St Mateu de Vall-Llobrega, 1-SETEMBRE-2018

Passejada curta i sense gaires dificultats que ens descobreix els orígens més antics del nucli de Vall-llobrega. Passarem pel veïnat del Raval de Dalt, d’origen medieval, avui en dia un llogarret rural amb cert encant, i per l’antiga església d’origen romànic de Sant Mateu, recentment restaurada.

Sortim des de el Raval de Mar. L'ajuntament està sombrejat per un magnífic eucaliptus. A tocar, l'església nova de St Mateu (tancada). De l’antic temple de St Mateu, s’aprofitaren la campana, les imatges, el mobiliari, els retaules i l’enllosat del terra. L’església té dues capelles laterals amb altars dedicats a Santa Maria i Sant Vicenç. Una mica més endevant , el petit pont de la Creu.

La ruta està senyalitzada amb marques SL, passem pel veïnat del Raval de Dalt, llogaret molt antic i un cert encant. D’origen medieval, aleshores anomenat Ses Portes, per estar situat en aquest congost a les portes de la vall. Hi trobem el Celler de Can Sais , on elaboren vins amb les últimes vinyes d’aquest estrep de les Gavarres. També veurem una petita creu en una llinda de fusta del portal d’una de les cases, gravada per donar protecció de les malastrugances als seus habitants i dents de llop als ràfecs de les taulades. A la sortida el bonic mas de Can Sabat.

La pista ens deixa a una esplanada on hi ha una font i l'antiga església romànica de St Mateu.
La llegenda explica que un dia que estaven a punt de celebrar-hi missa ( les dones a dintre amb el mossèn i els homes a fora), es va sentir un bel d’una cabra. Les feligreses van sortir a veure què era i van veure una cabra blanca tot fugint Gavarres amunt. Provant tots d’empaitar-la, l’església va quedar buida. Just llavors la volta de l’església es va ensorrar. No va haver-hi ni morts ni ferits gràcies a aquella cabra blanca. La gent de Vall-llobrega van estar tan agraïts que varen decidir representar la cabra a l’escut del poble.
Per continuar la ruta, hem de prendre el camí dels Frares, un corriol que s’enfila per darrera l’església, cap a la dreta. Arribats a la pista ample, veiem com la vegetació arbustiva es manté estassada per prevenir i aturar un teòric incendi forestal.

Ja de baixada i a la dreta de la pista, trobem la creu d’en Maruny. La creu gravada a la roca i amb uns soports de ferro, ens recorda un fet tràgic: el dels germans Maruny. Es conta que el gran era molt mandrós. El petit, molt treballador, tirava endavant ell tot sol la feina del mas. Per aquest motiu tenien contínues disputes. Un bon dia, el sogre del petit dels Maruny, amb l’ànim d’augmentar el patrimoni de la filla i el gendre, va esperar en aquest revolt el pas de l’hereu Maruny i el va assassinar quan anava a mercat de la Bisbal.

La pista desemboca a les afores de les urbanitzacions, si ens fixem en un petit torrent a ma dereta, veurem un petit salt d'aigua, ara sec. Si resseguim un marge de conreu, a la nostra esquerra podrem observar de lluny, l’olivera monumental de Mas Ginesta, de gairebé 9 m de perímetre de tronc. Es diu que té més de mil anys i qui sap si va ser plantada en època romana.

Intentem fer unes fresques al local social (sense comentaris).

El dinar a la Barraca d'en Mas, hi tornarem.