Santurari de Pinós (HEM PERDUT EL NORD. Orientació). De 9 a 12 anys

1. QUÈ ÉS UNA BRÚIXOLA?
a) Instrument que ens indica l’altitud respecte el nivell del mar.
b) Instrument d’orientació que ens indica on és al nord així com tots els altres punts cardinals.
c) Instrument que ens indica el temps i la temperatura que fa en el lloc on ens trobem.
RESPOSTA CORRECTA: b) Instrument d’orientació que ens indica on és al nord així com tots els altres punts cardinals.
La brúixola té forma rodona, i en el seu interior hi ha gravades unes lletres que representen els punts cardinals. La N és el nord, la S és el Sud, l’E és l’est i la W és l’oest. També hi apareixen uns números del 0 al 360 que són els graus en que està dividida la circumferència. D’aquest conjunt de lletres i nombres se’n diu “limbe”.
A l’esquerra de la lletra N (nord), acostuma haver-hi un senyal com ara un punt, una fletxa... Però que vol dir? Aquest senyal representa el pol magnètic de la Terra que és el que atreu l’agulla de la brúixola. La Terra és un imant molt gros, però la part que té més força en diuen el pol magnètic. Per tant, l’agulla bellugadissa de la brúixola no ens indica el nord geogràfic sinó el nord magnètic.
Però com és busca el nord amb la brúixola? Per buscar el nord, s’ha de posar la brúixola amb una superfície plana, com ara el palmell de la mà. Quan l’agulla es quedi quieta ens estarà indicant el nord magnètic i podreu veure que coincideix amb el puntet del costat de la N que comentàvem abans. En aquest moment, la lletra N marca el nord.
Quan s’utilitza la brúixola sempre s’ha de fer lluny de qualsevol massa metàl•lica, o lluny de cables d’alta tensió, ja que en poden desviar l’agulla.

2. QUÈ ÉS UN AZIMUT?
a) És la distància en graus que hi ha des del nord geogràfic a un punt determinat.
b) És la distància en quilòmetres que hi ha des del nord geogràfic a un punt determinat.
c) És la distància en milles que hi ha des del nord geogràfic a un punt determinat.
RESPOSTA CORRECTA: a) És la distància en graus que hi ha des del nord geogràfic a un punt determinat.
Els primers exploradors es feien grans embolics quan havien d’explicar la situació d’on es trobaven, per aquest motiu es va dividir la terra amb quatre parts, com si fos un pastís. Cada quart es va dividir amb noranta graus fins a sumar 360 de tota la circumferència terrestre. Llavors, per situar una muntanya o qualsevol ciutat només s’ha de dir “és a tants graus a l’est” o “es troba a tants graus del nord”. I aquesta distància en graus és l’azimut.
Si ho recordeu la búixola també està dividida en 360 graus. Llavors, si voleu caminar cap un lloc que té un azimut de 42º, només heu d’orientar la brúixola al nord i amb la fletxa que tenen algunes brúixoles o sinó amb una fulla de pi o qualsevol cosa, uneixes el centre de la brúixola amb el número 42. La direcció que senyala la fletxa, és la que cal seguir per arribar-hi.
Per trobar l’azimut d’un lloc determinat també és ben senzill, s’ha de repetir el mateix procediment: orientar la brúixola al nord i amb la fletxa apuntar cap al lloc on es vulgui anar. Es miren els graus que han quedat sota la fletxa i aquest nombre és l’azimut d’aquest lloc determinat.

3. QUÈ ÉS UN MAPA TOPOGRÀFIC?
a) Representació gràfica i detallada d’una regió on hi apareixen línies, noms i molts colors sense sentit.
b) Representació gràfica i detallada d’una regió on hi apareixen animals, plantes, cases i arbres.
c) Representació gràfica i detallada d’una regió on hi apareixen els rius, les muntanyes, la xarxa de camins i carreteres, els pobles i ciutats...
RESPOSTA CORRECTA: c) Representació gràfica i detallada d’una regió on hi apareixen els rius, les muntanyes, la xarxa de camins i carreteres, els pobles i ciutats...
Un mapa topogràfic és una representació de la realitat, però no podem fer un mapa igual de gran que el terreny ja que seria un mapa immensament gegant que ens costaria de manegar, per aquest motiu els mapes són reduïts i guarden una proporció amb la realitat. Per resoldre aquest fet, es va inventar l’escala del mapa.
Per exemple, si en un mapa tenim una escala de 1:50000, voldrà dir que 1 centímetre del mapa són 50000 centímetres a la realitat, és a dir, 500 metres a la realitat. És una mica complicat d’entendre, però l’escala és una eina molt útil ja que sabent l’escala, si mesurem la distància entre dos punts en el mapa, podem saber la seva distància real.

