Sant Pau de Segúries-Via Romana, fins a la Font de l' Arç-Tornada per Can Ganasta (Ruta del Patrimoni nº 2)
near Sant Pau de Segúries, Catalunya (España)
Viewed 3558 times, downloaded 132 times
Trail photos
Itinerary description
Sortida - arribada: Plaça de la Generalitat, situada al costat de la carretera, que en direcció Nord puja a Camprodon; coneguda popularment com la plaça vermella.
En aquesta plaça i al costat de la font tenim el primer Tòtem d'aquesta Ruta.
SANT PAU DE SEGÚRIES
Sant Pau de Segúries es troba al punt de contacte entre la vall de Camprodon i el Baix Ripollès. El municipi inclou els pobles de Sant Pau de Segúries i la Ral, i està format per petites planes conreades i de pastura, travessades pel Ter i emmarcades per un cercle de muntanyes en què destaquen Miralles (1227 m) i el puig Perrús (1206 m) al nord, i el Puigsacreu (1112 m) i el Capsacosta (1100 m) al sud.
El primer document sobre Seguriliis data del 898, i l'any 920 es documenta l'església parroquial de Sant Pau. La jurisdicció feudal pertanyia al monestir de Sant Joan de les Abadesses, que va afavorir la formació d'una petita vila, a l’emplaçament de l’actual nucli antic. A banda, Jaume I, al segle XIII, va promoure la creació de la Ral, que fou centre de vegueria i que va disposar de notaria i escrivania.
Al segle XV, guerres, pesta i terratrèmols quasi van despoblar el terme, que no es va recuperar fins als segles XVII i XVIII. Durant el segles XIX i XX, al costat de l'agricultura i la ramaderia van sorgir activitats industrials, com centrals hidroelèctriques i fàbriques de ciment, tintura i embotits. El nucli de Sant Pau s'ha estès, modernament, cap al nord i cap a l'est del nucli antic, amb un creixement sostingut i sense perdre l'essència de poble.
Un cop documentats, creuarem la plaça en direcció Nord, i tot seguit la carretera, per anar per l'Avinguda del Mariner, que marxa en direcció a Llevant. En arribar dalt de l'avinguda ens trobem amb el Càmping. El voltarem per la seva cara nord, fins a la primera cruïlla de pistes on trobem el Tòtem dedicat el Mariner.
EL MARINER
Tot i que el mas El Mariner pertany a Camprodon, la propietat s’estén fins a tocar del poble (mateix) de Sant Pau de Segúries, amb el qual sempre ha mantingut una estreta relació. Documentat des del segle XIV, l'edifici actual del mas és del segle XVI-XVII, amb ampliacions i reformes posteriors.
Està compost pel mas principal i la masoveria, que són dos habitatges de tres plantes; la pallissa, de façana allargassada; una capella barroca dedicada a la mare de Déu del Roser i a Sant Jaume, i diverses construccions auxiliars. Al portal d'entrada hi ha un relleu de l'any 1756 amb la representació d'un vaixell, referència a l'origen llegendari del fundador del mas. La llegenda, recollida per Jacint Verdaguer, és coneguda com “El Mariner de Sant Pau”.
Aquí seguirem la pista emporlonada que marxa al Sud, per anar a trobar Sant Pau Vell, on trobem un primer Tòtem dedicat a l' Església de Sant Pau Vell i un segon a la Rectoria i el Cementiri.
SANT PAU VELL
Antiga església parroquial de Sant Pau de Segúries, documentada des del 920. No es conserven vestigis ni de l'església original ni de l'edifici romànic del segle XII que la substituí, perquè fou totalment reconstruïda entre 1688 i 1693. L'actual és una església d'estil barroc, amb una nau central molt ampla amb coberta de volta de canó amb falsos nervis, i dues naus laterals amb capelles, un atri i un cor de fusta. El campanar és de torre de planta rectangular.
