Sarrià de Barcelona: Sant Ot - Plaça Sarrià - Jardins de Vil·la Amèlia
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 3.1 mi
- Elevation gain
- 194 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 194 ft
- Max elevation
- 465 ft
- TrailRank
-
57
4.3
- Min elevation
- 274 ft
- Trail type
- Loop
- Moving time
- one hour 4 minutes
- Time
- one hour 38 minutes
- Coordinates
- 830
- Uploaded
- April 11, 2021
- Recorded
- April 2021
near Les Corts, Catalunya (España)
Viewed 446 times, downloaded 12 times
Trail photos
Itinerary description
Hem començat sota el campanar de la Parròquia de Sant Ot, conegut popularment com "el Bolígraf", i hem passejat pel Passeig de Manuel Girona i pel Passeig de Sant Joan Bosco fins a la plaça Artós, on hem continuat pel carrer Major de Sarrià fins a la Plaça de Sarrià, fent parada, entre altres punts, a la plaça de Sant Vicenç de Sarrià i el Passatge Mallofré.
Desprès hem continuat pel passeig de la Reina Elisenda de Moncada i carrer del Monestir, fins a la plaça de Jaume II, per fer un petit tastet de l'urbanisme de Pedralbes. Hem tornat al passeig de la Reina Elisenda de Moncada, on hi ha la glorieta del Consolat General dels EUA, i hem continuat pel passeig fins al carrer Bosch i Gimpera, on hem pogut contemplar els espais enjardinats d'aquell barri.
A l'arribar al Club de Tennis de Barcelona hem hagut de girar perquè el pas estava tancat per la preparació del Barcelona Open Banc Sabadell, 68è Trofeu Comte de Godó de tennis, cap als Caputxins de Sarrià.
Hem acabat el passeig visitant els jardins de Vil·la Cecília i Vil·la Amèlia, que estan al constat de l'església de Sant Ot.
Ens han quedat les ganes de poder seure en algun dels bars del nucli antic de Sarrià per fer un petit vermut o refrigeri, ho farem en la propera ocasió que hi anem.
Waypoints
Photo
266 ft
El bolígraf de Sant Ot
Aquesta parròquia és una segregació de la de Sant Vicenç de Sarrià decidida l'any 1955. Es va encarregar el projecte a Emili Bordoy i Francesc Salvans i a l'enginyer Planas, atents als corrents contemporanis de l'arquitectura religiosa europea. Església aixecada entre el 1957 i el 1959. Campanar del 1966, exempt, popularment anomenat “el bolígraf”. Té planta triangular amb els costats arquejats de 4'65 metres cadascun (perímetre: 14 m). Els seus murs de formigó estan pintats de color beix clar sense cap decoració. Part d'amunt, s'obren els murs en molts nivells per deixar-hi lloc per finestres triangulars invertides i vidriades; acaben convertint-se en tres robustos pilars; prop del final, a 50 metres, estan enllaçats per una plataforma circular que fa de terrat protegit per una barana metàl·lica; per sobre, entre pilars, hi pengen campanetes. Al cim, s'aixeca una gran creu metàl·lica (inclosa en la mesura de l'alçada) ancorada en l'estructura de formigó. A l'interior, una escala de cargol metàl·lica arriba fins al terrat. Alçada: 73'70 metres; aquesta alçada comprèn la creu; fins al terrat circular fa 50 metres; fins al capdamunt dels tres últims pilars en fa 67'09, la creu fa la resta (6'61 m) fins als 73'70 metres totals. http://campaners.com/php/campanar.php?numer=7020 http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10363
Photo
272 ft
Can Raspall
Masia basilical, amb façana esgrafiada amb motius clàssics, tres balcons (dos d'ells amb finestrals geminats gòtics provinents d'un altre edifici) i golfes il·luminades per una galeria d'arquets. Segons l'Arxiu de Sarrià, és part de la finca anomenada Torre Gran, de l'antiga partida de Canyelles de les Corts de Sarrià. Valèria Dalmau i Safont va ser la seva segona propietària coneguda, després del seu difunt marit, Francesc Dalmau. I el nom de Raspall prové d'un altre propietari, Joan Pau Raspall, que li va comprar a Jaume Janer (que fou batlle de les Corts de Sarrià el 1673), el 1739. A finals de segle XIX, passa a mans d'Eusebi Güell Bacigalupi i d'aquest a Urbanización Güell S.L. fins a 1932, quan es va dissoldre la societat. Als anys 20, Antoni Biada du a terme una reforma amb la firma de J. Canaleta, el qual adossa un cos d'edifici a la dreta i un porxo a l'esquerra, tot modificant alhora la façana i envoltant la casa de jardins. D'aquests, resten fragments d'estàtues i altres elements decoratius a la part posterior. Quan era una possessió de la família Figueras, l'any 67, la compra el Grup F. Asociación de Propietarios de Barcelona. Va ser la seu de l'Estudi General Lluís Vives, seu social i administrativa de la Clínica CIMA -quan els arquitectes Alonso i Balaguer la van adequar al nou ús- i finalment, Institut Marquès. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10364
