Volcà de la Crossa

Més informació i fotos a www.pujades.net
Passeig de la mà d'en Lluís Ball-llosera, expert en aquest tema i redactor d'un llibre sobre el volcà.
La Crosa de Sant Dalmai està situada al costat de la carretera GI-533 de Girona a Sta. Coloma de Farners, entre el pobles de Sant Dalmai i Estanyol (municipis de Vilobí i Bescanó), al sector septentrional de la comarca de La Selva, en la falla geològica de Catalunya.
El seu con principal, de tipus vulcanià o d’explosió i força ben conservat, es el més gran de la península Ibèrica: te uns 1250 metres de diàmetre; a dins d’aquest gran cràter en hi ha un de mes petit de tipus estrombolià, això el fa gairebé únic al mon, i que a nivell tècnic i científic hagi estat molt estudiat.
Tot i que l’aigua al entrar en contacte amb el magma del interior de la terra ( explosió featomagmàtica) n’és l’origen, a dins del volcà no hi ha surgències d’aigua, fora de una font que no raja: La Font del Gat, cap a la zona nord-est de dins el cràter.
Però si que hi una mina (conducció d’aigua) en la que s’hi pot entrar un tros tant per la part interior del cràter, com per la sortida exterior. Aquesta mina era per buidar el fons del cràter quan quedava inundat per fortes pluges.
En qualsevol del varis itineraris que hi ha indicats poden apreciar-ne diversos aspectes: primer de tot per la duresa de la pedra, negra i pesant –basalt- d’origen del volcà d’explosió; i rogenca i porosa –pedra tosca- del volcà petit o estrombolià.
Els cartells indicatius ens expliquen les successives explosions i les capes que van originar i que podem contemplar en les grederes. Poden arribar a Sant Llop, ermita romànica del segle XII, que ha estat torre de senyals, de guaita, i de telegrafia òptica, o la Bauma d’en Trias com a exponent de l’explotació de la pedra per bastir parets, i llindes de portes i finestres.
Tot i que no hi ha cap animal ni planta endèmica, en qualsevol època de l’any podrem admirar tant la vegetació que es diferent segons siguem a zona ombrívola o a solell, amb camps conreats o arbres fruiters; com els diferents animals tant els voladors com els terrestres; la Crosa sempre es diferent i agraïda amb qui la va a veure amb afany de conèixer i estimar. (Lluís Ball.llosera)