Teguise

Parc del Mercat - plaça la Mareta

Parroquia Ntra Sra de Guadalupe

Fundada a la primera meitat del segle XV, com una senzilla construcció sense finestres i amb seients de pedra adossats a les parets. Per la seva antiguitat més gran, registra una dilatada història de saquejos, incendis i destruccions que va ser objecte Teguise. Consolidada com a tal des del segle XVIII amb tres naus, va tornar a ser incendiada el 1909 i ràpidament reconstruïda gràcies a les almoines del poble.El 1914 el bisbe Ángel Marquina Corrales va beneir el temple. En aquesta darrera intervenció se li va afegir un prisma més a la torre per convertir-la en l'element arquitectònic més alt de Teguise i pinacle religiós de l'illa de Lanzarote. Els elements de granit (piles d'aigua beneïda, pila baptismal, púlpit i part del cor) van ser realitzats per l'artista local Juan Hernández Pérez; mentre que els retaules i el tornaveu del púlpit es deuen a la mà d'Eugenio Bañasco. És l'església matriu de Lanzarote a la qual amb el temps, es va dotar del patrimoni eclesiàstic més important a l'àmbit insular, i un dels més importants a la regió.

Ntra Senyora de Guadalupe

Fundada a la primera meitat del segle XV, com una senzilla construcció sense finestres i amb seients de pedra adossats a les parets. Per la seva antiguitat més gran, registra una dilatada història de saquejos, incendis i destruccions que va ser objecte Teguise. Consolidada com a tal des del segle XVIII amb tres naus, va tornar a ser incendiada el 1909 i ràpidament reconstruïda gràcies a les almoines del poble.El 1914 el bisbe Ángel Marquina Corrales va beneir el temple. En aquesta darrera intervenció se li va afegir un prisma més a la torre per convertir-la en l'element arquitectònic més alt de Teguise i pinacle religiós de l'illa de Lanzarote. Els elements de granit (piles d'aigua beneïda, pila baptismal, púlpit i part del cor) van ser realitzats per l'artista local Juan Hernández Pérez; mentre que els retaules i el tornaveu del púlpit es deuen a la mà d'Eugenio Bañasco. És l'església matriu de Lanzarote a la qual amb el temps, es va dotar del patrimoni eclesiàstic més important a l'àmbit insular, i un dels més importants a la regió.

Plaça de la Costitució - Besapié

D. Oswaldo Betancort García, Alcalde-President del Ajuntament de Teguise, va inaugurar aquesta escultura homenatge al "Ranxo de Pasqües de Teguise" el 23 de desembre de 2013. Els Ranxos d'Ànimes adquireixen certa importància sobretot a partir de 1580, quan es funda el Convent de Santa Maria de Miraflores de Teguise El Ranxo d'Ànimes de Teguise, proporcionava la principal font d'ingrés de la Confraria, que tenia entre altres activitats les pròpies del culte a les ànimes, misses, enterraments i demanar almoines per als pobres, missió aquesta que era encomanada al Ranxo d'Ánimas. El Ranxo de Teguise en limitar les seves actuacions al període del Nadal, se'l coneix com a Ranxo de Pasquas. La tradició dels Ranxos de Pasqua de Teguise, amb més de 400 anys d'història, la viuen els seus components com un patrimoni important de les seves vides. Cada any a la nit del 24 de desembre, vells i joves, al so dels seus peculiars instruments, fan vibrar els fonaments de la història d'aquest poble

Entitat financera - La Cilla

Construïda el 1680 pel mestre Marcial Sanchez, aquesta antiga cilla es va convertir en el graner més important de l'illa de Lanzarote. El 1986 Cesar manrique va dirigir la seva rehabilitació, de la primitiva fàbrica se n'ha conservat la seva estructura original.

Carrers amb llambordes

Casa Jimenéz - Centre socio cultural i esportiu

Palau Herrera - Carrer Betancort - Oficina Municipal d'Obres

Construit l'any 1929 damunt una casa del segle XVIII amb idea de converir-lo amb el Museu Marqués Herrera Y Rojas

Carrer Notas i façanes

Cinema Emporium

Punt d'interès

Punt d'interès

Plaça Maciot de Betancourt

El Tela

Teguise homenatja el patró del 'Tela' ferit a les aigües sahrauís el 1978 Tres mesos abans de l'atac patit pel 'Creu del Mar', un altre vaixell de Lanzarote, el 'Tela', va ser tirotejat i el seu patró, Andrés Parrilla, va resultar amb greus ferides de metralla El 19 d'agost de 1978 era tirotejat en aigües sahrauís el patró del pesquer llançarotè Andrés Parrilla. Va rebre un tret a la cuixa esquerra. A més, el vaixell va patir considerables danys materials, i es va arribar a registrar un incendi a bord, que va haver de ser sufocat per la tripulació. Els trets també van provocar l'avaria del quadre electrònic del Tela, que va quedar totalment a les fosques. L'embarcació va rebre diversos impactes en la seva línia de flotació, per la qual cosa va tenir grans dificultats per tornar a arribar a Arrecife. En aquesta travessia va ser escortat pel també pesquer llançarotè Juana Rosa. Tant el patró com els deu tripulants del Tela van declarar que abans de produir-se aquest incident ells s'havien adonat que a la costa sahariana hi havia un grup d'homes a terra, els quals els feien senyals perquè se'ls apropessin. Estaven com demanant ajuda. Ells van creure que es tractava d'un grup de nàufrags i van decidir posar rumb a terra per mirar de donar-los un cop de mà. Quan eren a prop de la costa aquells suposats nàufrags van començar a disparar-los amb les seves metralletes. Aquest atac es produïa en una zona especialment perillosa. Mesos abans el pesquer grancanari Les Colomes era assaltat i els seus tripulants van ser retinguts pel Front Polisario. Precisament van ser les autoritats marroquines les que van declarar aquesta àrea d'alt risc. A Andrés Parrilla no li va agradar mai parlar d'aquest succés. És més, preferia callar. M'estimava més creure que aquell greu incident va ser obra de la mala sort. Encara que com a record ingrat d'aquella topada sempre va haver de portar una mica de metralla que mai li van treure. Andreu tampoc no va ser considerat víctima d'un atac terrorista. La vida o el destí han volgut que se n'anés abans de veure com la llei al final feia justícia, i ara, des del 2011, la seva família pot reclamar la indemnització que va merèixer el seu pare. Record de mariners Graella sabia molt sobre la mar i els seus despropòsits. Des de molt petit es va ficar en un dels vaixells que se n'anaven a l'Àfrica i que no tornaven a terra fins passats nou o deu mesos. La seva dona, la sempre entranyable Faustina, havia d'encarregar-se de la casa, els fills, administrar els diners, fins que amb la tornada arribessin els sous i els sacs amb peix salat. Sobre persones com Andrés Parrilla es podria explicar tantes històries que no hi caben en aquestes pàgines. Aquests dies els homes de la mar de Teguise estan contents. L?Ajuntament de la Vila ha decidit fer un moment en memòria d?aquest veí, Andrés Parrilla. L'escultura la col·locaran just davant de la porta de casa seva, com a homenatge a tots els mariners, als que van sobreviure i als que es van quedar al mar. I gairebé coincidint en el temps, les administracions de l'illa s'han posat d'acord per aixecar un far a Puerto Naos en record dels mariners del Creu del Mar. Aquesta obra serà dissenyada per l'artista conejero Juan Brito.

Palacio Ico - Hotel - Isla del Tesoro

Carrer el Rayo

Punt d'interès

Carrer dels Arbres

Capella

Ermita

Arbre

Parc La Mareta

Punt d'interès