Vallcarca-Bosc Turull-Parc Guell-Carmel.

Jardins Manuel Blancafort

Parc Manuel Blancafort. Manuel Blancafort i de Rosselló (la Garriga, 12 d'agost de 1897- Barcelona, 8 de gener de 1987) fou un dels compositors catalans més importants del segle XX, amb un repertori simfònic significatiu i reconegut internacionalment. Va obtenir el premi Creu de Sant Jordi el 1982 i la medalla d'or de l'Ajuntament de Barcelona el 1986.

Viaducte Vallcarca

Pont amb tauler de llosa que salva el desnivell de l'antiga riera de Vallcarca, actualment avinguda de l'Hospital Militar, que passava entre els turons del Coll i del Putxet. És la principal via d'accés, des del 1923, al barri del Coll per la plaça de Mons i l'avinguda Argentina, tant per trànsit rodat com per a vianants. Per a l'època era una obra d'enginyeria bastant avançada ja que l'estructura es va fer de formigó armat amb ferro, tècnica que permetia poder cimentar una obra de complexitat assentada a les lleres d'una riera. Els elements de suport estan recoberts de pedra i maó vist formant uns balcons semicirculars a la part superior, a manera de mirador. A l'espai entre els murs mitgers hi ha decoracions en relleu que representen l'escut de Catalunya i de Sant Jordi flanquejat per uns lleons alats; per sobre la barana decorada amb cassetons geomètrics hi ha també uns pinacles d'estil sezession. El viaducte de Vallcarca segons el projecte de Miquel Pascual havia de fer-se de ferro, però el 1917, moment en el qual les obres encara estaven en una fase inicial, es va canviar el ferro pel formigó armat, tècnica que estava començant a utilitzar-se feia poc a Catalunya. Font. Wikipedia

Pi Josep des de els Jardins Maria Baldó

Els jardins de Maria Baldó Són un espai verd del barri barceloní de Vallcarca. Estan dedicats a Maria Baldó, fundadora, l’any 1923, de l’escola per a nenes la Farigola, situada al mateix barri. Història L'espai que ocupa els jardins estaven ocupats pels horts de l'antic convent dels Camils, situats al marge de la riera de Vallcarca i del torrent de la Farigola. Un mur històric construit l'any 1910 per l'arquitecte modernista Joan Baptista Feu i Puig tancava el recinte. Actualment està inclòs dins del catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat, i es restaurà i integrà quan es dugueren a terme les obres d'adequació dels jardins, l'any 2006. Tipologia El jardí té una superfície de 2.480 metres quadrats i consta de dues terrasses enjardinades construïdes sobre els murs de l'antic hort. En el nivell superior hi ha una zona de jocs infantils i al nivell inferior, espais d’estada. El disseny del jardí ha preservat un bon nombre dels elements arquitectònics existents i els ha combinat amb la utilització de materials moderns: paviments de formigó acolorits, sauló, murs arrebossats i tanques i baranes de ferro i fusta tractada. L’enjardinament consta de palmeres (Washingtonia robusta), acàcies (Acacia dealbata), margallons (Chamaerops humilis), pins blancs (Pinus halepensis) i lledoners (Celtis australis). Algunes palmeres han estat transplantades provinents de l'antiga plaça Lesseps. Els jardins de Maria Baldó, juntament amb els jardins de Manuel Blancafort formen part del corredor verd existent entre el parc Güell i el parc del Putget

Foto Pi centenari Josep

Aqüeducte de Mas Falcó a Gràcia

A l’Aula Ambiental Bosc Turull hi ha l’única resta de l’aqüeducte que transportava l’aigua de la font de Mas Falcó a Gràcia. Aquesta construcció data del segle XVIII i actualment se’n conserva només un arc. L’aqüeducte de Can Turull s’encarregava de canalitzar l’aigua d’una font situada als terrenys de la finca de Mas Falcó, propietat del baró de la Barre, fins a la font de la travessera de Gràcia. Aquesta zona, que ara ocupen els barris de Vallcarca i els Penitents i el Coll, ha estat sempre molt coneguda per les propietats curatives i de qualitat de les seves aigües. Algunes, fins i tot van arribar a comercialitzar-se, com la del Parc Güell, l’aigua Radial de la finca de Sansalvador o la de la font de Vall Parc.

