Walking BCN: Des de Encants al Carmel
near el Camp de l'Arpa del Clot, Catalunya (España)
Viewed 510 times, downloaded 11 times
Trail photos
Itinerary description
Matinal urbana per pujar al Turó del Carmel tot passant per diversos punts d’interés.
Hospital de la Santa Creu I Sant Pau:
”L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a Barcelona i que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre 1902 i 1930 en dues fases: la primera, duta a terme per ell mateix entre 1902 i 1913, consta de tretze edificis modernistes; la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, compta d'uns altres sis edificis d'un modernisme moderat, així com d'altres construccions posteriors. Tot i no haver-se desenvolupat íntegrament tot el projecte original la seva notorietat ha estat reconeguda amb diversos premis i amb el nomenament com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997.
Edificat com a un centre hospitalari modern i innovador, al cap de cent anys ha deixat de complir amb aquestes funcions, que van ser traslladades, a partir del 2009,[1] a un nou hospital dins del mateix perímetre del recinte en sintonia amb les necessitats del segle XXI. Després de quatre anys d'obres de restauració, el recinte modernista es va inaugurar el 24 de febrer del 2014 acollint, entre altres, centres de les Nacions Unides i de l'OMS.[2]
Construït amb els materials i la decoració pròpia d'un modernisme amb inspiració neogòtica, destaca la profusió de ceràmica, amb funcions profilàctiques i decoratives, maó vist i escultures que incorporen una ampla iconografia on es mostra la visió religiosa i historicista del seu autor.
Per la gran quantitat d'edificis, la seva riquesa ornamental i el seu nivell de conservació, l'Hospital de Sant Pau és el conjunt més gran de l'arquitectura modernista catalana.”
Parc de les Aigües:
”Aquest espai verd allunya sonorament i visualment una part del barri del Baix Guinardó del trànsit intens de la plaça d'Alfons X el Savi.
Per la seva ubicació, és una illa muntanyosa amb una estructura esglaonada amb terrasses independents que estan separades per murs de pedra i camins. Cadascuna d’aquestes terrasses té una funció diferent.
Tot i que la majoria són zones d’estada i relaxació, amb molts bancs, també hi ha tres àrees de jocs infantils, una petita pista poliesportiva i una altra de petanca, sense oblidar una zona de pícnic degudament acotada i amb l’ombra garantida per a l’estiu.”
Santuari de Sant Josep de la Muntanya:
”El Santuari de Sant Josep de la Muntanya és un edifici neoromànic amb elements modernistes situat al barri de la Salut (Gràcia, Barcelona), obra de Francesc Berenguer i Mestres de començaments de segle xx. El Santuari és un centre de culte i pelegrinatge, fou el primer del món dedicat a Sant Josep. També acull l'obra social iniciada per la Beata Petra de Sant Josep, actualment és un centre d’acollida de menors en risc d’exclusió social.
L'obra va ser realitzada entre el 14 d'agost de 1895, en què es posà la primera pedra de la construcció i el 20 d'abril de 1902, data de la seva inauguració. L'autor és Francesc Berenguer i Mestres, col•laborador habitual de Gaudí.”
Park Güell:
https://www.parkguell.cat/
Turó de les Tres Creus:
”En el punt més alt del Park Güell, concretament a 182 metres d'altura, és on s'aixeca el Turó de les Tres Creus, la localització en la qual Antoni Gaudí volia culminar la seva gran obra al parc amb la construcció d'una capella.
A causa d'una sèrie de problemes Gaudí no va poder construir aquesta capella i finalment va optar per erigir un monument representatiu del Calvari que s'inspira en construccions prehistòriques a causa d'unes restes prehistòriques que es van trobar en aquest lloc.”
Mirador del Virolai o de Joan Sales i Vallès :
”Conegut com el Mirador del Virolai, en l’actualitat rep el nom de Joan Sales i Vallès (1912-1983) en honor a l’escriptor, poeta, traductor i editor que va viure al barri del Coll. Una de les seves novel•les més conegudes és Incerta glòria.
El Mirador ofereix unes magnífiques vistes de 360⁰ de Barcelona: de les punxes de la Sagrada Família a les noves construccions de gratacels de la zona del Fòrum.
Des d’aquest punt, la ciutat ens mostra la geometria perfecta de l’Eixample, en contrast amb l’aparent desordre natural del bosc del Park Güell, que tot just comença al seu darrere.”
Mirador d'Ignasi de Lecea:
”L'escultor d'aquest monument és l'escocès Ian Hamilton Finlay, amb la col•laboració de Peter Coats. La pedra és de Montjuïc (procedent de la caserna militar de Girona situada abans al carrer Lepant). El 1999 la Fundació Miró va fer una exposició d'aquest artista i l'Ajuntament va adquirir aquesta obra. Recollia una pretesa frase d'una de les figures clau de la Revolució Francesa, la del jove Louis Antoine Saint-Just, col•laborador de Robespierre: L'ordre d'avui és el desordre del demà.
