Volta al Castell de Tona

Itinerari que fa la volta al Castell de Tona. És una ruta curta, amb molt poc desnivell i ideal per fer amb nens petits.
La ruta comença al Parc de les Feixetes on podreu trobar un panell informatiu de l’itinerari.
El sentit és antihorari i un cop haurem fet més de la meitat del cercle, passat el Passeig de la Suïssa, iniciarem la pujada al castell just a l'església de Lourdes, amb retorn per la mateixa pista.

Bona ruta!!!

INFORMACIÓ:
De l'antic castell de Tona resta només actualment una torre de defensa assentada directament damunt la roca. És de base quadrada, coberta amb volta de canó, que fa 4,85 x 5,10 m. Altura mitjana exterior de 7,5 m. i gruix de mur de 2,30 m. S'ha dit que potser es tractava d'una torre d'origen romà, ja que molt a la vora d'aquest indret passava una via romana que unia la Plana de Vic amb Barcelona. Situat dalt d'un turó de cim pla i extens, tocant al casc urbà de la població, el castell està emplaçat a la punta nord-oriental. Es domina una extraordinaria panoràmica vers el Montseny, Collsuspina i Muntanyola.

La primera notícia històrica del castell i de l'església de Sant Andreu situada al seu costat data de l'any 889, quan es va consagrar l'església pel bisbe Gotmar de Vici es fa explícit que l'església es trobava en el castell de Tona. El domini eminent era en mans dels comtes de Barcelona i com a tal, Ramon Berenguer III, , va infeudar el castell al comte Bernat de Besalú, casat amb la seva filla Ximena. Però la manca de fills del matrimoni va fer que el castell tornés a mans del casal de Barcelona. No se sap ben bé quins van ser els feudataris del castell. En un document del 1073 es menciona Arnau de Tona com a vicari i batlle del castell de Tona. A partir del s. XII, els documents presenten la família dels Montcada com a senyors feudals del castell.
L'any 1202 el rei Pere el Catòlic proclama Guillem de Montcada senyor del feu de Tona.
Al final del mateix segle el castell torna a mans directes del casal de Barcelona. A mitjan s.XIV, quan es va crear el comtat d’Osona, Pere el Cerimoniós va cedir la jurisdicció del castell al vescomte Bernat III de Cabrera, però aquest noble va caure aviat en desgràcia i el castell passà de nou a la Corona.
AI principi del s. XV, el rei Martí l’Humà va concedir un règim municipal als habitants del terme del castell, convertint-los així en ciutadans de Barcelona. L'any 1446 el Conestable de Portugal va fer enderrocar el castell, ja que era un important bastió durant la guerra remença, però els consellers de Vic s'hi van negar.