Un passeig des de Ventalló pel Fluvià, entre les Cavorques del Tit i l’estany de Valveralla

Gaudint d’un precios matí de finals d’hivern i tot escapçant les punteres, dretes com un ciri, dels robustos espàrrecs de marge, ens hem arribat des de Ventalló, tot seguint la carretera que porta a Vilarobau, fins el Fluvià.

Just a l’arribar al Fluvià, trobem el grandiós Pou de Glaç, encara amb la seva paret circular feta de rierencs molt ben conservada i just radera seu, una cinglera de conglomerats on hi podem veure unes cavitats, amb rastres d’ocupació humana i que la gent de Ventalló anomena “Les Cavorques de les Roques del Tit”

En aquest mateix indret, encara hi ha les restes del Molí del Tit, inici del Rec del Molí que portava l’aigua del Fluvià a tots els molins de l’Arbre Sec i L’Armentera.

Reseguim el Fluvià direcció al mar, per una carretera ben apisonada pel pas dels camions de la pedrera, amb unes vistes precioses dels capricis que el riu es dona, combinant les gorgues amb les platges sorrenques i les acumulacions de rierencs arrossegats per les últimes crescudes i que formen conjunts naturals i espontanis fent les delicies d’uns quants ànecs coll verd que s’hi capbussen sense parar.

De sobte, el soroll d’un motor que surt del mig d’un canyissar. Es una llanxa que tira d’un esquiador nautic a l’estany de Valveralla. Francament, un indret ben curiós on, un premiat club d’esquí nàutic hi fa les seves pràctiques i que de ben segur també el seu negoci.

Ja de retorn a Ventalló i pel mig de frondosos conreus arribem al poble de Valveralla, on s’hi respira silenci i tranquil·litat, en especial al mig de la plaça davant de l'església de Sant Vicenç on només el silenci s’ha interromput pel cant d’un gall d’una casa veïna i per la nostra xerrameca d’admiració del taronger carregat de taronges que hi ha dins del galliner.

Arribats a Ventalló i davant de la seva Església de Sant Miquel, traiem la conclusió que la ruta feta, és senzilla, fàcil de seguir i que avui ens ha donat un extra amb el manat d’espàrrecs que portem a la mà.