U.E.C. Descoberta pels voltants del Tenes

Aquesta caminada proposada per la Unió Excursionista de Catalunya de la Vall del Tenes, ressegueix part del PR-C32 que uneix Lliça d'Amunt i d'Avall pel costat de ponent i de tornada passa pel rieral, la bassa de can Dunyó i Can Montcau.
Sortim del Parc del Tenes travessant la riera i seguint un corriol que comença al costat dels safareigs, passem la carretera per sota del pont i per l'antic camí ral anem cap al centre del poble, que el deixarem enrere per l'ermita de Sant Baldiri. Sant Baldiri ja apareix documentada per primera vegada el 1325, tot i que és a partir del segle XVIII quan sovintegen les referències a aquesta església. És una senzilla construcció d’una sola nau, de planta rectangular on hi destaquen a cada lateral quatre robusts contraforts.
Anem resseguint la carretera a migdia fins al Turó de Maiorai, des d'aquí podem veure tota la plana entapissada de conreus, masies i una construcció faraònica que trenca totalment l'armonia de l'entorn. Anirem baixant cap a Can Cosconer de Lliça d'Avall. Per on travessarem la carretera, baixarem a la font i pel damunt d'una passera canviarem a l'altre costat del Tenes i seguint riera amunt arribem a la bassa de can Dunyó.
Aquesta gran bassa de laminació, reconvertida en espai natural, és fruit de la recollida d'aigües pluvials del polígon industrial Mango. Té una superfície de 2'15 hectàrees i s'ha convertit en un important refugi d'aus aquàtiques que des del punt de guaita hi podem passar bones estones.
Voregem la bassa i arribem a Can Dunyó. Les primeres notícies d’una família de cognom Dunyó a Lliçà d’Amunt, són del segle XIV. Seguint la caminada i poc més enllà trobem la malmesa masia de Can Montcau. Tot i que la masia és del segle XVI, el nom Moncau no apareix en el fogatge de 1553, probablement, aleshores rebia un altre nom. Segurament, l’entrada al mas de Pere Moncau, natural de Tagamanent, a finals del segle XVI o a l’inici del segle XVII, va comportar aquest canvi.A la finestra de la dreta de la porta, hi ha gravada la data, 1668, i les finestres del primer pis són de tipus gòtic i reflecteixen la seva màxima esplendor.
El camí de tornada ens condueix a can Carlons, can Vicentó i ca l'Emília i d'aquí a retrobar la llera del Tenes que anirem seguint riu amunt per travessar-lo al dret de la zona esportiva. Estem gairebé al final de la caminada, només ens caldrà seguir el curs del Tenes que ens acompanyarà fins al punt de partida.