Tines de la Riera de Mura

Una matinal molt agraïda, apte per fer una caminada amb familia o amb una colla i poder disfrutar endinsant-nos ,ara que el maleït foc que ha cremat tota aquesta contrada, a la història d'aquestes terres abans de la fil·loxera i ens permet disfrutar de totes les vistes a les feixes que es van construïr amb pedra seca seguint les vessants dels turons que ressegueixen la riera de Mura fins arribar al LLobregat. Les tines, eren cups a on es fermentava el vi per evitar que en el transport a sota d'un sol rogent feia malbé el vi. El transport del vi, una vegada elaborat (de poca qualitat) es podia transportar amb mes facilitat.,

Una tina és qualsevol recipient o dipòsit, generalment de grans dimensions, utilitzat per a contenir líquids.

Molt sovint el terme tina es refereix només al dipòsit utilitzat ja sia durant el procés de vinificació o durant l'emmagatzematge de vi, que també es pot anomenar cup o trull.

Les formes de les tines antigues acostumaven a ser cilíndriques i els materials més habituals eren la fusta resistent a la humitat, la rajola ceràmica o la pedra de construcció impermeabilitzada amb materials terrosos. Tenien l'entrada del raïm per dalt i la sortida del líquid per sota. Podien estar obertes i si es tapaven no resultaven hermètiques.

Eren construccions permanents que no es podien traslladar excepte en els casos de tines de dimensions reduïdes (normalment fetes de fusta però més grans que un barril) que podien ser transportades amb carros i aleshores es feia el vi en el lloc on estava la vinya per tal d'evitar el desplaçament del gran volum que representava el raïm.

Encara que la imatge habitual fa pensar que en temps antics es feia el premsat del raïm trepitjant amb els peus, dalt la tina, en realitat s'utilitzaven premses mecàniques (a vegades molt senzilles a base de pedres) ja des dels temps dels egipcis, perquè el rendiment o grau d'extracció de líquid obtingut amb els peus és molt minso comparat amb el premsat.

En tines antigues el control de la fermentació és molt difícil per la dificultat de fer els trassegaments i remuntatges de la massa en fermentació i la qualitat del vi resultava a vegades molt deficient per aquesta causa.

Actualment per tal de mantenir durant la vinificació la fermentació amb una temperatura controlada les tines es fan d'acer inoxidable o de resina sintètica, fibra de vidre i altres materials artificials. Incorporen generalment un sistema per saber en tot moment el nivell del líquid i tot tipus de sensors de temperatura, pressió, etc. que permeten el control de les operacions de vinificació."