Photo
243 ft
Porta i tanca de la Finca Miralles
La tanca i la porta d'entrada de can Miralles, situada al passeig que féu obrir el comte de Güell per arribar a la porta del Drac de la finca de Pedralbes, fou construïda per Gaudí a principis de segle. La hi va encarregar Hermenegild Miralles amb l'objectiu de crear una tanca que rodegés tota la seva finca. Salvada de l'enderroc, la tanca fou restaurada en els anys 1977-78, amb el restabliment de la marquesina que protegeix l'accés, que havia desaparegut, i la supressió de la reixa del portal gran, que no era l'originària. A la porta principal, es troba una escultura de bronze de mida natural de Gaudí, feta al 1999 per l'escultor Joaquim Camps, any en què es va realitzar l'última restauració. Actualment, el tram de mur que es conserva està en bon estat, tot i que originalment mesurava 36 metres de llarg. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Porta_i_tanca_de_la_Finca_Miralles
Photo
308 ft
Plaça Artós
És el punt on comença el Carrer Major de Sarrià, i on antigament començava el nucli urbà del llavors municipi homònim. Porta el nom del seu urbanitzador, Delfí Artós i Mornau. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Pla%C3%A7a_d'Art%C3%B3s
Photo
341 ft
Plaça Sant Vicenç de Sarrià
Fins al 1888 es coneixia com a plaça de la Unió, i al bell mig encara es manté una font coronada amb una estàtua de sant Vicenç. La plaça ocupa un espai de petites dimensions, i apareix molt ben traçada i voltada d’arbres. Tot plegat li atorga un aspecte acollidor que l’ha convertida sovint en plató per al rodatge ocasional d’anuncis publicitaris. La plaça de la Unió va ser el centre del barri de l’ estació de tren. La línia Barcelona-Sarrià, que data del 1860, és la segona més antiga de la Península i la tercera d’Espanya. Com a fet curiós cal destacar l’edifici que hi ha a la cantonada amb el carrer de Cornet i Mas: va ser el prestigiós Institut Colon, que va tenir com a professor el llavors jove polític nacionalista Francesc Cambó. Avui una llar d’infants ocupa l’històric edifici, que ja fa més de cent anys que està dedicat a l’ensenyament. No es coneix l’autor de l’escultura de pedra de sant Vicenç que presideix la plaça des del 1896 —abans situada davant l’església de la vila de Sarrià—, però hi ha qui l’atribueix a Nicolau Travé, escultor que va treballar a Barcelona durant la segona meitat del segle XVIII. Avui la plaça de Sant Vicenç constitueix un dels racons més recomanables i tranquils de la ciutat, i també un dels més pintats i retratats per artistes locals i visitants. https://www.barcelona.cat/ca/conocebcn/pics/atractivos/la-plaza-de-sant-vicenc_99400391050.html
Photo
351 ft
Carrer Major de Sarrià
Sempre ha estat el carrer amb més vida de la Vila, cosa que es va accentuar a partir dels anys 90, quan es va fer de vianants la part de baix. Molts veïns comparem l’urbanisme de la Vila amb una ‘espina de peix’: l’espina central seria el carrer Major, i els laterals els carrers que a dreta i esquerra completen l’estructura urbana. Cal dir que és un urbanisme que es remunta a l’antiguitat, quan els romans van traçar una via per pujar des de la plana a la muntanya. Sembla que van escollir l’espaiosa esquena d’ase que hi havia entre la Riera Blanca i la de Gardenyes, resguardada de sobtades crescudes torrencials; a Collserola hi havia plata i altres metalls, molt valorats pels romans. Aquesta via es va integrar en la xarxa romana d’ordenació ortogonal del territori del Pla de Barcelona. L’urbanisme medieval va seguir aquesta via. En la part central, la plaça Major, es va construir la parròquia de Sant Vicenç i, a la seva sagrera, el primer nucli urbanitzat. Segurament, la seva primera gran expansió va ser a l’entorn dels segles XVII i XVIII, com encara en són testimoni les cases més antigues, que es conserven a la part alta, per sobre de la plaça. A principis del segle XIX, cada tram tenia un nom diferent: entre les places Artós i Sarrià es coneixia com a ‘Cristina’ (després també ‘Prim’ i, des de 1922, ‘Mayor’). La part alta es coneixia com a ‘Capuchinos’, però a partir de 1950 també com a ‘Mayor de Sarriá’. https://diarieljardi.cat/el-carrer-major-de-sarria/
Photo
358 ft
Confiteria Foix de Sarrià