Com que el poble de Sant Pau es va desenvolupar en un altre indret, amb millors condicions defensives, aquesta església no va generar un nucli al seu voltant i va quedar allunyada de la població. A causa d’aquest allunyament, les seves funcions parroquials foren transferides l'any 1971 a l'església nova, construïda al nucli urbà.
RECTORIA I CEMENTIRI
La rectoria, adossada a l’església, és un edifici originari del segle XVIII en forma de masia de tres plantes. Al sud de l’església hi ha el cementiri parroquial, on destaquen dues curioses inscripcions de l’any 1871 situades a l'entrada, emmarcades per sengles calaveres: JO ERA COM ETS TU Y TU SERÀS COM JO SOC. Rvd. Vicente Conill, i MIRA QUE SERA DE TU.
Continuarem tot baixant, a trobar la carretera del Capsacosta en la cruïlla de la Via Romana. En aquest punt anirem primer un petit tros per la carretera, tot pujant (com uns cent metres) per visitar el Búnquer de la Línia P, que esta camuflat per una barraca i el seu Tòtem.
BÚNQUER DE LA LÍNIA P
La línia P fou una línia militar de defensa del Pirineu construïda pel règim de Franco entre 1944 i 1948 a causa del triomf dels aliats durant la II Guerra Mundial. Composta per més de 5.000 fortificacions, la majoria búnquers, anava des del mar Cantàbric fins al Mediterrani, però no va entrar mai en funcionament. A Sant Pau de Segúries es conserven alguns d'aquests búnquers, pertanyents al Centre de Resistència 37-Camprodon sud.
Retornarem a la cruïlla i anirem per la pista de la Via Romana. Uns pocs metres de la cruïlla i per la cara de Ponent trobem la Casa del Hostal de Dalt i el seu Tòtem.
HOSTAL DE DALT
En una època en què les distàncies eren molt llargues i els viatges -ja fossin en diligència, en carro, a peu o a cavall- estaven plens d'incomoditats i perills, els hostals que puntejaven el camí ral, on viatgers i cavalcadures podien menjar, dormir i recuperar-se, no només eren un servei, sinó, sobretot, una necessitat. L'Hostal de Dalt va ser durant un temps un d'aquests establiments tan anhelats pels usuaris del camí ral que comunicava la Garrotxa amb la vall de Camprodon.
Continuarem per la pista en direcció sud. Tot passant per les cases de Can Cels i Can Catiu, arribarem a una cruïlla de pistes on neix oficialment la Via Romana del Capsacosta.
VIA ROMANA DEL CAPSACOSTA
En època romana (segles II aC-V dC) es va construir una via que començava al tram empordanès de la Via Augusta. Aquesta via seguia el curs del Fluvià per la Garrotxa i, des de la vall de Bianya, s’enfilava fins al coll de Capsacosta per baixar a la vall de Camprodon i arribar fins al pas pirinenc de coll d’Ares. Entre la vall de Bianya i Sant Pau de Segúries, aquest camí salvava l’important desnivell amb una remarcable obra d’enginyeria feta a base de murs de contenció, baranes, guarda-rodes, desguassos i un paviment empedrat. La utilitat d’aquest camí al llarg dels segles va fer que fos objecte de manteniment i arranjaments constants, per la qual cosa s’ha conservat fins a l’actualitat. Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, està museïtzada i senyalitzada.
Seguirem dons la Via Romana fins trobar la cruïlla de la Font de l' Arc (pal indicatiu). Aquí deixarem la Via Romana i anirem a Ponent per una vella pista, uns 50 metres per trobar la Font de l' Arç.
FONT DE L’ARÇ
Terra muntanyosa i de clima humit, Sant Pau de Segúries gaudeix de diverses fonts. La més destacable és la font de l’Arç, on ens trobem, però n’hi ha d’altres, com la font de la Puda, d’aigües sulfuroses, situada al sud-oest del municipi. Prop del poble hi ha la font del Tell, que ha donat nom a un veïnat de cases noves, i la font del Prat, situada al costat del mas del mateix nom.
