Un passeig per Fuendetodos,el poble on va néixer Goya.

Fuendetodos
41° 20′ 29″ N, 0° 57′ 34″ OCoord.: 41° 20′ 29″ N, 0° 57′ 34″ O (mapa)
Estat Espanya
Autonomia Aragó
Província província de Saragossa

Població
Total 142 (2021)
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Part de Mancomunitat d'Aigües de las Torcas espanyol
Superfície 62,199203 km²
Altitud 750 m


Codi postal 50142

Lloc web fuendetodos.org
Fuendetodos (Fuent de Todos en aragonès) és un municipi d'Aragó, situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca del Camp de Belchite. Està situada a 780 metres d'altitud sobre el nivell del mar, a una distància de 44 quilòmetres de la ciutat de Saragossa.

En aquesta població hi va néixer el pintor Francisco de Goya.

El nom del municipi prové del nom d'una antiga font anomenada Fuent de tosos, fent referència a l'actual Fuente vieja. Ramon Berenguer IV ja menciona aquest indret el 1142 quan atorga furs a Daroca. Posteriorment es canviarà el nom a l'actual Fuendetodos. Des del segle xiv la vila era domini de la família Fernández de Heredia, coneguts com els condes de Fuentes.

Economia
La població s'ha dedicat tradicionalment a l'agricultura de secà i la ramaderia d'oví i cabrum. Durant segles, les pedreres de l'anomenada pedra caracoleña,[1] una roca calcària biostromal de gastròpodes exclusiva de Fuendetodos, i la indústria del gel proporcionaren importants ingressos al poble. Avui dia ha adquirit major importància la producció d'energia eòlica i sobretot els serveis derivats del turisme (20.000 visitants anuals).

Vegetació
Bona part del municipi està cobert per pineda natural de Pinus halepensis, pi blanc, conservat per pertànyer durant segles als comtes de Fuentes; passà posteriorment a propietat municipal. Carrasques i alzines escampades pel territori testifiquen la presència d'un antic carrascar. El matoll mediterrani de romerar, amb abundància de savina negra, ginebre de la miera, espígol, sàlvia i altres mates escleròfiles, es reparteix el territori amb el garric. Destaquen els abruptes barrancs excavats en la dura calcària del Juràssic per les aigües, en els quals es refugia una flora molt sorprenent a l'entorn sec de Fuendetodos, amb boscos caducifolis de lledoners, aurons negres, alzines i corners, on es poden trobar cinc espècies de falgueres.[2]

Geologia
Hi trobem margues, calcàries, margocalcàries, calcàries bioclàstiques i oncolítiques amb diversos tipus de fòssils del juràssic superior.[3] A finals del terciari es produeix una gran erosió, hi ha contacte entre materials terciàris i mesozoics i es pot veure la superfície d'erosió finiterciària afectant els materials mesozoics i enllaçant topogràficament amb els darrers estrats horitzonatals del terciari. En molts llocs els materials mesozoics han estat erosionats per antics afluents del riu Huerva creant els "focinos" (congosts), que destaquen per la seva vegetació.