Josep Vicenç Foix i Mas, conegut com a J.V. Foix, va néixer el 28 de gener de 1893 a l'antic poble de Sarrià, població que avui en dia és un barri de Barcelona. Fill de Josep Foix i Ribera, pastisser originari d'Els Torrents (al Solsonès), i de Paulina Mas i Rubinat, de Manresa, nasqué al Carrer Major, 57, on hi ha la confiteria familiar. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Josep_Vicen%C3%A7_Foix_i_Mas
Photo
374 ft
El Guerrer del Balcó i Can Canals-Miralles
En aquest punt del carrer Major de Sarria, cantonada carrer Canet, hi ha a cada costat de carrer un punt d’interès. Al número 63 hi ha una casa amb l’escultura d’un guerrer a la base d’un balcó, i a l’altre Can Canals-Miralles, també coneguda com casa Sangrà. L'element més original de la casa del número 63 és el relleu que hi ha sota la llosana del balcó, on podem veure l'armament d'un guerrer d'època clàssica. De ben segur que es tracta d'una escultura reaprofitada procedent d'un altre lloc. Segons Jaume Gras, aquesta peça de pedra de Montjuïc prové de la Ciutadella, enderrocada just als anys que s'aixeca aquesta casa. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10390 Can Canals-Miralles és un monument protegit com a bé cultural d'interès local de Barcelona. L'edifici primitiu fou construït per la família Canals. A finals de segle XIX es posà a subhasta i fou adjudicat al sr. Miralles, alcalde de Sarrià, el qual la va restaurar afegint-li un pis. Actualment la casa és propietat de Josep Sangrà i Bosch, besnét de l'alcalde Miralles. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Can_Canals-Miralles
Photo
377 ft
Passatge Mallofré
És un dels racons emblemàtics del vell Sarrià. Aquest passatge el va fer construir Josep Mallofré i Trius, borsaire establert a Barcelona, que s’aprofità d’una subhasta el 1871 quan una societat de traginers sarrianencs no va poder fer front al pagament de la finca que havien comprat a Rafael Mitjavila, forner. Mallofré enderrocà els edificis que hi havia i va construir-hi tres cases de pisos: una al Carrer Major (la número 28, avui 77), una altra a Clos de Sant Francesc i una tercera entre les dues, cosa que el portà a fer un passatge particular per connectar-les. Aquest passatge, que tot i mantenir la titularitat privada es considerà posteriorment d’ús públic, permet la continuació dels carrers Hort de la Vila i Setantí i connecta el Carrer Major amb Clos de Sant Francesc. https://diarieljardi.cat/el-passatge-mallofre-de-privat-a-ser-considerat-dus-public/
Photo
394 ft
Plaça de Sarrià
Es la plaça major de Sarrià, a part de les terrasses dels bars i les parades ocasionals de fires o trobades, hem de destacar Can Margenat, que fa cantonada amb el carrer Major de Sarrià, l'església de sant Vicenç de Sarrià i la confiteria Foix de la plaça de Sarrià. Can Margenat és una casa senyorial que fa honor a la dita: "Sarrià: vents, torrents, torres i convents". Té aparença medievalitzant des que el 1881 es va reformar en estil neogòtic. L'església de Sant Vicenç de Sarrià és un temple neoclàssic construït el 1781 per Josep Mas a l'emplaçament de temples anteriors. https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Margenat https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Vicen%C3%A7_de_Sarri%C3%A0
Photo
397 ft
Casa estreta del carrer Clos de Sant Francesc 68
Passant pel Passeig de la Reina Elisenda de Montcada, a prop del mercat de Sarrià, a la cruïlla amb el carrer Clos de Sant Francesc, podem veure una casa de les més estretes de Barcelona. Segur que de cases molt estretes en hi ha moltes, però aquesta té la gràcia que es veu molt bé per la seva situació i pel fet de que les cases del costat son baixes. Per tant, desprès de fer un cop d'ull al mercat, val la pena dedicar un moment a fer un cop d'ull a aquesta casa. La història del mercat de Sarrià es remunta a l'any 1900, per bé que la construcció definitiva data del 1910, quan l'obertura del Passeig Reina Elisenda escapçava l'església de Sant Vicenç del seu hort parroquial. La façana principal, de forma piramidal, conserva les decoracions originals, amb set grans pilars a la part superior i els 22 vitralls que proporcionen al recinte una il·luminació natural molt diàfana. https://www.barcelonaturisme.com/wv3/ca/page/595/mercat-de-sarria.html
Photo
381 ft
Pi de la Reina Elisenda o de la Duquessa d'Orleans
Pujant pel carrer de la Duquessa d'Orleans, al costat de la parada dels Catalans de Reina Elisenda, al costar del Sant George School hi ha un pí que val la pena dedicar-li un moment d'atenció.