4. QUÈ ENS INDIQUEN LES CORBES DE NIVELL D’UN MAPA?
a) La hidrografia del territori.
b) La xarxa de comunicacions del territori.
c) El relleu del territori.
RESPOSTA CORRECTA: c) El relleu del territori.
Les corbes de nivell són un altre element molt important dels mapes topogràfics ja que ens ajuden a imaginar la forma de les muntanyes i les valls. Perquè te’n facis una idea, es com si agaféssim les muntanyes i les talléssim a rodanxes del mateix gruix com si fossin llonganisses i llavors agaféssim les rodanxes d’una en una, començant per la més gran, i dibuixéssim el seu contorn en un paper.
Les corbes de nivell són una línia imaginària que ajunta tots els punts amb la mateixa altitud respecte el nivell del mar i ens parlen de la forma i el pendent que tenen les muntanyes. Quan les línies estan molt juntes, voldrà dir que el pendent es pronunciat. En canvi, quan les línies estan més separades vol dir que el pendent és més suau.

5. PER QUIN INDRET SURT EL SOL?
a) Sud.
b) Est.
c) Oest.
RESPOSTA CORRECTA: b) Est.
Efectivament el sol surt aproximadament per l’est i es pon per l’oest. Sabent això, la posició del sol en determinats moments del dia ens pot ajudar a orientar-nos i a saber on es troben la resta de punts cardinals.
Quan surt el sol, si ens posem de cara al sol, a la nostra esquena quedarà l’Oest, a la nostra dreta ens quedarà el Sud i a la nostra esquerra el Nord.
Quan es pon, si mirem el sol (que està a l’oest), a la nostra esquena tindrem l’est, a la nostra esquerra el Sud i a la dreta el Nord.
Al migdia, el sol passa pel sud, per tant a la nostra esquena quedarà el Nord, a l’esquerra l’Est i a la dreta l’Oest.


6. QUINA ÉS L’ESTRELLA QUE ENS ASSENYALA EL NORD?
a) Polar.
b) Electra.
c) Rigel.
RESPOSTA CORRECTA: a) Polar.
L’estrella que ens indica el nord és l’estrella polar, no brilla gaire, però és fàcil de localitzar. Per localitzar l’estrella polar, primer hem de localitzar la constel•lació de l’Óssa major que té forma de paella amb el mànec una mica tort i està formada per 7 estrelles brillants. Les dues estrelles de l’extrem de la paella, assenyalen cap a l’estrella polar, per tant si seguim en línia recta quatre vegades la distància que hi ha entre aquestes dues estrelles trobarem l’estrella que assenyala el Nord.
La lluna també pot servir d’orientació, quan està creixent, el cantó il•luminat assenyala sempre cap a l'Oest i quan està en fase decreixent (o minvant), el cantó il•luminat assenyala cap a l'Est. Recorda que la lluna quan té forma de “C” està decreixent, i quan té forma de “D” està creixent.

7. SE’T ACUT D’ALTRES MANERES D’ORIENTAR-NOS OBSERVANT EL NOSTRE ENTORN?
Un cop hagis reflexionat una mica sobre aquesta pregunta i obtingut la solució, es pot dir que ets un autèntic explorador i pots acabar d’arribar al Centre geogràfic de Catalunya que es troba a uns 300m d’aquí i és el punt final i el que dona sentit a aquest itinerari.
RESPOSTA CORRECTA: Observant els petits detalls del nostre entorn, podem saber on es troben els punts cardinals. Per exemple:
- Les ermites
Les ermites cristianes estan construïdes de manera que l’altar quedi orientat cap a l’Est, ja que és per on surt el sol.
- Els anells dels arbres
Si observem un tronc d’un arbre tallat, el cantó on les anelles estan més juntes és el nord, ja que és el cantó que li toca menys el sol.
- La molsa i els líquens en un tronc d’un arbre o en una roca.
La molsa normalment acostuma a créixer a la part més humida i ombrívola de l’arbre o les roques, és a dir, el nord.