Variétés de Bigues

Can Tesà / Can Curt / Can Cisteller

Can Tesà és un conjunt format per tres cases adossades d'un sol cos i de diferent alçada, però de la mateixa època. Configurant una L construïda davant un pati d'accés. Les façanes estan emblanquinades i pintades, emmarcant les obertures per un regruix d'obra. Can Curt i can Cisteller són un edifici entre mitgeres, de dos cossos, de planta baixa i pis i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta façana s'hi poden veure les obertures emmarcades amb pedra arenisca treballada amb motius renaixentistes, especialment en les finestres del primer pis. Adossat a la façana principal hi ha un pou, amb elements de ferro forjat.

La Torre

Conjunt format pel mas de la Torre del Prat i les cases adossades al seu voltant. La Torre del Prat està en la posició més elevada, destacant sobre les cobertes de les cases, la majoria de planta baixa i pis. A continuació de la façana nord-oest i a partir de la Torre en amunt, hi ha Can Curt de la Torre, Can Miquel, Can Menut i Can Silet. Adossades a la façana sud, de dreta a esquerra hi ha Can Petitó i Can Tàpies. Adossades a la façana est, començant per l'extrem dret, Ca la Vicenta, Can Jaume Garriga i Can Pau-Pou de la Torre, enrunat. La Torre és una masia de planta rectangular de planta baixa i pis amb una torre de quatre plantes adossada en la cantonada dreta. En la façana est, la principal, presenta un portal amb arc de mig punt amb dovelles de grans dimensions, i quatre finestres. Les dues finestres del cos principal tenen decoracions d'estil renaixentista, amb trencaaigües de pedra treballada amb cares i motius florals. En la façana sud també hi ha una finestra amb motius esculpits en pedra. La torre, de planta rectangular, presenta les finestres del primer pis amb les llindes i brancals de pedra escairada però sense decoració, i en el tercer pis, les obertures són de petites dimensions i estan emmarcades amb obra ceràmica. El recinte de la masia està envoltat amb un barri de pedra, guardat per un portal de fusta amb coberta a dues aigües de teula àrab. En tot aquest recinte i la part posterior de la masia s'hi ha anat afegint edificis de diferents èpoques, acabant conformant un conjunt heterogeni.

Hotel Molí de la Torre

La Fàbrica Vella està situada a la riba dreta del riu Tenes i està orientada cap el sud buscant l'aprofitament de la llum del sol durant tot el dia, i la força de l'aigua, seguint la tendència que s'havia iniciat a Catalunya a arrel de la revolució industrial. La Fàbrica Vella forma part d’un conjunt històric situat al barri del Rieral de Bigues. Aquest conjunt està format per la fàbrica com a edifici principal, la bassa adjacent, la masia el Molinet, la Porteria o Casa de la Fàbrica i la masia la Polvoreria. En la construcció d'aquesta nau es va aprofitar part de l'estructura d'un molí anterior, que queda situat a l'extrem nord de la façana sud-est. En aquesta façana es poden veure el tipus constructiu del molí, de murs de pedra, i el carcavà situat a la part inferior, amb arc de mig punt i dovelles de pedra. També va aprofitar la bassa d'aquest molí, situada al darrera, amb unes arcades de pedra que reforçaven el mur de contenció. Tant la bassa com el rec, que ve des de Can Noguera, es conserven en relatiu bon estat. El lloc on està emplaçat s'anomena la Resclosa, i és un antic parc de principis de segle XX, avui abandonat. De la resclosa que encara es conserva en el riu Tenes en surt el rec que alimenta Ca l'Ainé, el molí situat més avall, i els camps de regants del Rieral. Actualment és l'hotel Molí de la Torre.

Can Noguera

Can Noguera és una masia del poble de Bigues, en el terme municipal de Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental. Es troba en el sector central del terme, a prop i al nord-oest del Rieral de Bigues, a la dreta del Tenes. El seu accés és des de la carretera BP-1432, en el punt quilomètric 23'4, des d'on una pista rural en bon estat travessa el riu just al nord de les Barbotes, i en uns 250 metres mena a Can Noguera. Al nord d'aquesta masia hi ha el Camp de Palau, a ponent, les Costes de Can Noguera, al sud-oest, la Quintana de Can Noguera i al nord-est la masia subsidiària de Can Noguereta. És una de les masies històriques del terme. Data del segle XVII, amb nombroses modificacions al llarg del segle XX. És de planta basilical, corresponent a la part més antiga, però alhora té elements modernistes, en edificis annexos com la capella de la Mare de Déu de Montserrat, la granja i la porteria del conjunt arquitectònic, a més dels elements decoratius de la façana principal. En els voltants, a més, hi ha tot d'edificis de dependències del mas, entre les quals destaca la casa dels masovers, una antiga planta embotelladora d'aigua, i diverses quadres i estables. Al nord de la casa principal, a ran del Tenes, hi ha un petit parc, amb una font també construïda a principis del segle XX.

Gorg de can Noguera

En aquest gorg es van rodar escenes de la telesèrie Mecanoscrit del Segon Origen, una de les primeres que va produir TV3 i basada en l'obra del mateix títol de Manuel de Pedrolo. És el darrer dels gorgs del Tenes, situat en un entorn d'incomparable bellesa.

Font de can Noguera

La font de Can Noguera, que també és coneguda com la font del Lleó o de ca l'Argelich, és una font d'estil modern que data del 1947. Es tracta d'una font antropitzada amb una petita àrea d'esbarjo, que resta mig abandonada, i per on raja s'ha fet un pericó d'obra ben enrajolat i amb aplics de ceràmica. El brollador adquireix forma de cap de lleó. És una de les fonts més emblemàtiques del poble. A partir de 1960 s'hi va obrir una planta embotelladora prop de la font per aprofitar comercialment l'aigua, però no va ser rendible i va tancar al cap de pocs anys. Va ser un pol d'atracció important de gent, sobretot als mesos d'estiu. Visitants de cap de setmana, estiuejants o gent del poble s'acostaven a refrescar-s'hi i a gaudir de les seves ombres. La font segueix tenint el mateix aspecte que al 1947, però el seu entorn ha patit una gran transformació, sobretot arran de la fortíssima riuada de l'octubre de 1994.

