SANT SILVESTRE des de La Valleta de Llançà

Una passejada preciosa amb espectaculars vistes sobre Llançà. Cal anar amb compte ara l'estiu que hi fa molta calor i no hi ha cap font que ragi, cal portar aigua i protecció pel sol. Nosaltres l'hem feta a trenc d'alba. La ruta està completament senyalitzada amb marques grogues.

Arribem en cotxe per la N-260 fins el Km. 22 on trobem el nucli de població denominat Valleta. Passem al darrera de les cases i comencem a caminar pel costat de la riera del mateix nom en direcció a Ponent pel camí de Vilamaniscle. A aquestes hores del matí és molt agradable veure els cims més proper il·luminats mentre al fons de la vall encara és una mica fosc.

El camí va seguint tota l'estona pel costat de la riera, fet que ens permet observar el bosc de ribera -tot i que en molts pocs llocs hi ha aigua estancada- format per pollancres i algun vern, mentre als cims s'hi enfilen les alzines amb les seves cigales que no callen mai. Sense desnivell, anem fent zigues-zagues tot passejant.

De sobte arribarem a una zona d'esbarjo, amb taules sobre els arbres i barbacoes que suposem es posen en funcionament pel segon diumenge de maig quan se celebra l'aplec de Sant Silvestre.

Mig quilòmetre més arribem a la font del Xai, completament seca, per quin motiu seguim el camí sense parar-hi i ja sóm davant de Sant Silvestre de Valleta, una ermita romànica del segle X, formada per una nau rectangular coronada per una absis semicircular. La porta, tancada evidentment, està situada al mur del sud i està formada per tres arcs que es van rebaixant. El campanar és d'espadanya amb tres pilars però una sola campana.

Sortim pel camí que hi ha al costat de l'absis i remuntem un petit desnivell fins a la pista que suaument ens portarà fins al coll de Les Portes. Mentre caminem veiem que han repoblat amb pins una bona part de les muntanyes, fins que en arribar al coll s'obre com una gran finestra una panoràmica preciosa sobre Llançà, el mar i la serralada de Rodes per una banda i Peralada i la plana de l'Empordà per l'altra.

Com que el sol ja comença a picar, busquem refugi a l'església de Sant Genís del Terrer, on podem esmorzar a l'obra i al mateix temps gaudir de la panoràmica. Som a dos quilòmetres del final i to és baixada així que enfilem de dret cap el Coll de Madres on hi ha les antenes i d'aquí cap a Valleta novament.