Volta Ermita Nen Jesús de Praga (Sant Hilari Sacalm)

El camí per accedir-hi es tocant al poble, al Passeig de la Miranda...tocant al Bon Preu just a l'entrada del poble venint d'Arbucies o de l'eix, però avui l'enganxarem a meitat de camí, just quan es creua el camí amb el gr, que es al camí de villaret nou...just enfront mateixa de la casa de Villaret Nou.

Els camps de Villaret Nou estant molt bonics, el groc amb el cel blavos i el toc blanquinos dels nuvols la veritat es que li donen un toc preciós.

El camí es evident, el tram de gr es limita en travessa (per camí) un garden d'arbres de jardí fins al punt aon s'uneix amb l'inici del camí de la ruta (a la dreta) on hi ha una gran esplanada. Nosaltres anirem cap a l'esquerra per resseguir la esplanada fins a Mas Duell (bones vistes del Matagalls, Turó de l'Home i Les Agudes...encara amb una mica de neu).

Seguint el sender arribem a un punt aon tenim una bifurcació a dreta i esquerra (el camí habitual es seguir recte), nosaltres tirarem cap a la dreta (fa baixada) on el pi es fa present, més endavant una altra bifurcació, agafarem la de l'esquerra...i un altra, que aquest cop seguirem a la dreta.

S'imposa el castanyer...on hi queden les bagues justes (arbres joves) i força desputllats ...amb els vestits per terra a l'espera de nous brots que aviat els hi tornarem a donar aquell verd meravellos.

A lo lluny al fons de lo camí albirem el punt més alt de l’ermita amb el seu campanar, i la creu de la Roca d’en Pla, a la dreta la mole de Sant Miquel de les Formigues o Solterra, les Roques del Rei…i cap al mar en primer terme les terres gironines al costat de Santa Coloma de Farners.

A la seguent corva a l’esquerra sortim al camí marcat que ens pocs minuts ens portara davant mateix de l’ermita, enfront de l’ermita la roca d’en Pla coronada amb una creu.

Enfilem a volteja l’ermita per la dreta que resseguint un corriol ens portara a un altipla d’on podem tenir una bona panoramica de la zona, i darrere el Montseny.

Gaudim una estona del moment, del silenci…d’algun ocell, dels nuvols negres i blancs competin amb les seves ombres damunt els turons …, es un racó tocant al poble, pero que sempre m’hi sento desplaçat, lluny de tot…només tu i la natura que t’envolta.

Enfilem la tornada, pel camí marcat fins al punt d’inici amb la satisfacció d’haver gaudit d’una estona d’un passeig per camins i corriols, que com l’aire que respirem…quan no ho podem fer, ho trobem a faltar.

Observació: el icone de l'activitat he posat amb nens, en el meu cas es amb una nena de any i mig, que la porto en una motxilla a l'esquena