Les Barbotes

Les Barbotes augmenten o disminueixen sense que hagi plogut o hi hagi sequedat en les montanyes vehines; y aço ha sigut causa de que se les consideri procedents de paisos mes o menys llunyans, havent inventat en apoyo d'aital idea, la poètica imaginació del poble, y segons és costum en quasi totes les comarques on se presenten fenòmens semblants, el cuento del pastor a qui li cauen el plat y cullera de fusta en una font dels Pireneus pera reapareixer, arrastrats per aigües subterranies, a una gran distancia. Aquell dia les Barbotes ab prou feines brollaven, y aço que pochs dies abans, ab tot y la gran sequedat, anaven abundantissimes: ja donarem l'explicació de semblant fenòmen.

Can Perera

Casa d'un sol cos paral·lel a la façana, de planta baixa, pis i golfes i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Té un cos més baix adossat a la façana dreta, que servia de cobert i aparcament. Destaca la composició simètrica de les obertures de façana, emmarcades en obra vista, així com les verdugades que lliguen les cantonades de la planta baixa.

Can Lluís

Masia formada per l'afegit de cossos al llarg del temps. Sembla que l'edifici original era de dos petits cossos paral·lels a façana, de planta baixa i golfes, amb coberta a dues aigües, que després va créixer en alçada prolongant una de les vessants de la coberta fins a l'extrem, quedant la coberta a una sola pendent. Aquest edifici original té les parets de pedra, de mides regulars, i les obertures emmarcades per llinda i brancals simples. Les pedres estan poc treballades. Aquest edifici es va ampliar per la banda dreta, amb parets de paredat i alguna part de tàpia. També es van modificar les obertures de la façana principal, que estaven emmarcades per obra de maó, i tota la façana estava arrebossada. És una de les moltes masies que veiem al Pla, però és la que toca el camí i, de manera contraproduent, és la que ha arribat en pitjor estat a la nostra època. Els camps obren el paisatge i veiem els Cingles de Bertí a l'horitzó i la casa del Rull coronant el turó que li dóna nom.

Can Piler

Forns de can Jeroni

Un d'ells és un forn d’obra de dos metres d’ample per 2,20 m de profunditat. A la banda de muntanya (est), encara presenta la part inferior de la paret que tancava el forn. S’observen disset forats (fumeroles) que comuniquen el forn amb l’olla (un metre de profunditat). Aquesta té planta circular i s’hi accedeix per un corredor de mig metre, tot fet en argila cuita. L’interior està ocupat per una columna circular. El segon forn es troba a escassos metres de l’anterior, en el mateix marge, i podria correspondre a un forn de pega. Presenta la forma d’una gran olla feta amb terra cuita. Fa uns dos metres de diàmetre en la seva part més ampla i una mica més d’un metre i mig d’altura.

Can Jeroni

Casa pairal de planta baixa, pis i golfes, de tres cossos perpendiculars a la façana, amb coberta de teula àrab a dues vessants. Les façanes són de paredat de pedra de la zona, sense escairar, combinada amb peces de maó massís. El maó massís també emmarca les obertures i filades dels forjats, però no les cantonades, que són de carreus de pedra treballada. Sobre la porta d'entrada, realitzada amb un arc rebaixat de maó, hi ha un petit balcó. A la part del darrera de la casa s'hi va afegir un cos, com a traster, i al lateral dret de la façana principal s'hi van construïr dos edificis més, que s'utilitzen, respectivament, com a habitatge i com a magatzem.

Salt de Núvia

La llegenda del Salt de Núvia Heus aquí que un dia una donzella pujava cap a l'ermita de Puiggraciós per donar la seva mà a un ric comte que de desconegudes terres havia vingut. Ella s'havia promès a Maria Santíssima i no volia trencar la seva promesa; però tant els seus pares com els seus parents ho volien, i ella havia d'obeir-los. Amb ella hi anava una comitiva, i amb el comte una altra. Ambdues es van trobar en un dels revolts; eren moltes les ganes del jove comte de trobar-se amb la seva promesa. Però tan bon punt es van trobar, el cavall que duïa la donzella va donar un bot i, tot girant en rodó, arrencà a córrer semblant a un llamp i va llançar-se costa avall. En un principi tots es van quedar parats per la sorpresa, més tot seguit es llançaren a tota brida per aconseguir aturar el cavall de la donzella; més l'intent fou en va. El cavall continuà corrent fins arribar al damunt d'un torrent que gairebé per l'indret de l'església de Bigues passa. La timba, que no se li veia fons, era dreta i espantosa. El cavall es va aturar només el temps necessari per a donar una més forta embranzida i, de cop, llençar-se per damunt de tot allò, fins a ésser al jaç de l'aigua. En aquell moment del salt, els perseguidors tot just arribaven. Es van posar a diferents punts damunt de la timba, però ja havien fet tard. Descavalcaren dels cavalls i van anar al fons del torrent a cercar el cavall i la donzella, però no van trobar res. Sols allí on havia caigut el cavall, damunt d'una roca, van veure assenyalades les seves potes, que encara avui es poden veure. Des d'aquell dia el lloc va ser conegut, com encara ho és avui en dia, el Salt de la Núvia. Francesc Maspons i Labrós Tradicions del Vallès, 1876.

Can Garrigó