Finlay utilitza frases que s'atribueixen a personalitats històriques, però no consta que fossin frases autèntiques, sinó que haurien pogut ser-ho, i corresponen al seu estudi i coneixement dels personatges. L'ordre-desordre que s'apercebia de les àmplies vistes des d'aquest punt, que l'artista havia vist per les fotografies fetes pels seus col•laboradors, li va semblar un excel•lent marc per a aquesta versió.”
Turó del Carmel:
”El Turó del Carmel és una muntanya de 266 metres situada en el nord-oest de la ciutat de Barcelona, dominant el barri del Carmel. Forma part del Parc dels Tres Turons, al costat del Turó de la Rovira i el Turó de la Creueta del Coll. Antigament era conegut com Turó d'en Móra, rebent el seu nom actual del Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel, construït en una dels seus vessants al segle XIX. També és conegut com La Muntanya Pelada per mancar de vegetació en el seu cim. En el seu vessant sud-oest se situa el famós Parc Güell, dissenyat pel arquitecte Antoni Gaudí, mentre que en la part nord es troba el Parc del Carmelo.”
Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel:
”El santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel es construí entre el 1860 i el 1864 com a ermita, prop del camí que venia de Gràcia i que després havia de ser la carretera del Carmel. A l'inici del segle XX, era un lloc molt concorregut per fer-hi aplecs, fontades, concerts musicals i celebracions religioses, amb gent vinguda sobretot de Gràcia i Sant Martí de Provençals. El 1930 fou elevada a capella. A partir de la dècada del 1940 va ser molt freqüentada pels nombrosos immigrants que van arribar al barri. L'any 1962 es va establir com a parròquia i va fer una gran tasca en àmbits com la sanitat, l'educació i la cultura, implicant-se en les reivindicacions del barri pel que feia a serveis i infraestructures. A causa de la reduïda capacitat del recinte, entre el 1985 i el 1988 es construí una nova església, obra dels arquitectes Francesc de Paula Daumal i Domènech i Miquel Campos i Pascual, amb un disseny més contemporani. Situats davant de l'antiga capella podem llegir un fragment de L'any de la plaga, de Marc Pastor (Barcelona, 1977), que situa els protagonistes per aquesta zona del Carmel.”
Salut!
Hospital de la Santa Creu I Sant Pau:
”L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a Barcelona i que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre 1902 i 1930 en dues fases: la primera, duta a terme per ell mateix entre 1902 i 1913, consta de tretze edificis modernistes; la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, compta d'uns altres sis edificis d'un modernisme moderat, així com d'altres construccions posteriors. Tot i no haver-se desenvolupat íntegrament tot el projecte original la seva notorietat ha estat reconeguda amb diversos premis i amb el nomenament com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997.
Edificat com a un centre hospitalari modern i innovador, al cap de cent anys ha deixat de complir amb aquestes funcions, que van ser traslladades, a partir del 2009,[1] a un nou hospital dins del mateix perímetre del recinte en sintonia amb les necessitats del segle XXI. Després de quatre anys d'obres de restauració, el recinte modernista es va inaugurar el 24 de febrer del 2014 acollint, entre altres, centres de les Nacions Unides i de l'OMS.[2]
Construït amb els materials i la decoració pròpia d'un modernisme amb inspiració neogòtica, destaca la profusió de ceràmica, amb funcions profilàctiques i decoratives, maó vist i escultures que incorporen una ampla iconografia on es mostra la visió religiosa i historicista del seu autor.
Per la gran quantitat d'edificis, la seva riquesa ornamental i el seu nivell de conservació, l'Hospital de Sant Pau és el conjunt més gran de l'arquitectura modernista catalana.”
Parc de les Aigües:
”Aquest espai verd allunya sonorament i visualment una part del barri del Baix Guinardó del trànsit intens de la plaça d'Alfons X el Savi.
Per la seva ubicació, és una illa muntanyosa amb una estructura esglaonada amb terrasses independents que estan separades per murs de pedra i camins. Cadascuna d’aquestes terrasses té una funció diferent.
Tot i que la majoria són zones d’estada i relaxació, amb molts bancs, també hi ha tres àrees de jocs infantils, una petita pista poliesportiva i una altra de petanca, sense oblidar una zona de pícnic degudament acotada i amb l’ombra garantida per a l’estiu.”
Santuari de Sant Josep de la Muntanya:
”El Santuari de Sant Josep de la Muntanya és un edifici neoromànic amb elements modernistes situat al barri de la Salut (Gràcia, Barcelona), obra de Francesc Berenguer i Mestres de començaments de segle xx. El Santuari és un centre de culte i pelegrinatge, fou el primer del món dedicat a Sant Josep. També acull l'obra social iniciada per la Beata Petra de Sant Josep, actualment és un centre d’acollida de menors en risc d’exclusió social.