Un cop visitat l'entorn anirem per la vella pista, que marxa en lleugera baixada en direcció al Nord-Oest, tot gaudint de molt bones vistes sobre la Vall de Sant Pau. En arribar al davant de les cases de la Gegudes de Dalt i de Can Serra, trobem un Tòtem dedicat al paisatge.
UN PAISATGE CARACTERÍSTIC
Les valls de les cotes baixes del Ripollès es caracteritzen per ser dels pocs espais d’escàs pendent de la comarca. Aquest fet, juntament amb el de tenir un clima molt humit, converteix vessants i planes en indrets idonis per a la pastura i, en algunes zones, també per al conreu. La verdor dels prats de dall, prats de pastura i parcel·les d’horta, s’alterna amb boscos de pi roig (de fulla perenne) o d’arbres caducifolis (freixes, roures, faigs, avellaners, etc.), per crear el característic paisatge de mosaic agro-forestal. Es tracta d’un hàbitat que acull molta diversitat de fauna i flora, que incrementa la bellesa paisatgística de l’entorn i que, a més, redueix els possibles riscos d’incendis forestals.
Continuarem per la pista tot baixant fins trobar una cruïlla de pistes. Anirem per la que marxa tot baixant en direcció al Nord-Oest. En trobar-nos a l'altura d'un Búnquer trobem el Tòtem dedicat al Disseminat de Sant Pau.
EL DISSEMINAT DE SANT PAU
Al sud i a l’est del poble de Sant Pau les muntanyes deixen pas a una plana verda i ondulada per on, entre camps i prats, s’escampen tot un seguit de masos: can Fiot, les Gegudes de Dalt, les Gegudes de Baix, can Ganasta, can Tenell, can Genic, can Birosta, can Baró, can Rito, etc. Són explotacions en general modestes, originades a partir dels segles XVIII i XIX, que conformen el principal poblament disseminat del municipi.
Seguirem baixant tot gaudint de molt bones vistes tant per la cara Nord (al davant la muntanya de Sant Antoni i al fondo el Costabona), com per la cara de Ponent (el Riberal del Ter, la Serra Cavallera, el Puig Estela, el Taga i Sant Amand. Al fondo als Rasos de Peguera amb el Roc d'Uró i el Cogulló d' Estela, axis com la Serra d'Ensija).
En arribar a la carretera del Capsacosta, anirem per l'acera de la cara sud per visitar la zona de Lleure i el Mil-liari.
EL MIL·LIARI
Obra de Domènec Batalla, aquesta escultura de ferro forjat fou inaugurada l’any 2018. La seva forma cilíndrica evoca un mil·liari de la via romana del Capsacosta, que trobem també representada a terra sota la forma d’un camí empedrat. En un costat s’hi retalla el perfil arrodonit característic de les muntanyes que emmarquen el municipi i, a l’altre, el traçat del tram de la via romana que va des de Sant Pau Vell fins al pas dels Traginers. També hi ha la silueta d’un vaixell, al centre del escultura, que fa referència a la llegenda del mariner de Sant Pau, molt popular a la població.
Un cop visitat seguirem per l'acera per retornar al nostre punt de Sortida.
També podeu veure:
Via Romana de Capsacosta (Sant Pau de Segúries-la Vall de Bianya
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/via-romana-de-capsacosta-sant-pau-de-seguries-la-vall-de-bianya-675077
Sant Pau de Segúries, Ruta nº 4, Urbana del Patrimoni
https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/sant-pau-de-seguries-ruta-no-4-urbana-del-patrimoni-43524979
Cartografia Editorial Alpina, mapa Alta Garrotxa.
