Sant Joan del Galí-Ermita de Sant Sebastià 01-01-2016

Bonica sortida circular per encetar l'any 2016 pujant a un dels llocs més emblemàtics de la comarca d'Osona, l'Ermita de Sant Sebastià.
És una ruta circular tot i que el primer tram és compartit amb la tornada.
Comencem una miqueta abans de Sant Joan del Galí, en un pàrquing al costat de l'antiga carretera d'Olost.
A partir de la casa de la Vila el camí es torna costerut i després de superar uns 250 metres de desnivell ens plantem a dalt a Sant Sebastià, atenció amb aquest tram dedprés de períodes d'abundants pluges ja que és fàcil relliscar.
Aprofitem per dinar i per conèixer un indret amb molt de pes en la història del nostre país.
La tornada la fem per còmoda pista de terra acostant-nos a la propera vila de Santa Eulàlia de Riuprimer però sense arribar-hi. Girem de cop a l'esquerra i continuem de forma planera fins al punt d'inici.

Breu història

El 17 de maig de 1705 hi va tenir lloc el Pacte dels Vigatans amb el que es va arribar a un acord amb el Regne d'Anglaterra perquè facilités ajuda militar davant Felip V de Castella, comprometent-se a respectar Carles III i les lleis catalanes,[6] segellant-ho posteriorment al Tractat de Gènova. Aquest fet, es recorda cada any amb l’encesa de la Flama del Pacte dels Vigatans el dia 7 de maig i la posterior Marxa dels Vigatans, el vespre abans de la Diada. La commemoració finalitza l’11 de setembre amb la crema simbòlica del Decret de Nova Planta a Vic.[4]

El Pacte dels Vigatans fou l'acord establert el 17 de maig de 1705 entre diverses personalitats de la petita noblesa vigatana, coneguts popularment com a "Els Vigatans" i més oficialment com a Companyia d'Osona, aplegats a l'ermita de Sant Sebastià, a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer (Bisbat de Vic),[1] pel qual s'atorgaven poders i es comissionaven Domènec Perera i Antoni de Peguera per negociar un tractat d'aliança amb Anglaterra.

Segons aquesta proposta de pacte secret amb el Regne d'Anglaterra, aquests facilitarien ajuda militar contra Felip V de Castella, així com es comprometrien a respectar Carles III i les lleis catalanes. A canvi, els catalans austriacistes es conjuraven a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa catalana i a alçar diverses companyies de miquelets comandades per Josep Moragues i Mas.[2]

Llorenç Tomàs, rector del poble el 1705, va instigar la trobada a l'ermita de Sant Sebastià que havia de cristal·litzar en aquest Pacte.[3] Un mes més tard, el 20 de juny del 1705, els comissionats Domènec Perera i Antoni de Peguera i d'Aimeric es reunirien a la capital de la República de Gènova, per a signar el Tractat de Gènova amb Mitford Crowe, l'enviat de la reina Anna d'Anglaterra.

L'any 2012 va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional amb la classificació de Lloc històric,[1][7] amb un expedient que incloïa un projecte arquitectònic per rehabilitar l'ermita i la casa annexa. Aquesta proposta va sorgir l'any 2005 durant la commemoració del 300 aniversari del Pacte dels Vigatans i va ser impulsada per l'Associació Cultural EspaiCat, de Vic, amb el suport d'una trentena d'ajuntaments de la comarca i el de Moià.[5][3]