L'obra va ser realitzada entre el 14 d'agost de 1895, en què es posà la primera pedra de la construcció i el 20 d'abril de 1902, data de la seva inauguració. L'autor és Francesc Berenguer i Mestres, col•laborador habitual de Gaudí.”
Park Güell:
https://www.parkguell.cat/
Turó de les Tres Creus:
”En el punt més alt del Park Güell, concretament a 182 metres d'altura, és on s'aixeca el Turó de les Tres Creus, la localització en la qual Antoni Gaudí volia culminar la seva gran obra al parc amb la construcció d'una capella.
A causa d'una sèrie de problemes Gaudí no va poder construir aquesta capella i finalment va optar per erigir un monument representatiu del Calvari que s'inspira en construccions prehistòriques a causa d'unes restes prehistòriques que es van trobar en aquest lloc.”
Mirador del Virolai o de Joan Sales i Vallès :
”Conegut com el Mirador del Virolai, en l’actualitat rep el nom de Joan Sales i Vallès (1912-1983) en honor a l’escriptor, poeta, traductor i editor que va viure al barri del Coll. Una de les seves novel•les més conegudes és Incerta glòria.
El Mirador ofereix unes magnífiques vistes de 360⁰ de Barcelona: de les punxes de la Sagrada Família a les noves construccions de gratacels de la zona del Fòrum.
Des d’aquest punt, la ciutat ens mostra la geometria perfecta de l’Eixample, en contrast amb l’aparent desordre natural del bosc del Park Güell, que tot just comença al seu darrere.”
Mirador d'Ignasi de Lecea:
”L'escultor d'aquest monument és l'escocès Ian Hamilton Finlay, amb la col•laboració de Peter Coats. La pedra és de Montjuïc (procedent de la caserna militar de Girona situada abans al carrer Lepant). El 1999 la Fundació Miró va fer una exposició d'aquest artista i l'Ajuntament va adquirir aquesta obra. Recollia una pretesa frase d'una de les figures clau de la Revolució Francesa, la del jove Louis Antoine Saint-Just, col•laborador de Robespierre: L'ordre d'avui és el desordre del demà.
Finlay utilitza frases que s'atribueixen a personalitats històriques, però no consta que fossin frases autèntiques, sinó que haurien pogut ser-ho, i corresponen al seu estudi i coneixement dels personatges. L'ordre-desordre que s'apercebia de les àmplies vistes des d'aquest punt, que l'artista havia vist per les fotografies fetes pels seus col•laboradors, li va semblar un excel•lent marc per a aquesta versió.”
Turó del Carmel:
”El Turó del Carmel és una muntanya de 266 metres situada en el nord-oest de la ciutat de Barcelona, dominant el barri del Carmel. Forma part del Parc dels Tres Turons, al costat del Turó de la Rovira i el Turó de la Creueta del Coll. Antigament era conegut com Turó d'en Móra, rebent el seu nom actual del Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel, construït en una dels seus vessants al segle XIX. També és conegut com La Muntanya Pelada per mancar de vegetació en el seu cim. En el seu vessant sud-oest se situa el famós Parc Güell, dissenyat pel arquitecte Antoni Gaudí, mentre que en la part nord es troba el Parc del Carmelo.”
Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel:
”El santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel es construí entre el 1860 i el 1864 com a ermita, prop del camí que venia de Gràcia i que després havia de ser la carretera del Carmel. A l'inici del segle XX, era un lloc molt concorregut per fer-hi aplecs, fontades, concerts musicals i celebracions religioses, amb gent vinguda sobretot de Gràcia i Sant Martí de Provençals. El 1930 fou elevada a capella. A partir de la dècada del 1940 va ser molt freqüentada pels nombrosos immigrants que van arribar al barri. L'any 1962 es va establir com a parròquia i va fer una gran tasca en àmbits com la sanitat, l'educació i la cultura, implicant-se en les reivindicacions del barri pel que feia a serveis i infraestructures. A causa de la reduïda capacitat del recinte, entre el 1985 i el 1988 es construí una nova església, obra dels arquitectes Francesc de Paula Daumal i Domènech i Miquel Campos i Pascual, amb un disseny més contemporani. Situats davant de l'antiga capella podem llegir un fragment de L'any de la plaga, de Marc Pastor (Barcelona, 1977), que situa els protagonistes per aquesta zona del Carmel.”
Salut!
Waypoints
Religious site
0 ft
11 Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel
Santuari de la Mare de Déu Del Mont Carmel
Waypoint
0 ft
12 Carretera del Carmel
Vía de servicio
You can add a comment or review this trail
Comments