Waypoints
Sant Pau de Segúries
SANT PAU DE SEGÚRIES Sant Pau de Segúries es troba al punt de contacte entre la vall de Camprodon i el Baix Ripollès. El municipi inclou els pobles de Sant Pau de Segúries i la Ral, i està format per petites planes conreades i de pastura, travessades pel Ter i emmarcades per un cercle de muntanyes en què destaquen Miralles (1227 m) i el puig Perrús (1206 m) al nord, i el Puigsacreu (1112 m) i el Capsacosta (1100 m) al sud. El primer document sobre Seguriliis data del 898, i l'any 920 es documenta l'església parroquial de Sant Pau. La jurisdicció feudal pertanyia al monestir de Sant Joan de les Abadesses, que va afavorir la formació d'una petita vila, a l’emplaçament de l’actual nucli antic. A banda, Jaume I, al segle XIII, va promoure la creació de la Ral, que fou centre de vegueria i que va disposar de notaria i escrivania. Al segle XV, guerres, pesta i terratrèmols quasi van despoblar el terme, que no es va recuperar fins als segles XVII i XVIII. Durant el segles XIX i XX, al costat de l'agricultura i la ramaderia van sorgir activitats industrials, com centrals hidroelèctriques i fàbriques de ciment, tintura i embotits. El nucli de Sant Pau s'ha estès, modernament, cap al nord i cap a l'est del nucli antic, amb un creixement sostingut i sense perdre l'essència de poble.
Cruïlla Mas Mariner
EL MARINER Tot i que el mas El Mariner pertany a Camprodon, la propietat s’estén fins a tocar del poble (mateix) de Sant Pau de Segúries, amb el qual sempre ha mantingut una estreta relació. Documentat des del segle XIV, l'edifici actual del mas és del segle XVI-XVII, amb ampliacions i reformes posteriors. Està compost pel mas principal i la masoveria, que són dos habitatges de tres plantes; la pallissa, de façana allargassada; una capella barroca dedicada a la mare de Déu del Roser i a Sant Jaume, i diverses construccions auxiliars. Al portal d'entrada hi ha un relleu de l'any 1756 amb la representació d'un vaixell, referència a l'origen llegendari del fundador del mas. La llegenda, recollida per Jacint Verdaguer, és coneguda com “El Mariner de Sant Pau”.
Sant Pau Vell
SANT PAU VELL Antiga església parroquial de Sant Pau de Segúries, documentada des del 920. No es conserven vestigis ni de l'església original ni de l'edifici romànic del segle XII que la substituí, perquè fou totalment reconstruïda entre 1688 i 1693. L'actual és una església d'estil barroc, amb una nau central molt ampla amb coberta de volta de canó amb falsos nervis, i dues naus laterals amb capelles, un atri i un cor de fusta. El campanar és de torre de planta rectangular. Com que el poble de Sant Pau es va desenvolupar en un altre indret, amb millors condicions defensives, aquesta església no va generar un nucli al seu voltant i va quedar allunyada de la població. A causa d’aquest allunyament, les seves funcions parroquials foren transferides l'any 1971 a l'església nova, construïda al nucli urbà.
Rectoria i Cementiri
RECTORIA I CEMENTIRI La rectoria, adossada a l’església, és un edifici originari del segle XVIII en forma de masia de tres plantes. Al sud de l’església hi ha el cementiri parroquial, on destaquen dues curioses inscripcions de l’any 1871 situades a l'entrada, emmarcades per sengles calaveres: JO ERA COM ETS TU Y TU SERÀS COM JO SOC. Rvd. Vicente Conill, i MIRA QUE SERA DE TU.
Búnquer
BÚNQUER DE LA LÍNIA P La línia P fou una línia militar de defensa del Pirineu construïda pel règim de Franco entre 1944 i 1948 a causa del triomf dels aliats durant la II Guerra Mundial. Composta per més de 5.000 fortificacions, la majoria búnquers, anava des del mar Cantàbric fins al Mediterrani, però no va entrar mai en funcionament. A Sant Pau de Segúries es conserven alguns d'aquests búnquers, pertanyents al Centre de Resistència 37-Camprodon sud.
