Sèquia de Manresa tram central

La sèquia és una obra medieval d'enginyeria civil de més de 25 km de llargada, entre Balsareny i el parc de l'Agulla, a Manresa (tot i que antigament havia arribat a dintre de les muralles de la ciutat), i només 10 m de desnivell. Es va construir entre 1339 i 1383, sota els auspicis del rei Pere III, per abastir d'aigua la ciutat de Manresa. Compta amb diversos ponts, aqüeductes i mines, i passa per uns espais naturals de gran bellesa.

El tram que hem seguit és d'un gran atractiu paisatgístic i molt fotogènic. En no disposar de dos vehicles hem hagut de fer un recorregut d’anada i tornada, amb alguna petita variant.
És una passejada fàcil i planera. De fet, només cal anar seguint el curs de l’aigua, gairebé sempre pel marge esquerre hidrogràfic.

El punt d’accés escollit és en un pontet del canal situat a tocar del mas de la Sala. S’hi arriba des de l’Eix del Llobregat (C-16), sortida 59 (Plans de la Sala). Es va a buscar una pista lateral en direcció sud i, després de passar passar al costat d’unes pistes de karting i la masia-restaurant de la Sala. Girem a la dreta per una pista de terra, al costat d'uns aparcaments de caravanes, i en pocs metres ens plantem al costat de la sèquia.

Comencem la nostra ruta remuntant el curs de la sèquia i als pocs metres ja entrem en una zona boscosa i ombrívola molt estètica. Passarem per diversos punts que no detallaré aquí perquè ja els teniu com a waypoints. Només assenyalaré que visitem les ruïnes de Santa Magdalena de Bell-lloc (indicador) per un camí pista ample que abandonarem per decantar-nos a l'esquerra per entre els camps, sense camí, seguint les roderes d'un tractor. A la tornada continuem la pista fins al mas de les Coves, on retrobarem la sèquia, que justament passa per una mina per sota del mas.

Passem per un pont a l'altre marge del canal al costat d'una caseta i aviat tornem a passar la sèquia, a prop de Cal Peixater. Després d'una corba molt oberta arribem a una cruïlla de pistes. Aquí deixarem novament el canal i ens desviarem a l'esquerra per una pista amb indicacions de la ruta ibèrica del Cogulló, però aviat l'abandonarem i pujarem a l'esquerra fins un collet des d'on es veu la via del carrilet de les mines. Darrere deixem la muntanya de la sal i tornem avall a trobar altra vegada la sèquia, justament al pont on havíem canviat de riba.

Ara desfem un tram de camí fins a l'entrada de la mina i pugem (una de les poques pujades obligades) al mas de les Coves. Passem pel costat de la masia i baixem a la sortida del túnel.

Continuem fins al pont on havíem deixat la ruta principal per anar a l'ermita i ens decantem a l'esquerra cap al mas Terradelles i la partida de la Font del Rei i tornar a la sèquia en el punt del Roure Gros, del qual només queda un tros enorme de tronc. Aquí indica que la font del Rei és a 150 m per on veníem, però nosaltres no hi hem sabut veure cap font...

Ara ja sí, desfem el camí fins al punt de sortida, però prolonguem una mica el recorregut fins a les envistes dels gran polígons industrials i girem a la dreta per un camí que puja. cap als masos de la Coma i el Coll i a l'ermita de Sant Ponç, que voregam per l'esquerra pel camí que ens portarà novament al punt de sortida.