Photo
420 ft
Col·legi del Sagrat Cor de Sarriá
Hem vist la porta oberta, i hem decidit entrar per fotografiar un pi interesant i una curiosa façana que recorda un castell.
Photo
427 ft
Els jardins de la plaça Jaume II
Al barri de Pedralbes, a la cruïlla entre els carrers de can Mora, Elisenda de Pinós i Monestir, trobem una petita plaça circular encantadora, un racó únic que molts sarrianencs han freqüentat pel seu singular encanteri. La plaça, sense cap element transitable, està entapissada per una catifa de gespa molsuda molt resistent. L’estrat arbustiu està dominat per un conjunt de margallons esponerosos i xiprers de mata baixa. Un gran pi blanc s’enlaira per sobre els edificis adjacents i un bellaombra es sustenta sobre la seva esparsa i recargolada soca, apta per enfilar-s’hi la canalla. Un conjunt d’àlbers, amb les seves platejades fulles a ple sol, i una xicranda, constitueixen les diferents espècies d’aquest petit jardí romàntic. https://diarieljardi.cat/els-jardins-de-la-placa-jaume-ii-un-espai-amb-un-singular-encanteri/
Photo
348 ft
Els jardins entre els carrers Bosch i Gimpera i Enric Jiménez
En passejar per la vorera del carrer Bosch i Gimpera, se’ns descobreix un jardí amb un atractiu incontestable on podrem observar arbres imponents, conjunts vegetals d’espècies autòctones i ornamentals, arbres fruiters, parterres florits de color i una catifa de gespa molsuda que entapissa la major part dels racons d’aquest indret. Un petit passatge amagat entre l’exuberant vegetació fa de drecera entre els carrers Bosch i Gimpera i Enric Jiménez. Un racó sorprenent i excepcionalment atractiu. https://diarieljardi.cat/els-jardins-entre-els-carrers-bosch-i-gimpera-i-enric-jimenez/
Photo
305 ft
El Reial Club de Tennis Barcelona
Considerat el club de tennis més prestigiós de l’Estat espanyol, el Reial Club de Tennis Barcelona és tota una institució al barri de Pedralbes, on s’ubica. Des del 1953 organitza anualment el famós Trofeu Comte de Godó, tot i que la seva llarga història es remunta a finals del segle XIX, quan el tennis va començar a despertar l’interès dels barcelonins arran de l’Exposició Internacional del 1888. https://meet.barcelona.cat/ca/descobreix-barcelona/districtes/les-corts/reial-club-de-tennis-barcelona
Photo
308 ft
Els Caputxins de Sarrià
Els Caputxins de Sarrià són una comunitat de l'Orde dels Germans Menors Caputxins que es va instal·lar a Barcelona el 1578 per una petició del Consell de Cent, en contra de la voluntat del rei Felip II. El convent de Sarrià fou el primer dels caputxins en terres ibèriques, i va desaparèixer el 1835 amb la confiscació dels béns de l'Església durant la desamortització de Mendizábal. Els seus terrenys anaren a parar a mans de l'italià Enrico Sisley, al qual se li concediren els terrenys de manera dubtosa i sense explicació lògica. Al cap d'uns anys i després dels intents infructuosos per recuperar l'antic convent, una família sarrianenca, els Ponsich, van fer donació dels terrenys actuals, on va començar a construir-se un nou convent el 1887. A partir del 1900, es va convertir en seu de la cúria provincial, casa d'estudis i centre d'irradiació intel·lectual freqüentat per noucentistes il·lustres com Josep Carner, Carles Riba, Jaume Bofill i Mates, Francesc Pujols i Francesc Cambó. El 1966 el convent acollí una trobada d'estudiants, coneguda com la Caputxinada, on va tenir lloc l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB). L'actuació de la policia, que va encerclar el convent durant tres dies, generà un ample suport popular que fins i tot tingué ressò internacionalment. https://ca.wikipedia.org/wiki/Caputxins_de_Sarri%C3%A0