Aqüeducte

Plaça de les aromatiques del Bosc Turull

El Bosc Turull és una antiga finca privada de propietat municipal que té una aula ambiental. Forma part del node on convergeix el corredor verd que vol acabar unint els turons del Putxet, el Parc Güell i Collserola, amb el corredor que uneix els Tres Turons (del Coll, Carmell i de la Rovira). L'equipament municipal d'educació ambiental forma part de la xarxa d'espais comunitaris ja que està gestionat i dinamitzat per una associació, la Societat Catalana d'Educació Ambiental. A l’Aula Ambiental hi ha 16 parcel·les d'horts municipals, 3 parcel·les d'horts escolars i comunitaris i diversos projectes permanents de diferents entitats i col·lectius: viver de l'Associació Depana, espai d'aprenentatge de les Cases d'Oficis de Barcelona Activa, espai d'experimentació permacultural, colònia de gats... Entre totes mantenim l'espai i vetllem pel seu funcionament. Més informació: www.boscturull.cat Segueix-nos! Facebook: Aula Ambiental Bosc Turull // twitter: @boscturull

Vistas de Collserola des de Alt de Portell

Entrada Parc Guell

Turó de les Tres Creus

Éste es la parte más alta del parque, desde aquí se puede ver la mayor parte de Barcelona (Panorámica). Actualmente hay tres cruces encima de una colina de piedra, nombrada el calvario. Dos de ellas señalan los puntos cardinales (N-S-E-O), y la otra apunta hacia el cielo. Pero ésta no era la intención de Gaudí, él quería construir aquí la capilla de la ciudad jardín, pero ya que encontraron unos restos prehistóricos, se inspiró en cuevas para construir este monumento.

Parc Guell

La Bugadera

Plaça de la Natura

Sala Hipostila

Sobre la escalinata se sitúa la «sala Hipóstila» o Sala de las cien columnas —también llamado «templo Dórico»—, de 1500 m², que sirve de soporte a la plaza superior. Con 43 m de longitud, tiene planta cuadrada, excepto en el lado de la escalinata, donde está recortada en los laterales a modo de chaflanes. Construida entre 1908 y 1909, esta sala fue pensada para funcionar como mercado para el barrio residencial que Gaudí estaba creando, pero tal función quedó desestimada tras el fracaso del proyecto. Está compuesta por 86 columnas estriadas, de 6,16 m de alto y 1,20 m de diámetro, confeccionadas de mortero y escombro simulando mármol, y tienen revestimiento de trencadís, hasta una altura de 1,80 m.​ Las columnas exteriores están ligeramente inclinadas para lograr un mejor equilibrio estructural (éntasis). Son de orden dórico, aunque de ábaco octogonal en vez de cuadrado, y un equino circular pero aplastado.​ El techo está confeccionado con bóvedas semiesféricas convexas revestidas con trencadís blanco. Originalmente esta sala debía albergar 90 columnas, pero Gaudí eliminó cuatro de ellas y, en el espacio libre dejado en el techo, situó cuatro grandes plafones circulares a modo de rosetas, de 3 m de diámetro, que representan las cuatro estaciones del año, con dibujos de soles de 20 puntas, de distintos colores. Estos se complementan con 14 plafones más pequeños en el centro de las bóvedas, de un metro de diámetro, que representan el ciclo lunar, con dibujos de remolinos, hélices y espirales.80​ Los plafones fueron obra de Jujol, el colaborador de Gaudí con más fantasía creativa, realizados en trencadís de cerámica y materiales de desecho.

Casa Trias

Mirador Joan Sales

Las Delicias