Vallès Oriental: El Tenes a Lliçà d'Amunt

Agradable caminada de corta durada per resseguir el riu Tenes al seu pas per la població de Lliçà d'Amunt fins trovar l'ermita de Santa Justa i Santa Rufina.
Lliçà d'Amunt:
Al Vallès Oriental hi ha una sèrie de valls paral·leles que, en direcció nord-sud, baixen de la serralada prelitoral fins al riu Besòs. El nucli urbà de Lliçà d'Amunt es troba en una d'aquestes petites valls, la del Tenes. Aigües amunt, hi ha el terme de Santa Eulàlia de Ronçana i aigües avall, el de Lliçà de Vall. A ponent, turons encatifats de pinedes i d'urbanitzacions ens separen de la vall de Caldes, amb els pobles de Caldes de Montbui i de Palau-solità i Plegamans. A llevant, turons de secà, petits bosquets i l'autovia de Vic ens separen de la vall del Congost, amb les viles de Canovelles i Granollers.
Ermita de Santa Justa i Santa Rufina:
Les primeres referències documentals són de 1101 i el 1125. Des del segle XII l’església tenia funcions de parròquia. Sembla que fou una de les parròquies més antigues dels voltants, en un lloc de poblament ben conegut a l’època romana. A començament del segle XV apareix citada com a Santa Justa d’Olivet, fent referència a la “domus” o casa forta que tenia a prop.
La construcció és típicament romànica, amb dues fases diferenciades. La nau fins a l’absis pot ser del segle XI i presenta la peculiaritat del mur que tanca el presbiteri, molt poc habitual a Catalunya. La segona fase correspon a l’absis amb una tipologia d’entorn del segle XII. Al fons del presbiteri es va situar el retaule gòtic de la vida i martiri de les santes pintat per Rafael Vergós, i que l’any 1916 va passar al Museu Diocesà de Barcelona on es conserva.
Al segle XVI es reformà la façana i es construí el campanar. Fou en el segle XVIII quan s’edificà la capella lateral del Roser.

Salut!