’home no ajuda pas gaire a millorar les coses
33c)

34) Trencant a l’esquerra
34a) Qualsevol lloc és bo per l’art
34b) cap a la dreta podem agafar una drecera fins al Safareig de les Dones o arribar a la sèquia Monar.
34c) anem a l’esquerra

35) Trencant a la dreta
35a) Tot seguint l’autopista arribaríem al riu i, més enllà, al Pla dels Socs. La via verda segueix cap a la dreta.

36) Pont

37) Zona inundada sovint

38) Cruïlla
38a) Cruïlla
38b) La via verda i el camí de St Jaumé continuen tot recte. Cap a l’esquerra es va a la Bassa dels Ànecs i el Pla dels Socs.
38c) Cap a la dreta anem al Safareig de les Dones i el poble.

39abcd) Safareig de les Dones
Un particular va posar en funcionament aquest safareig públic el 1889 perquè les dones hi vinguessin a fer la bugada. Llavors també hi havia un porxo on les dones es podien arrecerar si feia mal temps. L’aiguat del 1940 el va enterrar fins que el 1952 l'Ajuntament se'n va fer càrrec i el va reconstruir però a poc a poc es va anar deixant de fer servir fins que es va abandonar. Reconstruït el 2003.

40) Inici del camí del safareig
40a) Començament (o final) del camí.
40b) Només de començar a tornar a casa ja es veu la Gassol, on hi van treballar centenars de dones.

41) Mig camí del Safareig de les Dones
41a) A mig camí del Safareig de les Dones algú es va fer ja fa temps un garatge (?) que ara fa d’aparador d’art contemporani.
41b) les Hortes de Monar ja fa temps que estan abandonades, però abans de les deveses encara hi ha una colla d’hivernacles.
41c) la Gassol, més a prop. SI fos un espai públic s’hi podria fer... una escola?

42) Camí del rec i tanca
42a) Camí del rec i tanca

43) El rec
43a) La Gassol i la central vistes des del pont del rec

44) Carrer Josep Aguilera
Carrer dedicat a un pintor que va néixer al carrer del costat, el carrer Mollera. Al llarg de la seva vida va rebre alguns encàrrecs i premis notables però gairebé sempre va tenir problemes per arribar a final de mes. Va conèixer i es va fer amic de personalitats artístiques reconegudes però també va conèixer l’exili i quan en va tornar va continuar patint necessitats materials (http://www.pedresdegirona.cat/separata_aguilera_1.htm).
Al revolt d'aquest carrer, en el núm. 19, hi ha una de les cases més antigues de Salt: cal Cigarro.
44a) les velles parets de la Gassol han llegit moltes reivindicacions al llarg dels anys
44b) cal Cigarro

45) Carrer Llarg
El que ara coneixem com carrer Llarg ha estat batejat una colla de vegades des que fa una pila d’anys era part del camí Ral que venia de Girona i continuava cap a Bescanó. Era la principal artèria del poble fins que el que ara es coneix com carrer Major, que va començar essent la carretera de Girona, li va prendre el títol. Paral·lelament a aquests dos hi ha actualment el Passeig dels Països Catalans, que és avui per avui la via saltenca amb més de trànsit.

46) Plaça de la Vila
Si aquesta plaça fos una persona tindríem dubtes seriosos sobre la seva identitat perquè ha canviat tantes vegades de nom que no sabríem què pensar-ne: plaça de la Constitució, de la Llibertat, de España, de l’església, de Salt i ara plaça de la Vila. Això, pel que fa als noms oficials; la gent del poble hi veu en realitat dues places, i d’una en diu plaça de les Llúdrigues (on hi ha les escultures) i de l’altra plaça del Pedró (davant de l’església).
46a) les llúdrigues de la plaça han donat el nom popular de la plaça de la Vila. Al fons, l'església de St Cugat.
46b) els liquidàmbers de la plaça ens regalen una catifa de fulles cada tardor.