Hostal de Dalt
HOSTAL DE DALT En una època en què les distàncies eren molt llargues i els viatges -ja fossin en diligència, en carro, a peu o a cavall- estaven plens d'incomoditats i perills, els hostals que puntejaven el camí ral, on viatgers i cavalcadures podien menjar, dormir i recuperar-se, no només eren un servei, sinó, sobretot, una necessitat. L'Hostal de Dalt va ser durant un temps un d'aquests establiments tan anhelats pels usuaris del camí ral que comunicava la Garrotxa amb la vall de Camprodon.
Via Romana del Capsacosta
VIA ROMANA DEL CAPSACOSTA En època romana (segles II aC-V dC) es va construir una via que començava al tram empordanès de la Via Augusta. Aquesta via seguia el curs del Fluvià per la Garrotxa i, des de la vall de Bianya, s’enfilava fins al coll de Capsacosta per baixar a la vall de Camprodon i arribar fins al pas pirinenc de coll d’Ares. Entre la vall de Bianya i Sant Pau de Segúries, aquest camí salvava l’important desnivell amb una remarcable obra d’enginyeria feta a base de murs de contenció, baranes, guarda-rodes, desguassos i un paviment empedrat. La utilitat d’aquest camí al llarg dels segles va fer que fos objecte de manteniment i arranjaments constants, per la qual cosa s’ha conservat fins a l’actualitat. Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, està museïtzada i senyalitzada.
Font de l' Arç
FONT DE L’ARÇ Terra muntanyosa i de clima humit, Sant Pau de Segúries gaudeix de diverses fonts. La més destacable és la font de l’Arç, on ens trobem, però n’hi ha d’altres, com la font de la Puda, d’aigües sulfuroses, situada al sud-oest del municipi. Prop del poble hi ha la font del Tell, que ha donat nom a un veïnat de cases noves, i la font del Prat, situada al costat del mas del mateix nom.
Disseminat de Sant Pau
EL DISSEMINAT DE SANT PAU Al sud i a l’est del poble de Sant Pau les muntanyes deixen pas a una plana verda i ondulada per on, entre camps i prats, s’escampen tot un seguit de masos: can Fiot, les Gegudes de Dalt, les Gegudes de Baix, can Ganasta, can Tenell, can Genic, can Birosta, can Baró, can Rito, etc. Són explotacions en general modestes, originades a partir dels segles XVIII i XIX, que conformen el principal poblament disseminat del municipi.
Paisatge Caracteristic
UN PAISATGE CARACTERÍSTIC Les valls de les cotes baixes del Ripollès es caracteritzen per ser dels pocs espais d’escàs pendent de la comarca. Aquest fet, juntament amb el de tenir un clima molt humit, converteix vessants i planes en indrets idonis per a la pastura i, en algunes zones, també per al conreu. La verdor dels prats de dall, prats de pastura i parcel·les d’horta, s’alterna amb boscos de pi roig (de fulla perenne) o d’arbres caducifolis (freixes, roures, faigs, avellaners, etc.), per crear el característic paisatge de mosaic agro-forestal. Es tracta d’un hàbitat que acull molta diversitat de fauna i flora, que incrementa la bellesa paisatgística de l’entorn i que, a més, redueix els possibles riscos d’incendis forestals.
Mil.liari
EL MIL·LIARI Obra de Domènec Batalla, aquesta escultura de ferro forjat fou inaugurada l’any 2018. La seva forma cilíndrica evoca un mil·liari de la via romana del Capsacosta, que trobem també representada a terra sota la forma d’un camí empedrat. En un costat s’hi retalla el perfil arrodonit característic de les muntanyes que emmarquen el municipi i, a l’altre, el traçat del tram de la via romana que va des de Sant Pau Vell fins al pas dels Traginers. També hi ha la silueta d’un vaixell, al centre del escultura, que fa referència a la llegenda del mariner de Sant Pau, molt popular a la població.
Comments (3)
You can add a comment or review this trail
Hola Jordi ,
molt ben documentat, el motiu del comentari , es per FELICITAR-TE
Salutacions
Ramon
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Perfecte per fer amb nens a partir de 3 anys
Moltes gràcies.