Santuari de Bellmunt i Turó de Les Alades, des de l'aparcament (Sant Pere de Torelló)

Santuari de Bellmunt i Turó de Les Alades (Serragrenyada o Sa Reganyada), des de l'aparcament, Sant Pere de Torelló (Osona).

Avui hi hem pujat des de l'aparcament, una distància curta però gratificadora. Bellmunt (1.246 m.a.) és un dels 100 Cims del Projecte de la FEEC.

RECORREGUT: Aparcament - Mirador de la Vall - Pal indicador del GR 151 (a la dreta, cap a Santa Maria de Besora o Vidrà) - Font de Sant Marc (1992) - Santuari de Bellmunt - Vistes a les valls, algun dies es veuen parapents - cim de Les Alades, on hi ha un vèrtex geodèsic i una immensa creu metàl.lica, a més d'un pedronet dedicat a la Mare de Déu de les Alades. Al costat està el Turó de Serragrenyada o Sa Reganyada. Normalment s'hi troben ramats de cabres enfilades dalt dels turons.

[NOTA: Si anem amb nens, la visita curta al Santuari es pot combinar amb una visita prèvia al CASTELL DE MONTESQUIU, també molt adient per visitar i passejar (habitualment les visites són dissabtes, diumenges i festius d'11 a 14 h). Preus de les visites guiades a les dependències del castell: Entrada infantil, fins 12 anys: gratuït; de 12 a 18 anys: 2,00 euros i adults, de 18 a 65 anys: 3,50 euros].

***
CURIOSITATS:
* El SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE BELLMUNT (“ermita al cel suspesa”, segons paraules de Mossèn Cinto Verdaguer) és el cim més alt (1.246m) al capdamunt de la Serra de Bellmunt. Les vistes són espectaculars. El Santuari pertany a la Parròquia de Sant Pere de Torelló. Actualment, I'accés al Santuari es fa des de Sant Pere de Torelló, per una carretera asfaltada, força estreta, oberta fa uns 15 o 16 anys. Abans es feia des del vessant de Vidrà.

* LA MARE DE DÉU DE LES ALADES: "Al costat del Santuari de Bellmunt, on es venera la patrona de Sant Pere de Torelló, hi ha el cim de Sa Reganyada, que ostenta un modest pedronet dedicat a la Mare de Déu de les Alades. En el mateix cim, hi ha també una creu monumental erigida en substitució de la que hi fou bastida l'any 1913, durant els actes commemoratius de la Pau que Constantí oferí als cristians de la seva època. Com s'explica el nom de les Alades donat a la imatge de la Mare de Déu que venera l'alterós pedronet? Bé, expliquem-ho: Cada any, quan tomba l'estiu, a les darreries d'agost o primeries de setembre, segons les circumstàncies metereològiques, grans estols de formigues alades s'enfilen muntanya amunt, obeïnt llurs signes fisiològics, i un cop al cim de Bellmunt van morint progressivament en quantitats sorprenents. El fenomen es va repetint cada any des de temps immemorials, i com que el cim de Sa Reganyada era el lloc preferit per al descomunal holocaust de les formigues, fa molts anys que els bons santperencs hi bastiren un pedronet dedicat a la Mare de Déu de les Alades. I aquest fet, repetit any darrera any, ha estat explicat de moltes maneres, i fins i tot s'hi han vist prodigis i miracles, tals com els que explicava el Pare Camós, en el segle quinzè, en el seu llibre El Jardin de Maria. Aquest fenomen no és exclusiu del cim de Bellmunt, sinó que es repeteix cada any en molts altres indrets, tals com la muntanya de Sant Antoni a Sant Joan de les Abadesses; i sobretot al cim de Sant Miquel de les Formigues, a Sant Hilari Sacalm, en el qual els excursionistes d'aquella població erigiren una creu voltada de formigues alades fetes de ferro forjat." LLEGENDES I TRADICIONS: (http://santuaribellmunt.blogspot.com.es/2010/10/la-mare-de-deu-de-les-alades.html).

- LES LLEGENDES DE COM ES VA TROBAR LA MARE DE DÉU DE BELLMUNT: En realitat, no hi ha documents històrics que verifiquin la troballa de la imatge, com passa en molts altres casos semblants. Aixi dones, hem de recórrer a la tradició que explica que aquesta imatge la varen fer Sant Marc i Sant Mateu, i que després d'haver estat molt temps amagada a Alexandria, un home la va portar d'alli, fent molts miracles amb ella mentre la transportava, dipositant-la i amagant-la de nou al Puig de Serra Granyada, on la va trobar un pastor de la Masia del Serrat. Aquest va veure una gran llum que brillava durant les nits en aquell Iloc, i també un eixam de formigues alades que no es movia fins que morien. http://www.raco.cat/index.php/annalsCER/article/viewFile/203963/288961