SANTUARI DEL REMEI des de Sant Pau de Segúries

Una fantàstica passejada per dies de molta calor, doncs la major part de la ruta passa per zones ombrívoles i el desnivell és mínim, de manera que no patirem gens. També és ideal per fer amb nens i nenes.

Ens situem al bell mig de Sant Pau de Segúries i caminem tot el carrer Pompeu Fabra fins el final, on hi trobarem un filat que ens barra el pas però que just davant del camp té una porta d'accés. El camí comença per la vora del camp, sota els arbres, i va seguint paral·lel a la carretera C-38.

No hem fet un quilòmetre que ja trobarem una mena de pou que en realitat és el canal -que en aquest tram transcorre cobert- d'Estebanell i Pahisa. Aquesta serà la nostra referència d'anada i el riu Ter serà la de tornada. Aquest canal és fruit de la voluntat de la companyia textil (en aquell temps) Estabanell y Pahisa de substituir la força del vapor per electricitat, per això va obtenir l'any 1910 la concessió per a la construcció d'una presa i canals al riu Ter per portar la corrent a Centelles, on hi havia el centre de treball tèxtil. La presa o resclosa està situada davant del camping Vall de Camprodon i el canal porta l'aigua fins a la cabana del Mariner -ja a Sant Pau de Segúries-, on hi havia la dinamo. Com a obra d'enginyeria és excel·lent, com a obra mediambiental potser no tant. De totes maneres hi ha l'aqüeducte que és molt vistòs i atractiu.

Anirem seguint el camí vora el canal fins arribar al Pont de la Rovira. on baixarem per agafar l'antic camí a Camprodon senyalitzat com a GR. Només començar la pista asfaltada ja trobem l'imponent aqüeducte d'una alçada molt considerable. Curiosament i a través dels seus arcs es pot veure el jaciment de carbur que antigament s'extreia per a fer llum. L'entorn és bonic i feréstec i no us decepcionarà.

Seguim la pista que comença a enfilar-se una miqueta i arribem a Can Pèric, una curiosa casa de color rosa, que deixarem a banda per seguir ara en baixada suau, passar la Font de la Teresa -avuii sense aigua- fins a una bifurcació que coincideix amb el torrent del Clot del Forquets on cal seguir per baix, creuar a l'altra baga i remuntar el camí ja sense asfaltar fins un pal indicador que senyala el santuari del Remei.

Només 800 metres i ja som al Santuari del Remei, una curiosa església del segle XIX que venia a substituir una de més antiga romànica i de la qual ja no queden restes. Diuen que la Verge del "forat" té molta devoció. el cert és que el santuari és enorme i a nosaltres ens ha recordat el tipus de construcció de les colònies tèxtils pròpies del segle XIX: pedra i totxo a les façanes

Cal que us fixeu en un arbre enorme que hi ha a llevant: és un Auró, un arbre catalogat per la Generalitat de Catalunya, amb un perímetre de mes de 3 metres.

Marxarem del santuari buscant la porta que ens permetrà travessar el filat i començar la tornada pel mig del prat en direcció a la bonica casa de pagès de Creixenturri, casa que circumval·larem per agafar la pista que ens portarà fins el riu Ter. Aquí toca descalçar-se i mullar-se els peus doncs la profonditat (que no arriba a genoll) ens obliga a treure les sabates. Tot i així és un plaer quan fa tanta calor, l'aigua és neta i fresca i no és estrany veure gent banyant-se.

Ara comencem a caminar per la riba dreta del riu i tot pla ens arribem fins a La Ral, un barri separat de Sant pau de Segúries que creuarem de llarg fins a trobar novament la pista que al costat del riu ens portarà fins el Pont de la Rovira. Aquí cal anar amb compte: primer passem per sota i pugem a la c-38; després i vigilant molt travessem el pont on no hi ha vorera per agafar novament el camí que hem fet a l'anada però aquest cop seguirem per la pista fins a la cabana del Mariner on hi ha la centraleta d'Estabanell y Pahisa.

D'aquí passem per davant del camping "Els Roures" i cap al cotxe novament i tot sense passar calor en ple estiu.