Photo
305 ft
Jardins de la Vil·la Cecília
Els jardins de Vil·la Cecília van ser creats el 1986 amb un projecte de José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres, el disseny del qual va ser premiat amb el premi FAD d'aquell any. Aquest terreny va formar part de la finca de la família Girona al costat de la Vil·la Amèlia, i més tard va ser propietat d'Eduardo Conde, fundador dels Magatzems El Siglo, la casa del qual encara es conserva com a centre cívic Casal de Sarrià. El nom prové de Cecília Gómez de l'Olmo, muller de Conde. Els jardins tenen un estil postmodern, amb una estructura una miqueta laberíntica, que busca realçar les diverses placetes que formen el recinte. Dels elements de mobiliari urbà destaquen els bancs, semblants a grans patins de vius colors, i els fanals, amb formes semblants a arbres. https://ca.wikipedia.org/wiki/Jardins_de_Vil%C2%B7la_Cec%C3%ADlia
Photo
305 ft
Ofèlia ofegada
A l'entrada pel carrer Santa Amelia hi ha una reixa metàl·lica que imita les fulles d'un ginkgo, i al seu costat es troba un canal d'aigua en el centre del qual se situa l'escultura Ofèlia ofegada, de Francisco López Hernández (1964), en al·lusió a l'Ofèlia de Hamlet de Shakespeare. https://ca.wikipedia.org/wiki/Jardins_de_Vil%C2%B7la_Cec%C3%ADlia
Photo
299 ft
Estany circular dels Jardins de Vil·la Amèlia
Els jardins de Vil·la Amèlia van ser creats el 1970 amb un projecte de Joaquim Casamor, director de Parcs i jardins de Barcelona. Aquest terreny formava part de la finca de la família Girona, que va ser expropiada el 1969. El nom prové d'Amèlia de Vilanova, esposa d'Ignasi Girona. Es va procedir llavors a una remodelació a càrrec de Joaquim Casamor, que va respectar el traçat sinuós dels camins i la forma dels parterres. El punt neuràlgic del parc és un estany circular, en el centre del qual hi ha una illeta amb l'escultura Dríade, de Ricard Sala. Al costat de l'estany hi ha un promontori que fa de mirador, antigament era una cascada, envoltat de xiprers. https://ca.wikipedia.org/wiki/Jardins_de_Vil%C2%B7la_Am%C3%A8lia
Photo
282 ft
Jardins de la Vil·la Amèlia
Els jardins de la Vil·la Amèlia formen un quadrat gairebé perfecte. L'espai verd, de concepció tradicional i estil afrancesat, és el resultat d'una fusió entre les espècies originals d'uns antics jardins privats i les plantacions posteriors, introduïdes quan es van remodelar per fer-los públics. La presència d'arbres imponents d'espècies molt variades destaca la qualitat d'un jardí en el qual es conserven arbres centenaris com palmeres, plàtans o pins i una gran varietat d'arbusts i parterres. Els jardins de la Vil·la Amèlia tenen l’origen en el jardí sumptuós que Ignasi Girona va fer construir en una finca de la seva propietat a Sarrià. El nom el va posar en honor de la seva esposa, Amèlia de Vilanova. Durant molts anys la família Girona va utilitzar la Quinta Amèlia com a lloc d’estiueig. L’any 1930 l’Ajuntament va destinar els terrenys a parc públic i el 1969 van ser definitivament expropiats a canvi d’edificar-ne una part, cosa que va comportar l’enderrocament de l’antiga residència dels Girona. Un tros de terreny ha quedat integrat en els Jardins de la Vil·la Cecília, situats a l’altre costat del carrer de Santa Amèlia, que es va obrir quan es van crear els dos espais verds. https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-la-vil7la-amelia_92086011931.html
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Moltes gràcies, Miquel per enregistrar i compartir aquest passeig. L'he fet aquest matí i m'ha agradat molt. Salutacions.